El judici sobre suborns a l’Argentina per obtenir construccions d’obra pública multimilionària ha fet un gir important. La responsable de l’Agència de l’Agencia de Recaudación y Control Duanero (ARCA) ha ratificat que la Unió Temporal d’Empreses (UTE) que va guanyar a l’obr del soterrament del Tren Sarmiento va subornar per aconseguir l’obra amb 1,2 milions d’euros a Banca Privada d’Andorra.
Concretament, la confirmació va venir per part “d’una entitat bancària que va informar que els diners havien estat transferits a través d’un intermediari a Nova York fins a la Banca Privada d’Andorra (BPA)”. I va afegir que Segons va assenyalar, “fins aquí va arribar la nostra tasca d’investigació”.
A l’UTE que va pagar el suborn hi havia la constructora brasilera Odebrecht i l’empresa argentina IECSA, clau en tot l’entramat i en la deriva política.
Els diners a BPA
Els 1,2 milions de dòlars es trobaven dipositats en un compte de la Banca Privada d’Andorra (BPA) obert a nom de la societat britànica Line Action Ltd. Davant l’entitat andorrana, qui figurava com a representant i accionista de la societat era Valentín Díaz Gilligan, que en aquell moment ocupava el càrrec de sotssecretari general de la Presidència del govern de Mauricio Macri.
L’any 2018, el llavors sotssecretari general de la Presidència argentina, Valentín Díaz Gilligan, va presentar la dimissió després que el diari El País revelés que figurava com a titular d’un compte a la BPA amb aproximadament 1,2 milions de dòlars que no havia declarat públicament.
Díaz Gilligan va defensar que aquells diners no eren seus i va assegurar que únicament havia actuat com a representant d’un empresari, una explicació que no va evitar l’escàndol polític ni la seva sortida del Govern.
Què era el projecte del Sarmiento?
Es tractava d’una de les obres públiques més ambicioses de l’Argentina: soterrar una part del Ferrocarril Sarmiento, que travessa l’àrea metropolitana de Buenos Aires, per eliminar passos a nivell i millorar la circulació. El projecte estava valorat en milers de milions de dòlars i va ser adjudicat a una UTE integrada, entre d’altres, per la brasilera Odebrecht i IECSA, empresa controlada per Ángelo Calcaterra, cosí de l’expresident Mauricio Macri.
BPA apareix al centre dels documents que vinculen Leire Díez amb la comissió de l’Operació Catalunya
Segons la documentació intervinguda per l'UCO a l'anomenada 'fontanera' del PSOE, Leire Díez, el grup de 'clavegueres' del que formava...
L’obra amb l’ampliació fins a Moreno (uns 32 quilòmetres de túnel) va situar el pressupost global al voltant dels 3.000 milions de dòlars. L’escàndol és d¡una gran magnitud a l’Argentina perquè finalment, el projecte mai no es va completar. Després de 17 anys d’obres intermitents, només s’havien construït aproximadament 7 quilòmetres dels 32 previstos, i el 2025 el govern argentí en va anunciar la cancel·lació definitiva.
Mauricio Macri en el punt de mira
A Macri no se l’està jutjant per aquest cas, però es troba en el punt de mira i cal esperar com acaba l’afer. No només el compte on es van rebre els suborns era al nom d’un alt càrrec del seu govern i el seu cosí és el potencial cap de la trama del suborn, sinó que l’empresa que participava en el suborn (IECSA) era de Mauricio Macri. IECSA havia format part històricament del grup empresarial de la família Macri abans de ser venuda a Calcaterra l’any 2007, quan Mauricio iniciava la seva carrera política.
El suposat testaferro a BPA de polítics i narcos mexicans vol recuperar la fortuna bloquejada a Andorra
Juan Ramón Collado, conegut a Mèxic com l’advocat del poder per tenir a la seva cartera de clients, entre d’altres,...
el cas concret de les DJAI (declaracions jurades anticipades d’importació), la testimoni va explicar que una entitat bancària va informar que els diners havien estat transferits a través d’un intermediari a Nova York fins a la Banca Privada d’Andorra (BPA).
On apareix el presumpte suborn?
Quan Odebrecht va reconèixer davant les autoritats dels Estats Units i del Brasil que havia pagat suborns en diversos països per obtenir contractes públics, va admetre que a l’Argentina havia destinat almenys 35 milions de dòlars a pagaments il·lícits. Una de les obres sota sospita era precisament el soterrament del Sarmiento.
Les investigacions posteriors també van assenyalar que part dels moviments financers relacionats amb aquests presumptes pagaments haurien passat pel sistema financer andorrà, concretament per la desapareguda Banca Privada d’Andorra (BPA).
Quin paper hi tenia Ángelo Calcaterra?
Calcaterra presidia IECSA, una de les empreses de la UTE adjudicatària. Per aquest motiu va quedar investigat tant en la causa Odebrecht com posteriorment en la denominada causa dels quaderns de la corrupció. El 2018 va signar un acord de col·laboració amb la justícia argentina com a penedit (“arrepentido”) en aquesta darrera causa i va reconèixer haver fet pagaments il·legals vinculats al finançament polític, encara que no va admetre haver participat en suborns d’Odebrecht en els termes de totes les acusacions.
Judici per suborns a l’Argentina pagats a través de BPA: l’expresident Mauricio Macri sota el focus
El judici sobre suborns a l'Argentina per obtenir construccions d'obra pública multimilionària ha fet un gir important. La responsable de...
El judici de la denominada “causa dels quaderns” (Causa Cuadernos) és una de les macrocauses de corrupció més importants de la història recent de l’Argentina. El procés oral, iniciat el 2025, té 87 acusats entre exfuncionaris i empresaris.
