Diversificar l’economia i guanyar seguretat jurídica o conservar al màxim la capacitat d’Andorra per decidir les seves pròpies regles. El debat sobre l’Acord d’associació amb la Unió Europea es pot resumir en bona part en aquestes dues visions, representades per Landry Riba, secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, i Cerni Escalé, líder de Concòrdia.
Els dos parteixen d’un diagnòstic similar: Andorra afronta el repte de decidir quin model econòmic i social vol mantenir durant les pròximes dècades. Però la recepta és pràcticament oposada. LaVanguardia ha recollit els prtincipals arguments de les dues parts.
Riba: Andorra necessita diversificar una economia massa concentrada
Per a Landry Riba, l’Acord és sobretot una eina econòmica. Andorra fa més de dues dècades que intenta diversificar una economia excessivament dependent d’un nombre reduït de sectors i, segons defensa, no ho ha aconseguit de manera significativa.
“Quan aquestes activitats pateixen dificultats, l’economia en el seu conjunt se’n ressent”, argumenta Riba.
L’entrada al mercat interior europeu permetria a les empreses andorranes accedir amb més facilitat a un espai econòmic molt superior al mercat nacional. La idea és que una empresa creada a Andorra pugui créixer cap a Europa sense haver de traslladar part de la seva estructura fora del país.
El plantejament és especialment important per intentar atreure activitats d’alt valor afegit que necessitin poc territori i poca mà d’obra, dues qüestions essencials en un país de només 468 quilòmetres quadrats i que ja supera els 90.000 habitants.
Seguretat jurídica per atreure noves empreses
El segon gran argument de Riba és la seguretat jurídica. L’homologació progressiva de bona part de la normativa andorrana amb la del mercat interior europeu hauria de facilitar que empreses i inversors identifiquessin Andorra com un territori amb unes regles compatibles amb les de la UE.
Aquesta obertura també comportaria obligacions: Andorra hauria d’incorporar una part important de la normativa comunitària i reforçar els mecanismes de supervisió. A canvi, obtindria accés al mercat interior i els ciutadans podrien beneficiar-se de drets com la Targeta Sanitària Europea o les tarifes universitàries comunitàries.
L’estudi elaborat per Andorra Recerca + Innovació (AR+I) i KSNET dona arguments econòmics als partidaris de l’Acord: projecta que, amb el pacte, el PIB podria ser un 0,7% superior el 2030, un 3% el 2040 i un 4,8% el 2050, mentre que les exportacions podrien créixer fins a un 20,1% més el 2050.
La immigració: el gran punt de fricció
És probablement en immigració on les diferències entre Riba i Escalé es fan més evidents.
L’Acord introdueix la lliure circulació de persones, però permet que Andorra mantingui un sistema de quotes. Aquestes quotes estableixen uns mínims de permisos per als ciutadans comunitaris calculats a partir dels permisos concedits durant els anys anteriors.
Riba defensa que els mínims pactats són “molt conservadors” i que se situen clarament per sota de la immigració comunitària que Andorra ja està acceptant sense l’Acord.
Posa un exemple especialment gràfic: el 2023 Andorra va autoritzar 2.033 noves residències a ciutadans comunitaris, mentre que amb la fórmula de l’Acord el mínim obligatori hauria estat només de 386.
La tesi del Govern és, per tant, que l’Acord no obliga Andorra a assumir una immigració superior a la que ja està rebent.
Escalé: el problema és perdre capacitat de decisió
Cerni Escalé observa exactament el mateix mecanisme des d’una perspectiva diferent. Per al líder de Concòrdia, la qüestió essencial no és quantes persones entraran inicialment, sinó qui tindrà la capacitat de decidir les regles en el futur.
La seva principal objecció és la pèrdua de sobirania que considera que comportarà el pacte. Escalé posa el focus en la incorporació futura de normativa europea i en el paper que pot acabar tenint el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) quan existeixin discrepàncies sobre aquesta normativa.
Per a Concòrdia, Andorra corre el risc d’intercanviar part de la flexibilitat que proporciona ser un petit Estat per un marc normatiu pensat per a un mercat de dimensions radicalment diferents.
El control migratori separa els dos models
En immigració, Escalé considera especialment problemàtic que Andorra perdi capacitat per seleccionar determinats perfils segons les necessitats concretes del país.
El líder de Concòrdia posa com a exemple el requisit d’inversió de 50.000 euros que s’ha aplicat als treballadors per compte propi i que, segons explica, no és compatible amb el dret europeu i no es podrà mantenir.
Espot diu que la UE està sorpresa pel rebuig que genera en molts andorrans l’acord d’associació
El cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, confirma el ple suport de la Unió Europea a l'acord d'associació. Els representants...
Al darrere hi ha també la preocupació per l’habitatge. Els detractors de l’Acord consideren que una obertura més gran pot afegir pressió sobre un mercat immobiliari que ja presenta greus problemes d’oferta i preus.
Diversificar o especialitzar-se
La diferència entre els dos blocs arriba fins i tot a la concepció del futur econòmic d’Andorra.
Riba considera que el país necessita diversificar-se perquè dependre excessivament de pocs sectors el fa vulnerable davant les crisis.
L’economista Miquel Puig, autor d’un estudi encarregat per Concòrdia, defensa una filosofia diferent: Andorra hauria d’apostar per especialitzar-se en aquelles activitats en què pot ser competitiva, en lloc de pensar que la diversificació és necessàriament la solució. També alerta de la competència que les grans firmes europees poden representar per als professionals liberals andorrans.
Dues visions sobre el mateix dilema
Al final, Riba i Escalé no discuteixen només sobre un tractat amb Brussel·les. Discuteixen sobre quin risc és més gran per a Andorra.
Per Landry Riba, el risc és quedar-se fora d’un gran mercat, continuar depenent excessivament dels mateixos sectors i perdre oportunitats de diversificació, internacionalització i creixement.
Per Cerni Escalé, el risc és l’altre: obtenir més accés al mercat europeu a canvi de perdre instruments que Andorra utilitza actualment per adaptar les seves polítiques a les dimensions i necessitats específiques del país.
Macron assegura que amb l’acord negociat amb la UE Andorra podrà mantenir les quotes d’immigració inclosos els ciutadans comunitaris
Emmanuel Macron defensa que l’acord negociat amb la Unió Europea permetrà a Andorra conservar el seu model migratori, inclòs el...
És aquí on es concentra probablement el gran dilema que acabarà arribant a les urnes: si Andorra guanya més acostant-se al mercat europeu del que pot perdre cedint capacitat per establir unilateralment les seves pròpies regles.
I aquesta és una decisió que els ciutadans hauran de prendre en un context en què, segons l’enquesta citada al document, el 46,4% s’inclinava pel no, el 35,5% pel sí i un 15,5% continuava indecís, mentre que el 65% afirmava sentir-se poc o gens informat sobre l’Acord.