Tots els fets que s’explicaran són certs i demostrats. I poden comprovar-los. Poso alguns links, però no tots perquè seria interminable. Si algú agafa això com a excusa per posar en qüestió la narrativa, ho té molt fàcil. Agafa l’afirmació de la qual dubta i la busca a Google. Tardi més o menys, sabent recercar una mica trobarà la confirmació. Hi ha milers d’entrades, encara que Google t’ensenya d’inici només 140 per cada recerca, per cadascun dels centenars de temes relacionats amb BPA i blanqueig, suborn o corrupció.
Comencem.
BPA vol, legítimament, créixer amb l’inici del nou segle. A Andorra ho té complicat. És una entitat petita en un país d’uns 75.000 habitants amb quatre bancs i en ser petits no són la primera opció per captar fons d’evasió fiscal que venen sobretot d’Espanya. A Andorra durant la primera dècada del segle no existeix delicte fiscal i, per tant, les entitats andorranes no estan vulnerant el Codi Penal del Principat si ingressen diners de promotors, empresaris… que cometen frau fiscal. A Andorra hi havia, ja fa més d’una dècada que això va acabar i existeix el delicte fiscal, diner negre, però no brut.
Captar diners a sud-Amèrica
BPA decideix lícitament captar fons a sud-Amèrica. Ho fa de diverses formes. Tenen gent que busca clients i en algun cas, com Mèxic obren oficina en destí. La realitat és que a la sud-Amèrica de principis de segle hi ha diners infinits que no saben com col·locar. Alguna sèrie de Netflix explica alguna cosa. I també hi ha fons de polítics i funcionaris corruptes que reben suborns. Els diners venen gairebé sempre disfressats amb societats pantalla o testaferros. Estic segur que BPA buscava diners legals amb gestió de patrimonis, però és un altre tipus de capital el que buscava refugi i contra més lluny millor.
A Mèxic BPA ha de fer fora els dos directors (Manuel Urdangaray i José Manuel Díaz) perquè el xofer que els hi havia posat el banc avisa al mateix banc que porten un maleter ple de cocaïna. Té por per la seva vida. La carta és al sumari del cas Mèxic. El FinCen (Financial Crimes) que forma part del Tresor dels Estats Units, aquests mateixos que sis anys després es carregarien el banc, convoquen al responsable de la filial mexicana a l’ambaixada dels EUA a Mèxic. Ho va declarar Isabel Sarmiento, cap de Compliance de BPA a Andorra ja que els americans per convocar el director a Mèxic, que era Joan Marc Masson en substitució dels altres dos que els han tret després de l’escàndol, van trucar a la central d’Andorra.
BPA acaba tancant l’oficina. A l’Argentina, la cosa és encara més divertida. Han d’anar destruint els documents cada dia. Una anècdota imperdible. Quan es va intervenir el banc es van comissar els correus interns que relaten l’agonia dels empleats de BPA en les oficines a sud-Amèrica. Rosa Perdiguer, responsable de l’oficina a l’Aregntina, explica que davant la por que estaven entrant a fer una inspecció es va ficar “la documentació a les calces”.
Cases de Canvi
Alguns dels principals clients de BPA són les cases de canvi de moneda. Aquests establiments són el principal sistema de blanqueig directe a sud-Amèrica. Com reben diners en metàl·lic els mouen perquè es perdi el rastre. Hi ha múltiples cases de canvi amb comptes a BPA. Un exemple: els responsables d’una d’elles, Jonestur, han acabant lliurant-se de la presó perquè la fiscalia andorrana va arribar a un acord.
L’estat andorrà s’ha quedat 42 milions de dòlars dels 92 que hi havia i tema finiquitat. Jo crec que això no és massa bonic pels reals propietaris dels fons, però he promès que explicaria la veritat. I aquí un altre exemple. En aquest cas de Mèxic. L’advocat de polítics i empresaris mexicans, Juan Ramon Collado empresonat al seu país des del 2019, també va utilitzar les cases de canvi, entre altres sistemes, per enviar els diners a BPA. Llegeixin el link: 2.000 milions d’euros. I el càrtel de Sinaloa.
Ah, per cert, m’oblidava d’explicar que a Mèxic van tancar l’oficina, però no van renunciar als clients d’aquell país. Aprofitant els contactes els van fer obrir comptes a Andorra. Quan s’intervé el banc el 2015 hi ha 174 mexicans. Llegeixin els noms. Hi ha polítics, un parell de Sinaloa, i empresaris sospitosos d’haver rebut suborns de càrtels i corrupció per avorrir.
El paradís de les constructores brasileres
Odebrecht. El cas més gran de corrupció d’una constructora de la història. Segons els Estats Units, el major cas de corrupció “en un país estranger”. Suborns en dotze països d’Amèrica Llatina a polítics, funcionaris i empresaris per obtenir obres públiques per valor de milers de milions d’euros. Odebrecht ja s’ha declarat culpable així que no cal especular. El propietari Marcelo Odebrecht va anar a la presó. Però no es pensarien que anava a complir els 31 anys als quals va ser condemnat en una presó. Als dos anys i mig el van deixar anar per quedar en arrest domiciliari en una mansió.
Odebrecht va enviar els diners per bona part de les corrupteles a BPA.
A Perú va ser especialment dramàtic. L’expresident Alan García tenia fons de suborns a BPA a través d’un testaferro, Miguel Atala. Quan la policia anava a detenir a García es va suïcidar amb un tret al cap. Atala va reconèixer haver entregat un milió d’euros de suborns a García.
La principal constructora del Brasil seguia els passos de la tercera, Camargo Correa. En aquest cas els suborns per obres públiques i espoli de Petroleos de Brasil Petrobras. Aquí a BPA se li’n va anar molt la mà. Com Brasil havia instat a Andorra a bloquejar els comptes de Camargo, el banc va crear un compte ‘fantasma’ on constaven Higini Cierco i Joan Pau Miquel on podien entrar els fons de Camargo sense que la Justícia andorrana bloquegés els diners. Cierco està processat.
A Camargo l’acusen de tenir 100 milions al banc dels Cierco destinats a subornar polítics i empresaris.
Veneçuela, el gran error
BPA va cometre un gran error. Va acceptar que es creés una estructura de jerarques chavistes amb comptes dins del banc per a l’espoli de l’única riquesa que té aquell país: Petroleos de Venezuela (PDVSA). El ministre d’Energia i Petroli Rafael Ramírez, número dos de Chávez, va crear un esquema on va posar els seus familiars al capdavant per desviar milers de milions.
A BPA tenien comptes amb societats instrumentals tant el grup que subornadors, com el cosí de Ramírez (Diego Salazar) o l’exviceministre Nervis Villalobos, i els subornats, com el llavors viceministre d’energia Javier Alvarado o l’ambaixadora a la Xina. Aquesta última es dedicava a captar les empreses xineses que havien de fer les grans obres públiques a Veneçuela. Els jerarques chavistes que guanyarien els concursos si a canvi obtenien el 15% del cost. Tot s’ocultava perquè el moviment de diners es feia entre els comptes a BPA de societats sense cap activitat.
Salazar i bona part d’altres implicats fa set anys que són a la presó en espera de judici. Ramírez és a Itàlia que es nega a extradir-lo. Veneçuela el té en recerca i captura. Fins que el van canviar de centre de reclusió quatre anys després de ser empresonat, Salazar era a ‘La Tumba’ amb 15 hores de sol en un any.
Per cert, tant Mèxic com Veneçuela com a estats estan personats a les causes que hi ha Andorra per poder recuperar part de l’espoli.
Amb els americans no s’hi juga
Totes aquestes transaccions es fan en dòlars i quan són de fora dels Estats Units cal que hi hagi un banc intermediari, conegut com a corresponsal, que garanteixi el control. Per tant, Financial Crimes (FinCen) dels Estats Units, el que intervé BPA, veu totes les operacions amb la seva moneda i té un sistema hipersofisticat que alerta quan hi ha algun moviment sospitós.
Familiars, amics, coneguts i vinculats a jerarques de Chavez van enviar diners des de BPA a molts països per repatriar, fins i tot als Estats Units on també van comprar propietats. Per exemple, Javier Alvarado, l’exviceministre abans citat, va comprar fins i tot un pis a Miami, a través de testaferro, pel qual va pagar milió de dòlars. Els alts càrrecs del règim del règim chavista, enemic declarat dels Estats Units, estaven fent-se milionaris amb l’atreviment de fins i tot culminar el blanqueig en territori dels EUA. A sobre, ho feien a través d’un petit banc d’un país que la policia financera del Tresor dels Estats Units potser va haver de buscar al mapa.
Per cert, aquestes pràctiques van fer que JP Morgan, Société Genéreralé, Deutsche Bank, UBS i Commerzbank, cinc dels grans bancs mundials, el 2013 es neguessin a seguir fent de corresponsals en dòlars de BPA. Aquests i altres bancs van advertir BPA de les pràctiques de risc.
Perquè vegin que la banca mundial ja tenia greus sospites del que passava a BPA detallo les dates de la comunicació de l’aturada dels acords per fer d’intermediaris de BPA dels cinc bancs.
1/10/2010 Cese definitivo del acuerdo de intermediación con JP Morgan Chase. 12/12/2011 Cese definitivo del acuerdo de intermediación con Deutchebank. 13/3/2013 Cese definitivo del acuerdo de intermediación con UBS. 29/4/2013 Aviso del cese definitivo del acuerdo de intermediación con Commerzbank Frankfurt. 4/8/2014 Aviso del cese definitivo del acuerdo de intermediación con Societe Generale.
Cas Pujol és a l’estiu del 2014 i tancament BPA març del 2015.
Si BPA hagués estat un banc sistèmic amb un milió de clients possiblement tot s’hauria solucionat d’una altra forma com han fet els EUA amb entitats que han col·laborat (com la BNP amb fons d’iranians i van haver de pagar 8.900 milions de dolars) amb règims catalogats dins de ‘l’eix del mal’. Per al Tresor dels Estats Units, perquè Andorra és un estat intranscendent dins del panorama mundial i ningú anava a donar la cara pel Principat si davant tens als Estats Units, el més fàcil i net era acabar amb el banc.
Si no li agrada aquesta explicació en tinc altres
Qui pensi que el Govern andorrà tenia alguna cosa a veure amb la fi de BPA realment s’hi ha de fer mirar. Quin executiu voldria que se’t carreguessin un banc, que tota la plaça financera quedi a tocar d’un precipici perquè la majoria de bancs del món van tallar amb tota la banca andorrana (com a mínim en dòlars) i que el país entri en un pou sense fons amb una profunda crisi que va durar anys i de la que es va sortir de miracle.
Els germans Cierco, propietaris del banc, van al·legar en primera instància al març del 2015 que tot era un complot del Govern per repartir BPA entre la resta de bancs o perquè se la quedés algun banc andorrà. Ni una sola paraula sobre l’operació Catalunya, els Pujol, el PP, Rajoy… El 26 d’agost del 2016, tot canvia. Cierco declara davant la Justícia andorrana i al·lega que va ser víctima d’un xantatge de polítics, funcionaris i policies espanyols que volien dades de polítics catalans. Diu que no ha denunciat per por. I reconeix que Joan Pau Miquel ha entregat les dades del Pujol a Marcelino Martín Blas a l’Hotel Villamagna de Madrid. Addueix que com els 4 milions dels comptes dels Pujol, que es publiquen al 2014 en el ‘pantallazo’ del Mundo, no els han semblat suficients doncs han anat a dir-li al Tresor dels Estats Units que es liquidi BPA.
Preguntes
Si la policia patriòtica espanyola pressionava tots els bancs d’Andorra per trobar comptes d’independentistes perquè va instar els Estats Units a què es carreguessin l’únic banc andorrà que els hi havia facilitat. La resta, si hi havia, no els hi va donar res. No haurien d’haver demanat la mort dels que no havien ajudat?
Si Pujol va reconèixer els diners a Andorra el juliol del 2014, després del ‘pantallazo’, perquè el Tresor dels Estats Units, enganyat per Villarejo, Martín Blas i la resta, es carrega el banc el març del 2015?
Per què si el Partit Popular era al darrere de la caiguda del banc, l’advocat dels Cierco a España era Javier Iglesias que era l’advocat de referència del PP i home de confiança de Dolores de Cospedal?
Si Villarejo s’havia carregat la BPA perquè el van contractar amb el seu grupet a 400.000 euros al mes?
Resposta
El més curiós de tot això és que evidentment va existir una operació a Andorra per obtenir comptes de líders independentistes per acabar amb el procés. El problema és que no té res a veure amb la BPA. ERC o Junts, i ara el PSOE, no arribaran enlloc perquè estan intentant provar un fet cert amb una premissa falsa.
En la compareixença al Congrés ha tingut lloc un detall que defineix molt bé tot l’escenari. Joan Pau Miquel ha dit que no hi ha cap condemna per suborns i blanqueig a través de BPA. El PP no li ha retret que manifestament estigués faltant a la veritat.
És més. Tots els presents saben que hi ha una condemna. El 15 d’octubre de l’any passat es va condemnar Eduardo Zaplana per haver rebut 16,2 milions en comissions per Terra Mítica, les ITVS quean era president de la Comunitat Valenciana… Dels 16,2 milions, 9,8 es van blanquejar a través de BPA. Les coses de la vida fan que ni ERC, Junts o PSOE poden treure el tema perquè desmunten la seva teoria de la policia patriòtica ja que un prohom del PP amagava els diners amb testaferro a BPA, per cert, més de doble que tota la família Pujol. La dreta espanyola, per motius obvis, tampoc podia fer esment tot i que fos una prova evident del que van ser les pràctiques de BPA i que deixa clar que no va ser la suposada policia patriòtica la que provocar la caiguda del banc.
La cerimònia de la confusió té un dels seus clímax en una de les explicacions dels exresponsables de BPA per intentar demostrar que el banc no va caure per ser “un risc de primer ordre mundial en matèria de blanqueig” com recollia la nota de Financial Crimes. Indiquen que els Estats Units van retirar la nota contra l’entitat. Això pot portar a pensar, al profà, que el Tresor reconeixia que s’havia equivocat i retirava els càrrecs. Res més lluny de la realitat. La nota es retira perquè el banc ja ha estat intervingut per l’estat andorrà i està en procés de resolució i Washington especificava que es retirava perquè avalava absolutament tot el que havia fet el govern andorrà amb BPA. Si els Estats Units no haguessin retirat la nota, que era el primer pas per a un procés de sanció, rebentava el traspàs que es planejava fer dels fons ‘no contaminats’ de BPA a una entitat pont. I deixar al ‘banc dolent’ només aquells clients que no han pogut demostrar l’origen lícit dels clients.