L’abril del 2016 va tenir lloc un brot de gastroenteritis que va afectar més de quatre mil persones a Catalunya. La investigació feta per la Generalitat va determinar que l’origen era l’aigua embotellada a la planta d’Arinsal i que l’empresa Eden Springs havia distribuït per desenes d’empreses catalanes. Sis afectats van haver de ser ingressats per deshidratació, mentre que la resta van patir efectes lleus.
La Generalitat va apuntar a la filtració d’aigües fecals com a origen de la contaminació. El govern andorrà discrepava i indicava que es tractava de filtracions d’origen animal. En qualsevol cas, tota la producció va ser retirada i la marca quedava ferida de mort de manera irreversible. El 27 d’abril, Govern anunciava que la fàbrica havia de tancar.
Caiguda de l’empresa i conflictes judicials
“Ha estat una fatalitat”. Així ho va afirmar el ministre de Salut andorrà, Carles Álvarez, explicant que l’aqüífer es trobava en un “entorn natural” que complia la normativa, a 150 metres de profunditat i amb una protecció de sis metres de formigó.
La nova propietat havia invertit 15 milions per reobrir la fàbrica d’Arinsal
Un virulent incendi ha destruït totalment l'antiga fàbrica d’Arinsal, on l'empresa Aigua Pura havia realitzat una inversió de 15 milions...
L’empresa productora, Aigües del Pirineu, va acabar entrant en fallida. Els treballadors van ser acomiadats i Eden Springs va reclamar una indemnització de sis milions d’euros, tot i que la demanda va ser rebutjada. Entre el 2016 i el 2020 es va viure una etapa marcada pels judicis, mentre la fàbrica es considerava pràcticament morta de manera indefinida.
Intent de reactivació i nou projecte
La planta va quedar tancada i sense ús durant dos anys. L’any 2018, l’empresa va ser adquirida per dos inversors residents a Andorra: el rus Ilya Rouss i el bielorús Anton Yarashuk.
Aquests empresaris es van convertir en els nous propietaris amb la voluntat de rellançar la marca i modernitzar la producció. El projecte es va canalitzar a través d’una nova iniciativa empresarial, Aigua Pura, vinculada especialment a Anton Yarashuk, que n’era el principal impulsor.
L’empresari bielorús preveia una inversió de 15 milions d’euros per produir sota la marca Aigua Pura, amb una fàbrica d’uns deu treballadors. L’any 2025 el projecte ja estava enllestit i només restava pendent de les autoritzacions de Govern, especialment el permís sanitari.
L’incendi i el final de la planta
El 25 de març, a un quart de set de la tarda, va començar a sortir fum d’un dels edificis del complex.
L’incendi es va allargar prop de vint hores, una durada agreujada pel fort vent de nord que va bufar durant tota la nit. Tot es va iniciar quan un veí va alertar els serveis d’emergència en detectar una columna de fum a la teulada d’una de les tres naus que formen el complex de 4.000 metres quadrats.
El foc es va propagar ràpidament per la part superior de la teulada, entre la capa protectora i les lloses de fusta. Des de l’interior era impossible accedir-hi, ja que les flames arribaven als sis metres d’alçada. Per això, els bombers van haver d’actuar des de la teulada, una operació complexa que van intentar dotze dels prop de vint efectius cap a dos quarts de deu de la nit.
El foc es va descontrolar a causa de l’antiguitat de l’edifici, la presència de molta fusta i el fort vent. Durant la nit, els bombers van prioritzar evitar que les flames s’estenguessin als edificis propers o al bosc.
Dijous 26 de març del 2026, Xavier Espot va comparèixer per anunciar que una nova fatalitat, en aquest cas un incendi, havia deixat la fàbrica d’Aigües d’Arinsal “irrecuperable”.
The aquifer was never the problem. Water was being transferred from elsewhere, hence animal based fecal matter.