La Querola d’Ordino va néixer fa dues dècades com una aposta immobiliària pràcticament inèdita al Principat. Quan el projecte va començar a gestar-se, l’any 2006, Andorra encara no havia viscut l’explosió de promocions d’ultraluxe dels darrers anys.
La Querola va ser un dels primers grans projectes que va portar aquest concepte a l’extrem: habitatges enormes, arquitectura d’autor, màxima privacitat i preus reservats a les grans fortunes.
Així és La Querola, l’icònic complex de luxe d’Andorra que ha trigat 20 anys a fer-se realitat
La localitat d'Ordino ha acollit aquest divendres la presentació oficial del conjunt residencial La Querola. Aquest complex i exclusiu projecte...
Al darrere hi havia un dels noms més prestigiosos de l’arquitectura mundial, Jean Nouvel, que va concebre el conjunt amb la voluntat que els edificis pràcticament desapareguessin dins la muntanya d’Ordino. Amb arquitectes del país, va projectar grans volums de pedra i pissarra adaptats a la topografia i oberts cap a les vistes de la vall.
La Querola es convertia així en una proposta radicalment diferent del model residencial que predominava aleshores al país. No es tractava simplement de construir pisos de gamma alta, sinó de crear un enclavament d’exclusivitat destinat a una clientela amb un poder adquisitiu extraordinàriament elevat.
El projecte que es va convertir en la “Sagrada Família d’Ordino”
Portar aquella idea a la realitat, però, va resultar molt més difícil del previst. El projecte va acumular retards, dificultats constructives i condicionants mediambientals que van anar allargant-ne el calendari fins a convertir La Querola en una presència gairebé permanent a la muntanya.
La construcció es va prolongar durant 14 anys i el desenvolupament global es va acostar a les dues dècades. L’espera va ser tan llarga que el complex va acabar rebent popularment el sobrenom de la “Sagrada Família d’Ordino”.
Mentrestant, el mercat immobiliari andorrà havia canviat completament. El luxe que l’any 2006 podia semblar excepcional es va anar estenent pel país amb noves promocions milionàries, especialment a les zones més cotitzades.
La Querola, però, continuava jugant en la part més exclusiva del mercat. El resultat final van ser set edificis i 51 habitatges, amb pisos que podien arribar als 700 metres quadrats i preus de comercialització que oscil·laven aproximadament entre els 2,4 i els 6,3 milions d’euros.
La inversió acumulada va arribar als 130 milions d’euros, una dimensió que reflectia fins a quin punt aquell projecte iniciat dues dècades abans havia acabat convertint-se en una de les promocions residencials més extraordinàries d’Andorra.
Un paradís de l’exclusivitat
La mateixa transformació social d’Andorra també havia canviat el perfil dels potencials residents. Durant els anys en què La Querola avançava lentament, el Principat va atreure nous residents amb patrimonis molt elevats i també youtubers, creadors de contingut i figures espanyoles d’Internet que van traslladar la residència al país.
En aquest nou context, La Querola havia acabat esdevenint un paradís de l’exclusivitat per a milionaris i nous residents d’alt poder adquisitiu, entre els quals també hi havia creadors digitals espanyols. La privacitat d’Ordino, les dimensions dels habitatges, les vistes i el caràcter singular de l’obra de Jean Nouvel encaixaven amb aquest perfil de comprador.
El complex representava, d’aquesta manera, l’evolució que havia experimentat Andorra durant aquells mateixos vint anys: d’un mercat residencial de muntanya a un país on els habitatges de diversos milions d’euros havien deixat de ser excepcionals.
Tres mesos després d’acabar una espera de vint anys
La Querola va arribar finalment a la recta definitiva el juny del 2026, quan el complex es va presentar oficialment després de gairebé vint anys de trajectòria. Havien passat dues dècades des dels primers plantejaments de Jean Nouvel i 14 anys des de l’inici de les obres.
La història, però, va tenir un desenllaç inesperat només tres mesos després. La matinada del 22 de setembre, un incendi declarat en un dels blocs es va propagar pel conjunt. Els Bombers van rebre el primer avís a les 1.45 hores, però les flames es van estendre i van acabar afectant greument els set edificis.
El foc va afectar aproximadament 10.000 metres quadrats d’habitatges i 12.000 metres quadrats d’aparcament. No hi va haver ferits perquè els habitatges encara no estaven ocupats, mentre que els bombers van haver de continuar treballant durant hores i recórrer a mitjans aeris davant la revifada d’alguns focus.
Les causes del foc continuen sota investigació. La paradoxa final resumeix dues dècades d’història: vint anys per concebre i culminar un dels primers grans símbols del luxe immobiliari extrem d’Andorra i només tres mesos entre la seva presentació definitiva i l’incendi que l’ha deixat greument destruït.
