Lluny de reduir-se el malbaratament alimentari va augmentar l’any passat. De fet, l’increment es va situar en un 6% respecte de l’any anterior. Cal recordar que el malbaratament alimentari és una de les línies d’actuació de Medi Ambient i que s’han impulsat diverses accions per reduir-lo, com per exemple habilitar als supermercats espais amb aliments que estan propers a la caducitat.
Així, el 2025 s’han generat 98,4 quilograms per habitant equivalent i any de residu alimentari, i 18,1 kg/hab·eq/any de malbaratament d’aliments, és a dir, aliments que, sent consumibles de manera segura per les persones, són descartats.
Treball fins ara
S’ha de recordar que entre els anys 2023 i 2024 Medi Ambient va treballar en l’estudi diagnòstic del malbaratament alimentari, amb l’objectiu de conèixer quin era el grau existent al país en les diferents etapes de la cadena alimentària, com també d’establir la metodologia per calcular-lo. Els resultats de l’estudi marcaven una generació de 92 kg/habitant equivalent/any de residu alimentari l’any 2022, basant-se en les dades disponibles de les caracteritzacions de residus, de la recollida de la fracció orgànica, dels residus carnis, dels olis vegetals usats i d’aliments caducats.
Es dispara a Andorra el consum d’aliments asiàtics
Els supermercats del país tenen cada vegada més presència de productes asiàtics. Però és només una moda passatgera o una...
En relació amb el malbaratament alimentari, és a dir, aliments que podrien haver estat consumits i que s’han llençat a la brossa, el resultat va ser de 18 kg/habitant equivalent/any, xifra que correspon al 20% dels residus alimentaris calculats anteriorment.
Seguint aquests càlculs, s’obté que el 2025 s’han generat 98,4 kg/hab·eq/any de residu alimentari, i 18,1 kg/hab·eq/any de malbaratament alimentari, quan l’any anterior havia estat de 94,3 de residus alimentaris i 17,1 de malbaratament. El 2023 les xifres van ser de 91,7 i 18,1, respectivament.
Els objectius legals marcats
L’objectiu marcat per la Llei d’economia circular (LEC) és reduir el malbaratament alimentari un 50% amb l’horitzó 2030. I una de les accions impulsades, en aplicació de l’article 18 de la LEC, és la que suposa que tots els gestors de serveis de restauració col·lectiva en els establiments educatius i per a la gent gran, centre hospitalari, centres sociosanitaris i similars estan obligats a presentar un inventari anual de malbaratament d’aliments amb mesures per prevenir-lo.
En aquest sentit, i prenent com a base la metodologia calculada a l’estudi diagnòstic del malbaratament alimentari, les dades reflecteixen que als centres educatius s’ha registrat el període 2023-2024 un malbaratament de 28,8 quilograms per dia i escola; al centre hospitalari, per al 2024, 11,1 quilograms per dia i als centres sociosanitaris, per al mateix any, 10,7 quilograms dia.
Espais de prevenció
Una altra línia d’actuació és la que es deriva del reglament que estableix els criteris sobre els espais per prevenir el malbaratament alimentari als establiments comercials, que determina els criteris mínims pel que fa a terminis, ubicació i senyalització dels espais que han de contenir productes alimentaris amb data de consum preferent o amb data de caducitat properes o productes amb imperfeccions o desperfectes que no posin en risc la salut del consumidor ni la funcionalitat del producte.
El text va entrar en vigor el gener del 2024 i en funció de les dades aportades pels centres comercials declarats com a productors singulars, es pot destacar que durant el 2025 s’han venut 285.478 unitats de productes que tenien la data de caducitat propera o la data de consum preferent propera, i que d’una altra forma haurien esdevingut residus. Aquesta xifra suposa un aprofitament d’entre un 46 i un 90% en funció dels centres.
