Arignac, un poble de poc més de 900 habitants situat a tocar de Tarascó (Arieja), s’ha convertit en un coll d’ampolla inesperat per als conductors que es desplacen entre Tolosa i Andorra. Els sistemes de navegació per GPS i les aplicacions de trànsit han convertit la seva carretera departamental en una alternativa freqüent a la RN20, l’eix principal que connecta amb el Principat.
El resultat és que, en períodes de forta afluència, fins a 4.000 vehicles al dia travessen la localitat, multiplicant les molèsties per als veïns. “A l’estiu, quan la RN20 es col·lapsa, veiem passar una cinta ininterrompuda de cotxes, de sol a sol. A l’hivern, amb els caps de setmana d’esquí, és la mateixa història”, lamenten els habitants.
L’alcalde, Philippe Pujol, confirma la gravetat de la situació: s’han arribat a registrar punts de velocitat superiors als 100 km/h dins del nucli. Per frenar-ho, el consistori ha instal·lat dos passos elevats i xicanes a les entrades del poble. Tot i això, la mesura no convenç del tot els veïns, que consideren que la reducció de velocitat no resol el problema de fons: el volum massiu de trànsit desviat.
La situació d’Arignac il·lustra un fenomen creixent als Pirineus: la pressió del turisme i del transport cap a Andorra sovint recau sobre carreteres secundàries i petits municipis, que no disposen de la infraestructura necessària per absorbir tants vehicles.
