Les xifres fan vertigen. A la Jonquera i el Pertús, el negoci del tabac va molt més enllà dels milions de paquets que es venen cada any. Amb 17 estancs per a només 3.500 habitants, la Jonquera és el municipi amb la concentració més elevada d’estancs d’Espanya i, probablement, de tot Europa.
Els deu últims establiments van obrir les portes el 2023. A diferència d’altres negocis, les llicències de tabac són concedides per l’Estat i, en el cas espanyol, s’adjudiquen mitjançant subhasta pública.
Els preus que s’hi arriben a pagar són extraordinaris. La llicència més econòmica s’ha adjudicat per 2,5 milions d’euros, mentre que la més cara va arribar als 7 milions d’euros. Aquesta última va ser adquirida per la família Raurich, propietària del grup Tramuntana.
Una inversió molt rendible
Les xifres mostren que la inundació de tabac exterior del sud de França prové dels establiments espanyols de la Jonquera. Una dada inapel·lable: Al centre comercial Gran Jonquera, l’estanc rep de mitjana un client cada 15 segons. I aquest és només un dels 17. Tots no venen el mateix ritme.
El tabac que està inundant el sud de França està arribant majoritàriament de la part espanyola. El tabac d’Andorra arriba més a l’Arieja, però fins i tot en aquest departament el que ve des d’Espanya és molt més important amb volums simplement industrials. Cada cotxe amb cinc ocupants pot passar legalment quatre vint cartons, quatre per persona.
A diferència del desplegament de control policial andorrà i francès per aturar el tràfic il·lícit, gairebé no hi ha cap control per als vehicles que venen de la Jonquera. Per tant, en comptes de vint poden passar un centenar de cartons amb escasses possibilitats de ser controlats.
Disparar les facturacions
“A la frontera es pot duplicar, triplicar o fins i tot quadruplicar la facturació d’un estanc. Si algun dia tingués prou diners per obrir un estanc, aquest seria el millor lloc, sense cap dubte. Encara que hagis de pagar diversos milions d’euros per la llicència, la inversió es recupera molt ràpidament”, explica un treballador.
Un altre estanquer destaca que la durada de les concessions també afavoreix aquesta rendibilitat. “Quan compres una llicència tens 25 anys abans que torni a sortir al mercat. És temps més que suficient per recuperar la inversió i estalviar per tornar-la a adquirir”, assegura.
L’antiguitat del titular també es té en compte a l’hora de renovar la concessió, fet que contribueix a limitar el cost de les renovacions.
Una competència ferotge
Entre el 80% i el 85% dels clients dels estancs de la Jonquera són francesos. Tot i que el preu dels cigarrets està regulat per l’Estat espanyol i les diferències entre establiments són mínimes, alguns comerços opten per oferir petits descomptes de pocs cèntims per atreure més compradors.
“Forma part del joc. La majoria de clients van directament als dos grans establiments. Ni tan sols necessiten abaixar els preus perquè sempre tenen gent”, reconeix un comerciant.
El negoci ocult dels terminals de pagament
Molts compradors aprofiten la visita per adquirir tabac, alcohol, productes de neteja i altres articles en una mateixa compra. Segons explica una clienta habitual de Saint-Jean-Pla-de-Corts, alguns establiments compensen els descomptes aplicats als cigarrets amb preus més elevats en productes com els papers de fumar o els filtres.
Els contrabandistes que campen pel Pas fan que client tradicional francès ara compri el tabac a la Jonquera
El president dels comerciants de tabac Raül Calvo ha parlat sobre la situació al Pas de la Casa. En declaracions...
Però hi ha una altra font d’ingressos molt menys visible: les comissions dels terminals de pagament electrònic (TPV). Amb compres que sovint oscil·len entre 200 i 800 euros, els pagaments amb targeta se succeeixen durant tota la jornada.
Com que les comissions bancàries a Espanya són més baixes que a França —al voltant del 0,2% o 0,3%—, els comerciants retenen una part més gran de cada operació. Multiplicat per milers de transaccions diàries, aquest concepte representa diversos centenars d’euros addicionals cada dia i acaba convertint-se en un autèntic ‘jackpot’ al final de l’any.