Andorran Privacy Rights (APRi), una nova comunitat oberta dedicada a impulsar i protegir els drets digitals i la privacitat a Andorra, alerta dels perills que pot suposar el fet de multiplicar les càmeres de videovigilància als espais públics, tal com pretenen fer els comuns de cara al 2026. De fet, tal com es va informar durant la darrera reunió de cònsols, es preveu invertir prop de dos milions d’euros a aquesta finalitat entre totes les corporacions.
L’APRi alerta que “l’expansió de la videovigilància només és acceptable si va acompanyada d’un debat públic i de garanties fermes”. En aquest sentit, apunten que la instal·lació de més càmeres pot tenir impacte en la seguretat, “però també en drets fonamentals com la privacitat i la llibertat de moviments”. Per això, alerten que qualsevol ampliació “ha d’anar lligada a proporcionalitat, transparència i supervisió independent, per evitar derives cap a formes de vigilància intel·ligent o reconeixement facial, que ja han generat controvèrsies en altres països”.
Consideren important que es tingui en compte que la densitat de càmeres en un país petit com Andorra “pot arribar a ser desproporcionada respecte del risc real”. “La mida del territori i les característiques del teixit social ja faciliten la investigació i el control policial, de manera que la justificació per multiplicar dispositius de vigilància hauria de ser especialment sòlida”, afegeixen.
També creuen que hi ha alternatives menys invasives que poden contribuir a la seguretat: millora de l’enllumenat, urbanisme preventiu, més presència policial, protocols i formació. La tecnologia de videovigilància, doncs, “ha de ser un recurs complementari, no l’eix central d’un model de seguretat”.
Un altre punt rellevant és el de les transferències internacionals de dades i la dependència tecnològica de determinats proveïdors. “En altres països s’han generat preocupacions legítimes sobre l’ús d’equipaments que poden exposar imatges o metadades a jurisdiccions estrangeres. La tria del maquinari i el programari és una decisió crítica que pot condicionar la protecció de dades durant molts anys; per això cal assegurar que les solucions adoptades compleixen estàndards robustos en matèria de seguretat i sobirania tecnològica”, sentencien.
A més a més, alerten que cal tenir present que molts sistemes actuals de videovigilància incorporen micròfons, encara que oficialment no s’utilitzin. L’enregistrament de so és una intromissió molt més profunda en la privadesa i afecta situacions especialment sensibles. “Encara que es declari que no es gravarà l’àudio, la possibilitat tècnica existeix i això requereix un marc de garanties verificable, no només declaracions d’intencions”, exposen.
Alhora, afegeixen que és essencial delimitar amb precisió les finalitats del sistema, ja que “en altres països s’ha vist com la videovigilància pot acabar utilitzant-se per a funcions no previstes inicialment, com el control dels treballadors, el monitoratge generalitzat de moviments o la vigilància massiva”. Per evitar aquesta expansió de finalitats, “cal definir límits clars, protocols estrictes i mecanismes d’auditoria regulars”.
Càmeres de seguretat entre els agents de circulació
En la mateixa línia, des de la comunitat també han seguit la iniciativa de desplegar ‘bodycams’ per part dels agents de circulació. En aquest punt, recorden que en altres països aquest tipus de dispositius “ha generat un debat important perquè, si bé poden aportar transparència en determinades intervencions policials, també poden suposar una invasió significativa de la privadesa de les persones gravades, especialment en situacions de vulnerabilitat”.
Les autoritats europees de protecció de dades han emès diverses consideracions i resolucions sobre l’ús proporcional, l’activació limitada, les garanties d’emmagatzematge i l’accés restringit a les imatges. “Des del nostre punt de vista, qualsevol desplegament d’aquest tipus hauria d’anar sempre acompanyat d’aquestes salvaguardes, amb l’objectiu de vetllar pels drets de les persones i minimitzar riscos innecessaris”, conclouen.
