Andorra no té encara cap llei que reguli de manera específica la publicació de fotografies de menors a les xarxes socials estil Facebook o Instagram per part dels pares, un fenomen conegut com a ‘sharenting’. Així i tot, la legislació vigent estableix límits clars. La llei de protecció de dades personals, considera la imatge com una dada personal i obliga a obtenir consentiment vàlid dels representants legals. El Codi Civil, per la seva banda, protegeix els drets de la personalitat i recorda que els progenitors han d’actuar sempre en interès del menor. En la pràctica, això vol dir que, si un dels pares no hi està d’acord, la publicació es pot dur a judici. A més, a mesura que els infants guanyen maduresa, tenen dret a decidir sobre la seva pròpia imatge, tot i això, la llei no específica una edat concreta de quan s’assoleix aquesta “maduresa”.
El debat no és exclusiu d’Andorra. Què passa al nostre voltant? A Espanya, la legislació estableix que fins als catorze anys cal el consentiment dels pares i que, a partir d’aquesta edat, és el menor qui decideix. Recentment, però, s’han reforçat les normes i s’ha elevat fins als setze anys l’edat mínima per obrir un compte a les xarxes socials. França ha anat encara més enllà: el 2024 va aprovar una que reconeix explícitament el dret d’imatge dels infants i atribueix responsabilitat directa als progenitors que exposin els seus fills a internet. Itàlia també ha advertit i sancionat pares que han compartit imatges sense permís, i Alemanya i Bèlgica fixen entre els 13 i els 16 anys l’edat mínima per accedir a les xarxes sense autorització parental.
Hi ha, fins i tot, precedents curiosos a Europa. Als Països Baixos, un jutjat va obligar una àvia a esborrar les fotografies dels seus nets de Facebook i Pinterest sota amenaça de multa diària per vulneració del reglament general de protecció de dades. A Itàlia, un tribunal de Roma va prohibir a una mare continuar penjant fotos del seu fill adolescent i li va fixar una sanció de fins a 10.000 euros si reincidia. A Espanya, l’Agència de Protecció de Dades ha arribat a ordenar a familiars que eliminin imatges dels menors compartides sense consentiment.
Tot plegat posa en relleu que, encara que a Andorra no hi hagi una “llei anti-‘sharenting’” pròpia, el marc legal existent ja ofereix instruments per protegir la intimitat dels menors. El psicòleg Sergi Garijo recomana a les famílies prudència i sentit comú: “perfils privats, difusió limitada i evitar informació delicada com ara l’escola o la ubicació exacta. Cal tenir en compte que el que es publica avui pot quedar a la xarxa per sempre, i els primers a patir-ne les conseqüències podrien ser els mateixos infants quan arribin a l’edat adulta. No sabem com evolucionarà internet i la prudència, és clau”. Per altra banda, els experts en ciberseguretat recomanen fins i tot que les famílies adoptin protocols similars als d’empreses o institucions: establir regles de què es publica i què no, revisar periòdicament el que hi ha penjat i, sempre que sigui possible, compartir imatges per canals privats i efímers.
