Sánchez hauria de preguntar als andorrans què passa quan es congelen els lloguers
Set anys de pròrrogues a Andorra han deixat un mercat dividit entre llogaters protegits i persones que gairebé no troben habitatge. La combinació de pròrrogues i controls de preus pot agreujar el problema a Espanya.
Qualsevol andorrà pot explicar a Pedro Sánchez què pot passar quan un govern converteix les pròrrogues dels contractes de lloguer en una solució permanent. No cal imaginar el futur. Només cal mirar cap al Principat.
Els immobiliaris veuen normal que propietaris d’Andorra vulguin rescindir lloguers: “N’estan farts”
El Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA) considera comprensible que alguns propietaris vulguin posar fi als contractes de lloguer,...
Andorra aplica mesures extraordinàries de protecció dels llogaters des del 2019 i avui trobar un pis s’ha convertit en una missió gairebé impossible per a moltes famílies. Els que ja disposaven d’un contracte antic continuen pagant rendes relativament baixes. Els que entren ara al mercat s’enfronten a preus que poden multiplicar per més de tres els dels contractes antics.
La intenció era bona: evitar que els residents perdessin casa seva per increments sobtats del lloguer. Però protegir els que ja tenen pis no equival a garantir habitatge als que en necessiten. La diferència és essencial. I és justament la que el govern espanyol hauria de tenir present abans d’ampliar les pròrrogues i afegir més restriccions a les ja existents en les zones tensionades.
Andorra: el mercat que es va quedar sense rotació
La intervenció andorrana ha consolidat dos mercats paral·lels. En un hi ha els llogaters que van signar fa anys i conserven unes condicions que avui serien difícils d’aconseguir. En l’altre hi ha els joves que volen emancipar-se, les parelles que busquen el primer pis, les famílies que necessiten canviar de casa i els treballadors que arriben al país. Per als primers, la protecció ha estat un alleujament. Per als segons, l’accés al lloguer s’ha convertit en una barrera enorme.
La crisi dels lloguers a Andorra: de la ‘patada endavant’ al temut Waterloo
Fa tres anys i mig de la 'patada endavant'. Dues mil persones es van concentrar per protestar contra la descongelació....
Quan un contracte antic és molt més barat que qualsevol alternativa, l’inquilí no el deixa anar. Encara que necessiti una altra distribució, un pis més petit o viure en una altra parròquia. La rotació es redueix. I quan un propietari recupera un habitatge, pot optar per vendre’l, reservar-lo o no tornar-lo a oferir en les mateixes condicions. No tots ho fan, però no cal que desaparegui tota l’oferta perquè l’escassetat s’agreugi.
De 823 a 1.455 euros: els nous contractes s’han disparat
Les dades de la sèrie oficial de nous contractes permeten posar xifres al canvi. En el període 2018-2019, el preu de referència era de 10,29 euros per metre quadrat, equivalent a 823 euros mensuals per un pis de 80 metres quadrats. El 2025, la xifra ja havia pujat a 18,19 euros per metre quadrat, o 1.455 euros per al mateix habitatge teòric. És un increment aproximat del 76,8% entre aquestes referències.
| Període | Preu €/m² | Pis de 80 m² |
|---|---|---|
| 2018-2019 | 10,29 € | 823 € |
| 2020-2021 | 10,73 € | 858 € |
| 2022-2023 | 12,92 € | 1.034 € |
| 2023 | 15,26 € | 1.221 € |
| 2024 | 17,34 € | 1.387 € |
| 2025 | 18,19 € | 1.455 € |
Referència: sèrie oficial de nous contractes. Els imports de 80 m² són equivalents calculats. Els períodes inicials agrupen anys i no són observacions anuals independents.
La comparació és encara més reveladora quan es confronten les rendes dels contractes antics amb els anuncis actuals. Allò que fa uns anys podia representar el lloguer mensual d’un pis avui pot acostar-se al preu d’una habitació. No és una equivalència estadística literal, però sí una imatge del canvi que percep qualsevol persona que busca casa al país.
Un mateix pis: 624 euros amb contracte antic o 2.155 euros anunciat
Els contractes de més de cinc anys presenten un preu mitjà de 7,80 euros per metre quadrat. En canvi, els nous contractes signats el 2025 se situen en 18,19 euros, i els anuncis del portal Pisos.ad arribaven als 26,94 euros per metre quadrat el segon trimestre del 2026. Per a un pis teòric de 80 metres quadrats, això significa passar de 624 euros a 1.455 o 2.155 euros, segons la referència.
| Tipus de lloguer | Preu €/m² | Pis de 80 m² | Diferència respecte a l’antic |
|---|---|---|---|
| Contractes antics (+5 anys) | 7,80 € | 624 € | — |
| Nous contractes 2025 | 18,19 € | 1.455 € | +133,2% |
| Oferta Pisos.ad 2026 | 26,94 € | 2.155 € | +245,4% |
Comparativa de contractes vigents, nous contractes signats i anuncis immobiliaris. Els preus anunciats no són necessàriament els imports finals pactats.
El preu anunciat és un 245,4% superior al dels contractes antics: 3,45 vegades més. No són exactament les mateixes operacions ni necessàriament habitatges comparables, però la distància retrata un mercat profundament fragmentat. La protecció dels contractes existents i l’escassetat d’oferta conviuen amb uns preus d’entrada que expulsen una part de la població.
Espanya pot sumar dues intervencions que es reforcen
El debat espanyol sobre les pròrrogues extraordinàries de fins a dos anys afegeix una nova capa de protecció dels contractes vigents. No és correcte afirmar que tots els lloguers es prorroguin automàticament sense condicions: l’aplicació depèn de les regles legals, les sol·licituds i les excepcions corresponents. Però el problema econòmic que cal discutir continua sent el mateix: què passa quan la possibilitat de recuperar l’habitatge i actualitzar-ne la renda es restringeix de manera reiterada?
Si l’actualització ordinària queda limitada al 2% en determinats supòsits, o fins i tot congelada quan correspon, el propietari pot veure com les despeses de conservació i manteniment augmenten més ràpidament que els ingressos. Això no obliga ningú a retirar un pis del mercat. Però sí que pot modificar les decisions d’inversió, especialment quan arriba el moment de tornar-lo a llogar.
La situació pot ser més delicada a les zones de mercat residencial tensionat, on la normativa espanyola ja restringeix el preu de determinats nous contractes, amb límits vinculats a la renda anterior o als índexs de referència segons el cas. Si es combinen les pròrrogues dels contractes existents amb límits als nous arrendaments, una part dels propietaris pot acabar preferint la venda al lloguer.
El risc no és només que desapareguin habitatges del mercat de lloguer. També és que la poca oferta disponible concentri una demanda cada vegada més gran, mentre els inquilins amb contractes antics tenen encara més incentius per no canviar de pis. Així es consolida una frontera entre els que van arribar a temps i els que han de buscar habitatge avui.
La gran injustícia: tenir el mateix sou i viure en mons diferents
Dos treballadors amb ingressos semblants poden tenir una qualitat de vida completament diferent per una única raó: un va aconseguir un contracte abans de la intervenció i l’altre necessita trobar un habitatge ara. El primer pot viure amb una renda assumible. El segon pot haver de destinar una part desproporcionada del salari al lloguer o renunciar a emancipar-se.
La congelació protegeix de manera molt visible les persones que ja tenen un contracte. Però no construeix cap pis, no augmenta el sòl disponible ni resol per si sola la manca d’oferta. I, si es prolonga sense mesures capaces d’ampliar aquesta oferta, pot reforçar la immobilitat del mercat.
Seria injust atribuir tota la crisi andorrana a les pròrrogues. La pressió demogràfica, la manca de sòl, l’atractiu econòmic del país i l’escassetat d’habitatge assequible també hi tenen un paper decisiu. I tampoc no es pot assegurar que Espanya reprodueixi exactament el mateix resultat: els mercats, les lleis i les dimensions són diferents. Però l’experiència andorrana és una advertència que no s’hauria de menystenir.
Protegir el llogater no pot significar tancar la porta al següent
És legítim evitar increments abusius i protegir les famílies vulnerables. De fet, per a molts residents d’Andorra, les pròrrogues han estat la diferència entre poder continuar a casa o haver de marxar. Però una política d’habitatge no es pot jutjar només pel benestar dels que ja són dins del sistema. També s’ha de mesurar per les possibilitats dels que volen entrar-hi.
Pedro Sánchez faria bé de preguntar a qualsevol andorrà què significa buscar un pis després de set anys de pròrrogues. Descobriria que un contracte antic pot ser gairebé un privilegi hereditari de fet, mentre trobar-ne un de nou és un obstacle econòmic formidable. I entendria que, quan el mercat es bloqueja, els beneficiaris de la protecció i els perjudicats per l’escassetat no acostumen a ser les mateixes persones.
El gran fracàs d’una política de lloguers no és que els que ja tenen pis paguin poc. És que els que no en tenen acabin sense cap possibilitat de trobar-ne. Andorra ja coneix aquest escenari. Espanya encara pot evitar que la protecció dels contractes es converteixi, sense més oferta, en una barrera per a la pròxima generació de llogaters.
Al gener la congelació s’acaba. I no només no ha solucionat res, i per això es comença a aplicar un pla de descongelació molt lenta. Només els contractes més antics que tenen preus ínfims segons el mercat actual. Cada any s’aniran descongelant més segons l’any en què es va signar el primer contracte.
Els efectes de la descongelació es desconeixen perquè el mercat està tan rebentat que una part de la població andorrana es pot trobar sense habitatge en uns mesos i amb un preu per a ‘milionaris’ en l’escassíssim mercat d’arrendament existent.
Els governants dubto que repetissin la mesura si poguessin tornar enrere en el temps. Tenint en compte que el Waterloo dels lloguers comença a partir del gener. Sense ser alarmista, hi ha una part dels immobiiaris que auguren que el mercat del lloguer a Andorra agonitzarà sine die. Mai tornarà a ser lliure. El decalatge entre el que paga la gran majoria de llogaters i el preu real és tan gran que si tornes a un mercat lliure esclataria una revolta.
Un darrer apunt. Què ha passat amb els milers d’immigrants que han arribat en els últims anys amb aquestes preus? Pisos pastera. Es reparteixen el preu del lloguer entre molts. Una imatge. Una habitació petita amb quatre lliteresi l’armari per a cadadcun dels quatre és la meitat de l’espai sota la llitera inferior.
a aquest mentre pugui pujar a Soldeu per fer bici i dormir a l’Sport Hotel Hermitage & Spa segur que li rota un p.brot vert que el no es voti dins lo seu territori.