Els governs d’Andorra i Espanya confien poder reunir-se abans de l’estiu per analitzar els informes tècnics i avançar així en la delimitació de la frontera entre tots dos països. Segons publica La Vanguardia, Espanya ja ha enllestit el seu document, mentre que Andorra està ultimant el seu, pas previ imprescindible per iniciar la negociació formal en el marc de la comissió mixta bilateral, copresidida pels ambaixadors dels dos estats.
L’objectiu compartit és assolir un acord tan aviat com sigui possible que permeti tancar definitivament les discrepàncies i es concreti en la signatura d’un tractat internacional, similar al que Andorra ja va rubricar amb França l’any 2012. Tot i això, el procés encara ha de superar diversos esculls, ja que hi ha desacords en set punts del traçat fronterer que sumen prop de 10 quilòmetres dels 64,5 totals.
Origen del conflicte
L’origen del conflicte es remunta al novembre del 2021, quan agents rurals de la Generalitat de Catalunya van detectar, mitjançant tecnologia GPS, que part del parc fotovoltaic situat al planell de la Tosa —que subministra energia a l’estació de Pal Arinsal— s’estendria sobre territori considerat català segons la cartografia espanyola.
Concretament, es calculava que uns 16.000 metres quadrats correspondrien a Catalunya i 5.130 a Andorra. Des del Principat, però, es defensa que tota la instal·lació es troba dins del seu territori, fet que evidencia les diferències entre les cartografies dels dos països.
Comissió entre Espanya i Andorra per delimitar la frontera entre ambdós països
El portaveu del Govern, Guillem Casal, ha confirmat aquest dimecres que els treballs tècnics per a la delimitació definitiva de...
Altres punts de discrepància
Més enllà d’aquest punt, també s’han identificat altres zones amb discrepàncies, com àrees situades entre Aransa, Lles de Cerdanya i Encamp, o sectors propers al refugi de Francolí i el barranc del coll de laquell, entre Sant Julià de Lòria i Civís. Els treballs tècnics s’han basat en documents històrics com les actes de delimitació del segle XIX, així com en mapes militars i estudis sobre el terreny realitzats per especialistes dels dos països.
Malgrat les diferències, tant Andorra com Espanya insisteixen en la voluntat de resoldre la qüestió des de la cooperació i la concòrdia. Les dues parts aposten per evitar tensions i reforçar la col·laboració transfronterera, en un context en què també es vol potenciar la relació econòmica i institucional entre territoris veïns.
Complexitat del projecte
El procés, però, no està exempt de complexitat. Factors com la modificació de l’orografia en determinades zones o la tradició de l’empriu —que regula l’ús comunal de recursos naturals— dificulten la delimitació clara entre propietat i sobirania. A més, alguns estudis apunten que les discrepàncies podrien afectar més de 200 hectàrees, tot i que cap dels dos governs ha confirmat oficialment aquesta xifra.
Amb tot, la resolució del conflicte dependrà de la capacitat de les dues parts per trobar fórmules de consens que permetin tancar un debat històric amb impacte territorial, econòmic i estratègic per ambdós països.
