El grup conegut com els ‘lampistes’ de les clavegueres del PSOE aspirava a convertir-se en multimilionari gràcies a la potencial indemnització que els germans Cierco suposadament havien de cobrar d’Espanya i França si aconseguien demostrar que la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) i Banco Madrid va ser injusta.
Els teòrics integrants del grup de lampistes de les clavegueres estaven formats per l’exmilitant socialista Leire Díez, l’empresari Javier Pérez Dolset i la periodista Patricia López. Aquesta última va morir fa uns mesos a causa d’una malaltia. Les relacions, reunions i actuacions d’aquest grup han estat objecte de nombroses informacions publicades durant els darrers mesos i també formen part de diverses diligències judicials obertes.
Mil milions a repartir
Els ‘lampistes’ calculaven que els germans Cierco, si aconseguien guanyar les reclamacions judicials basades en el reconeixement d’una possible mala praxi per part de les autoritats d’Andorra i Espanya en la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) i Banco Madrid, podrien arribar a percebre una indemnització d’uns 1.000 milions d’euros.
Aquesta seria la quantitat sobre la qual els integrants del grup esperaven obtenir una part del benefici. Així ho expressava, per exemple, Javier Pérez Dolset en un dels missatges de WhatsApp.
La data és el 6 de març del 2023. L’operativa se situaria en el mateix període en què la revelació de l’exredactor de Crónica Libre, Jaume Grau, situa els germans Cierco i Sandro Rosell com els que ja estaven finançant el mitjà. Crónica Libre, fundat, entre d’altres, per Patricia López i Leire Díez, hauria actuat, segons diverses informacions publicades, com a punta de llança de les anomenades clavegueres del PSOE, difonent informació per defensar els interessos dels seus promotors i atacar els seus adversaris.
En aquesta estimació dels mil milions s’incloïa la valoració de Banca Privada d’Andorra (BPA) i de Banco Madrid, així com la de tots els negocis vinculats al grup financer que, segons aquesta tesi, també haurien resultat perjudicats de manera paral·lela per la intervenció de les dues entitats. Entre aquests figurava BPA Panamà, a més d’altres societats relacionades amb el grup.
La reclamació dels Cierco
A aquesta quantitat s’hi afegia la reclamació multimilionària pels presumptes danys i perjudicis derivats de l’acusació formulada pels Estats Units, a través del FinCEN del Departament del Tresor, que va assenyalar BPA com una entitat amb un risc de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals. Segons les reclamacions dels germans Cierco, aquesta actuació hauria provocat l’enfonsament del grup financer i justificaria una indemnització de gran magnitud pels perjudicis econòmics ocasionats.
El congresista del Partit Popular Rafael Hernando va fer referència fa uns dies als mil milions que els integrants de les clavegeures del PSOE es volien repartir.
Els àudios de Patrícia López
La magnitud del potencial ‘botí’ també hauria despertat l’interès d’altres persones, que, segons la documentació i els àudios coneguts, es van apropar al grup i van acabar col·laborant en diferents actuacions.
En una de les gravacions atribuïdes a la difunta periodista Patricia López, es fa referència a qui havia d’assumir les despeses derivades d’aquestes actuacions, assenyalant els germans Cierco com els qui les havien de finançar perquè, segons s’hi afirma literalment, «cal anar pels que tenen més pasta».
En un altre dels àudios, Patricia López explica que Higini Cierco, que tenia previst desplaçar-se a Madrid per resoldre un assumpte de caràcter econòmic relacionat amb el grup, finalment no hi podrà assistir.
Segons relata la periodista en la gravació, l’empresari es veu obligat a quedar-se a Andorra per motius personals, fet que impedeix que es pugui celebrar la reunió prevista.
Aquests hipotètics 1.000 milions d’euros haurien actuat com el gran element aglutinador d’un grup de persones que, malgrat mantenir interessos sovint contraposats i, en alguns casos, una enemistat manifesta, coincidien en l’objectiu d’obtenir una eventual indemnització.
Entre els noms que apareixen en les converses hi figuren els excomissaris José Manuel Villarejo i Marcelino Martín-Blas, rivals declarats des de feia anys. També s’hi esmenta l’expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, amic i soci dels germans Cierco, que, segons aquestes converses, també tindria interès a obtenir informació que pogués afavorir la seva situació judicial.
Recerca de proves
Segons fonts coneixedores del cas, l’acord implícit era relativament senzill. El grup conegut mediàticament com les clavegueres del PSOE hauria intentat reunir proves o indicis que permetessin sostenir que la denominada policia patriòtica, durant el Govern del Partit Popular presidit per Mariano Rajoy, havia influït perquè els Estats Units, a través del FinCEN, assenyalessin Banca Privada d’Andorra (BPA) com una entitat amb elevat risc de blanqueig de capitals.
D’acord amb aquesta tesi, si aquestes proves permetien acreditar davant dels tribunals que la intervenció de BPA i Banco Madrid havia estat conseqüència d’una actuació il·lícita o indeguda, els germans Cierco podrien reforçar les seves reclamacions patrimonials contra Espanya i Andorra, que situaven la indemnització potencial al voltant dels 1.000 milions d’euros.
Segons les mateixes fonts, aquesta expectativa econòmica explicaria bona part dels moviments, contactes i actuacions desenvolupats pel grup durant aquells anys.
Cierco paga 300.000 euros a López i Dolset
Un dels episodis que ha tingut més repercussió és el reconeixement per part de l’empresari andorrà Higini Cierco que la seva família va pagar prop de 300.000 euros a la periodista Patricia López i a l’empresari Javier Pérez Dolset. Segons va explicar en una entrevista a El Confidencial, aquests pagaments corresponien a treballs d’investigació relacionats amb el cas de Banca Privada d’Andorra (BPA) i amb la denominada Operació Catalunya.
L’activitat del grup conegut mediàticament com les clavegueres del PSOE es va prolongar fins que la seva existència va sortir a la llum pública el maig del 2025, arran de la difusió dels primers àudios protagonitzats per Leire Díez. Posteriorment, la documentació i les anotacions que li van ser intervingudes han permès conèixer amb més detall algunes de les actuacions que, presumptament, desenvolupava el grup.
Entre aquestes tasques hi figuraria la preparació de compareixents i de diputats que havien d’intervenir a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre l’Operació Catalunya, considerada una peça clau dins de l’estratègia que, segons diverses fonts, perseguia el grup.
Aquesta comissió parlamentària era especialment rellevant perquè es bnuscava que les conclusions del Congrés espanyol acabaven afirmant que els germans Cierco i Banca Privada d’Andorra (BPA) havien estat víctimes col·laterals de la presumpta actuació de la denominada policia patriòtica durant el Govern del Partit Popular.
Aquest relat era clau per a les reclamacions judicials i patrimonials impulsades pels antics propietaris de l’entitat bancària. Segons aquesta tesi, una conclusió favorable del Congrés hauria pogut convertir-se definitiu per sostenir les demandes d’indemnització contra Espanya i Andorra. La comissió està aturada després que el relat defensat per l’entorn de les clavegueres quedés en evidència un cop es van aportar les proves de les males praxis de BPA i els nombrosos casos de blanqueig en que se l’implica en múltiples països.
“Necesito Balas”
Diverses gravacions difoses pels mitjans de comunicació van situar Leire Díez en reunions amb empresaris i investigats en què, presumptament, s’oferien vies per obtenir informació sensible sobre membres de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i sobre fiscals implicats en causes de gran impacte polític.
El cas Leire Díez va esclatar públicament a finals de maig del 2025, quan es van difondre els primers àudios en què l’aleshores militant socialista demanava informació comprometedora sobre el tinent coronel Antonio Balas, cap del Departament de Delinqüència Econòmica de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.
La frase «Necessito Balas» es va convertir ràpidament en el símbol del cas i va desencadenar una intensa polèmica tant en l’àmbit polític com en el judicial.
Investigació judicial a les clavegueres del PSOE
La investigació que dirigeix el magistrat de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz se centra en una presumpta trama que, segons els indicis recollits fins ara, hauria intentat entorpir o desactivar investigacions judicials i policials que afectaven el PSOE i l’entorn del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. La causa no dona aquests fets per provats, sinó que pretén determinar si va existir una estructura organitzada amb aquest objectiu.
Entre els principals investigats hi ha l’exmilitant socialista Leire Díez, l’empresari Javier Pérez Dolset, l’exsecretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, així com altres càrrecs i col·laboradors vinculats al partit. Segons el magistrat, existeixen indicis que apunten a una possible estructura coordinada per intervenir en procediments judicials considerats perjudicials per al PSOE i per al Govern.
El paper del grup és clau en la comissió. No només preparen les preguntes a alguns dels grups parlamentaris, sinó les respostes de testimonis com l’excomissari d’Afers Interns de la Policia Nacional espanyola Marcelino Martín Blas.
Entre la documentació atribuïda a Leire Díez també hi figuraven anotacions sobre la preparació de diverses compareixences davant la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats. Entre els noms que apareixien a la seva agenda destacaven els de l’expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, i l’excomissari Marcelino Martín-Blas, dues figures que acabaven tenint un paper rellevant en el relat que es pretenia construir al voltant de l’Operació Catalunya.
En el cas de Sandro Rosell, les anotacions no només feien referència a la seva compareixença davant la comissió parlamentària, sinó que també incloïen un segon assumpte identificat com a Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), sense que en la documentació transcendent s’especifiqués quin era exactament l’objectiu o el contingut d’aquest apartat.
Les anotacions atribuïdes a Leire Díez també inclouen una referència específica a la necessitat de treballar amb la documentació relacionada amb els germans Cierco des de l’any 2009.
Aquesta menció figura entre les notes intervingudes durant la investigació i apunta a la voluntat de recopilar i analitzar informació sobre els antecedents del cas molt abans de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA), amb l’objectiu d’elaborar una cronologia completa dels fets i dels episodis que afectaven la família Cierco.
Les agendes atribuïdes a Leire Díez també inclouen referències a diversos assumptes en què, segons les informacions publicades, treballava el grup conegut com les clavegueres del PSOE.
BPA, ZED, un policia….
Entre les anotacions figura l’elaboració d’informes sobre un agent de policia, identificat fins i tot pel seu número de placa, que posteriorment seria objecte de crítiques i qüestionaments sobre la seva preparació durant una compareixença al Congrés dels Diputats.
Les notes també identifiquen de manera explícita dos dels principals casos en què, presumptament, centrava els seus esforços el grup. D’una banda, el cas de Banca Privada d’Andorra (BPA) i Banco Madrid, vinculat als interessos dels germans Cierco. De l’altra, el denominat cas ZED, relacionat amb l’empresari Javier Pérez Dolset.
Cas ZED
Un jutjat mercantil de Madrid va condemnar al juny l’empresari Javier Pérez Dolset i diversos dels seus antics socis a pagar, entre tots i amb diferents percentatges de responsabilitat per a cadascun, prop de 30 milions d’euros per la fallida del grup ZED.
El magistrat Ruiz de Lara va considerar que es tractava d’un concurs de creditors culpable i que tant Pérez Dolset com els antics responsables de la companyia havien de respondre, entre altres conceptes, per la distracció de fons, operacions simulades, irregularitats comptables i alçament de béns. La sentència encara podia ser objecte de recurs.
Javier Pérez Dolset va ser detingut l’any 2017 a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció. Qui havia estat el màxim responsable del grup ZED, empresa coneguda, entre altres projectes, pel popular videojoc Commandos, va quedar pendent de judici acusat d’haver comès un presumpte frau en subvencions per un import de 30 milions d’euros.
Gravacions comprometedores
Segons les informacions publicades i la documentació incorporada a les investigacions, la funció del grup de les clavegueres consistia a recopilar informació, elaborar estratègies i impulsar actuacions en l’àmbit polític i jurídic amb l’objectiu d’afavorir els interessos de les persones per a les quals treballaven en cadascun d’aquests procediments.
La investigació té l’origen en diverses gravacions i documentació difoses per diferents mitjans de comunicació, en les quals Leire Díez mantenia reunions amb empresaris, advocats i altres persones investigades en diverses causes. En aquestes converses es parlava d’obtenir informació comprometedora sobre comandaments de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, així com sobre jutges i fiscals vinculats a investigacions especialment sensibles.
Un dels aspectes que també analitza la justícia són els presumptes intents d’influir sobre membres de la Fiscalia. En el procediment s’han incorporat denúncies i declaracions relatives a suposades ofertes d’ajuda per aconseguir acords amb la Fiscalia o millorar la situació processal de determinats investigats.
Santos Cerdán i Pérez Dolset
Pel que fa a Santos Cerdán, la investigació intenta esclarir si des de la Secretaria d’Organització del PSOE es van dirigir o finançar actuacions desenvolupades per Leire Díez. Entre les diligències acordades per Santiago Pedraz figura el rastreig de comptes bancaris del PSOE i de diversos investigats per comprovar si van existir pagaments destinats a finançar aquesta presumpta activitat.
En el cas de Javier Pérez Dolset, l’empresari apareix investigat per la seva participació en reunions i actuacions que, segons la instrucció, podrien haver estat orientades a influir o interferir en investigacions judicials. La causa analitza la seva relació amb Leire Díez i amb la resta de participants en aquestes trobades, així com l’abast de la seva intervenció.
La investigació també s’ha anat ampliant a altres responsables polítics i alts càrrecs a mesura que han anat apareixent nous indicis. Pedraz ha incorporat noves imputacions i ha ordenat diverses diligències amb l’objectiu d’esclarir si va existir una actuació coordinada destinada a desestabilitzar investigacions judicials i policials que afectaven el PSOE o l’entorn del Govern.