La declaració d’Higini Cierco a l’Audiència Nacional de Madrid en el marc del judici als Pujol ha desmentit la seva pròpia versió dels fets de fa deu anys. El 18 d’agost del 2016, l’expropietari de BPA declarava per primer cop davant de la Batllia pel ‘cas BPA’.
Durant l’any i mig posterior a la caiguda del banc, els Cierco no havien fet cap vinculació pública a les suposades coaccions de la policia patriòtica espanyola com a detonant. Els Estats Units van declarar BPA del 10 del març del 2015 com a entitat de primer ordre en risc de blanqueig internacional. La nota de la policia financera dels Estats Units (FinCEN) va provocar la inviabilitat immediata de l’entitat i la intervenció per garantir els fons dels clients.
L’entrega al VillaMagna
Cierco va revelar el 18 d’agost del 2016 que havien estat objecte el juny del 2014 d’una extorsió de policies espanyols que els amenaçaven de fer caure el banc. Va explicar en seu judicial que van cedir a les coaccions i que Joan Pau Miquel va entregar al comissari Marcelino Martín Blas els saldos dels comptes bancaris de la família Pujol a BPA. L’entrega es va fer a l’Hotel VillaMagna de Madrid.
(Moment de la declaració d’Higini Cierco del 18 d’agost del 2016 explicant l’entrega de les dades dels Pujol a Marcelino Martín Blas per part de Joan Pau Miquel) Versió reduïda en català i versió doblada al castellà.
Aquesta declaració va provocar que la família Pujol es querellés a Andorra contra Cierco i Miquel per revelació de secrets. La querella que va derivar en una causa que encara està oberta va tenir lloc l’octubre del 2016. Tot i que Cierco va declarar que l’entrega la va fer Joan Pau Miquel, el seguiment que va fer la policia espanyola que va gravar la trobada al VillaMagna revelava que Higini Cierco també hi era a l’hotel amb Miquel.
La declaració del 2016 on reconeixia l’entrega també generava un interrogant important: si BPA havia entregat les dades que els hi demanava la policia patriòtica perquè havien de demanar als Estats Units que es carregessin el banc? La lògica indicaria que la policia patriòtica, en tot cas si és que tenia poder per controlar els Estats Units, demanés accions contra la resta de bancs andorrans que no van entregar res.
La versió del 2026 ja no presenta aquest problema de sentit comú. I també protegeix de la demanda dels Pujol per revelació de secrets.
La versió 2026
Deu anys després Higini Cierco ha declarat a l’Audiència Nacional espanyola una versió absolutament diferent. Ha explicat que Joan Pau Miquel, ni cap altra persona vinculada a BPA, va entregar els comptes dels Pujol. “El que puc assegurar és que Banca Privada no va ser qui va entregar les dades de la família Pujol”, ha afirmat. Fins i tot ha assegurat que van encarregar un estudi forense a una consultora que va determinar que les dades dels comptes dels Pujol no van ser facilitades pel banc.
En aquesta nova versió hi ha també altres elements que criden l’atenció. A Cierco li pregunten per què no va denunciar aquesta suposada extorsió el 2014. Però tampoc el març del 2015 quan va caure BPA. L’expropietari de BPA ha indicat que tenien por i que ho va fer l’octubre del 2015. I ha remarcat la data indicant que va tardar cinc mesos després de la intervenció.
Cap dels presents ha qüestionat la versió, però en realitat Cierco no va fer la revelació dels fets fins al 18 d’octubre del 2016. Va ser la data de la declaració davant la batlle Canòlic Mingorance com a encausat del ‘cas BPA’. Un any i mig després de la caiguda del banc.
L’exbanquer també ha assenyalat que poques setmanes després de la declaració a la Batllia va explicar la versió del suposat xantatge a una comissió del Parlament andorrà. En realitat va ser el 19 d’octubre del 2016.
L’expropietari de BPA s’ha estalviat, per la falta d’informació dels presents, que li demanessin quin sentit tenia fer públiques les coaccions dos anys i dos mesos després que suposadament s’haguessin produït. O un any i mig després de la caiguda del banc. Sobretot quan vincula l’esfondrament de BPA a aquesta extorsió.
En aquesta notícia d’Andorra Televisió del 18 d’agost del 2016 es constata el dia en què va declarar a la Batllia.
