“A les 9 del matí pots atendre una família a qui Immigració obliga a marxar, i a les 10 rebre un empresari que es queixa de no trobar treballadors”. Amb aquesta imatge, el Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, descriu la contradicció que viu el país: la necessitat de créixer econòmicament mentre els serveis públics mostren signes d’esgotament.
Les dades reforcen aquesta percepció. Les queixes i reclamacions al Raonador han augmentat un 32% en un any, amb un pes important de les vinculades a la burocràcia, les cues a Tràmits i les dificultats per obtenir visita amb especialistes mèdics, segons informa RTVA. L’estiu passat, per exemple, es van viure “hores d’espera considerables” al Servei de Tràmits per fer gestions senzilles.
Cañada alerta que el país està “cada cop més estressat” i que l’augment de població n’és una de les causes principals. En pocs anys s’ha passat de 78.000 o 80.000 habitants fins als 90.000 actuals, un salt que, assegura, ha tensionat la vida quotidiana i la capacitat de resposta de les institucions.
A més de la burocràcia, també hi ha denúncies per contaminació acústica i altres conflictes de convivència que reflecteixen un malestar creixent. Segons el Raonador, el repte immediat és trobar un equilibri entre la necessitat d’atraure mà d’obra i els límits reals del país, amb l’objectiu de garantir un futur sostenible.
I perquè no defenses més la greu situació que ja patim els d’aquí amb els lloguers? No et sentim defensar als que patim aquest greu problema. Sobre això el defensor del poble, no te res a dir?
Però si estan els contractes congelats que t’empatolles? i no hi ha oferta ni hi haurà més amb les condicions d’inseguretat jurídica dels últims anys. Així que a demanar hipotèques.
I que que estiguin congelats, tinc 25 anys i un nen petit, i he de marxar d’on sóc, Porto 3 mesos buscant un lloguer en condicions i que em pugui permetre… I aquest Sr no defensa a la gent si no exigeix solucions.
Ni Ho farà. Aquest tema no el preocupa, hauria d’exigir respostes als politics… Però és un més del club.
No mossega la ma que l’hi dona de menjar.