La possibilitat de facilitar el pas dels treballadors transfronterers entre l’Alt Urgell i Andorra s’ha convertit en una de les qüestions que desperta més interès tant al Principat com a les comarques veïnes. Cada dia, més d’un miler de persones travessen la frontera per treballar en sectors tan diversos com el comerç, l’hostaleria, la construcció, els serveis o l’administració.
Una agilització dels tràmits fronterers i una millora de la mobilitat podrien incentivar que encara més professionals optessin per residir a la comarca catalana i treballar a Andorra.
Potenciar els transfronterers
Un grup de diputats espanyols han participat aquest dilluns en el 2n Fòrum Parlamentari Consell General-Congrés dels Diputats, en el qual han mostrat el seu compromís per trobar solucions que permetin agilitzar el pas de les persones transfrontereres per la frontera hispanoandorrana.
Els responsables polítics d’ambdós costats de la frontera coincideixen que els treballadors transfronterers poden jugar un paper clau per donar resposta a les necessitats del mercat laboral andorrà. Actualment, a l’Alt Urgell n’hi ha uns 1.700.
“Els falsos fronterers han disminuït, però la pressió sobre l’habitatge a la Seu continua”
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ha assegurat aquest divendres que la situació derivada de l’arribada de falsos fronterers...
En els darrers anys, moltes empreses han tingut dificultats per trobar personal, especialment en sectors amb una elevada demanda de mà d’obra. Davant aquesta situació, una part important de les contractacions s’ha cobert amb l’arribada de nous residents procedents principalment de països de l’Amèrica Llatina.
Promoure la figura del transfronterer aportaria quatre beneficis fonamentals a Andorra que vindrien a alleugerir alguns dels problemes més importants que pateix el Principat.
Menys dependència de la immigració llunyana
Un dels principals avantatges d’incrementar el nombre de treballadors transfronterers seria reduir la necessitat de captar mà d’obra de països situats a milers de quilòmetres de distància. Els professionals de l’Alt Urgell comparteixen idioma, proximitat geogràfica i una gran facilitat d’integració cultural amb la societat andorrana.
Això permetria cobrir vacants laborals sense necessitat d’augmentar de manera tan intensa els fluxos migratoris internacionals. Al mateix temps, es reforçarien els vincles econòmics entre Andorra i el seu entorn més immediat, generant un mercat laboral transfronterer més estable i sostenible.
Menys pressió sobre el mercat de l’habitatge
El segon gran benefici estaria relacionat amb l’habitatge, una de les principals preocupacions actuals del Principat. Quan un treballador resideix a l’Alt Urgell però treballa a Andorra, no necessita ocupar un habitatge al país.
Govern ha detectat 56 falsos transfronterers en sis mesos
El Govern ha detectat 56 casos de falsos transfronterers des que el passat 21 de juliol va iniciar un dispositiu...
Si una part significativa de les noves necessitats laborals es pogués cobrir amb treballadors transfronterers, la demanda residencial dins d’Andorra creixeria a un ritme inferior. Això contribuiria a reduir la pressió sobre els pisos de lloguer i ajudaria a contenir les tensions existents en un mercat ja molt tensionat per l’augment de població registrat durant els darrers anys.
Frenar el creixement poblacional i la pressió sobre els serveis
El tercer avantatge és que permetria limitar el ritme de creixement demogràfic del Principat. Tot i que el creixement econòmic necessita treballadors, això no implica necessàriament que tots hagin de fixar la seva residència a Andorra.
Un major pes dels transfronterers faria possible que l’economia continués disposant de mà d’obra sense que augmentés en la mateixa proporció la població resident. Això ajudaria a reduir la pressió sobre infraestructures i serveis públics com les escoles, els centres sanitaris, les carreteres, els aparcaments o els equipaments comunals.
Millorar la qualitat de vida dels treballadors
Un quart benefici seria la millora de la qualitat de vida d’una part dels treballadors que actualment resideixen a Andorra o que voldrien treballar al Principat però tenen dificultats per accedir a un habitatge.
Els elevats preus dels lloguers fan que moltes persones hagin de destinar una part molt important del seu salari a pagar un pis o bé compartir habitatges en condicions que no sempre són les desitjables.
Un model que faciliti el treball transfronterer permetria que alguns d’aquests treballadors poguessin establir la seva residència a la Seu d’Urgell o a altres municipis de l’Alt Urgell, on els preus de l’habitatge continuen sent sensiblement inferiors als d’Andorra. Això els donaria accés a pisos més amplis, amb millors condicions i amb una càrrega econòmica menor respecte als seus ingressos.
A més, aquesta situació podria afavorir especialment aquells immigrants que arriben al Principat per treballar, però que no poden assumir els costos residencials actuals.
Poder mantenir la feina a Andorra i residir a l’Alt Urgell els permetria conservar uns ingressos vinculats al mercat laboral andorrà mentre gaudeixen d’un cost de vida més assumible.
El resultat seria una millora evident del seu benestar, una capacitat més elevada d’estalvi i unes perspectives de futur més estables tant per a ells com per a les seves famílies.
Doncs perque aqui no hi ha pisos.. res de millor vida ni res.. a viure a la seu com volen els governants d aqui.
Tota la sud-americanada us la mengeu vosaltres, el principat no pot assumir uns treballadors que no aporten impostos.