El Col·legi de Farmacèutics d’Andorra ha posat de manifest la seva preocupació per la baixa remuneració del servei de guàrdia. Segons ha explicat el seu president, Jesús Robinat, cobrir un dia sencer de servei de 24 hores reporta actualment uns 75 euros bruts.
Aquesta quantitat equival a poc més de tres euros per hora, una xifra que el sector considera totalment insuficient per la responsabilitat que implica. Tot i les reiterades peticions al ministeri de Salut, la resposta de l’executiu continua sent negativa.
Durant la franja nocturna, entre la mitjanit i les nou del matí, les farmàcies de guàrdia atenen una mitjana de sis o set persones per dispensar medicaments. La junta confia que l’Administració acabi revaluant el cost real del servei.
La nova llei frenarà la concentració de farmàcies a la capital i Escaldes
El sector confia que el nou Projecte de llei d’ordenació farmacèutica, actualment en tramitació al Consell General, permeti establir un model territorial més equilibrat. L’objectiu és evitar la saturació d’establiments a les parròquies centrals.
Robinat ha defensat que no cal obrir més punts de venda a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. La prioritat de la futura norma serà situar els serveis a prop dels pacients en zones menys cobertes.
El model andorrà rebutja expressament la presència de farmàcies en polígons industrials o benzineres, com passa en països veïns. La xarxa actual compta amb la participació activa de la junta per completar el text legal.
Acord per a la recollida de xeringues i impacte del desproveïment europeu
D’altra banda, el col·lectiu ha tancat un acord amb Medi Ambient per convertir les farmàcies en punts de retorn de residus punxants com xeringues. Aquesta mesura evitarà accidents en la manipulació de deixalles domèstiques.
Així mateix, els establiments tornaran a recollir medicaments caducats, evitant que els ciutadans s’hagin de desplaçar als centres de salut. La freqüència del servei de recollida es concretarà pròximament.
Respecte a la manca de fàrmacs, el sector atribueix el desproveïment a problemes de fabricació a Europa i a la situació del país fora de l’espai Schengen. Quan hi ha escassetat a Espanya o França, el Principat sovint queda fora de les quotes de distribució.
