Una revelació sorprenent, amb ingredients propis d’una novel·la d’espionatge o d’un thriller històric, ha sortit a la llum gràcies al testimoni de Joana Punsola, coneguda popularment com la Juanita de Cal Valentí d’Encamp. Durant la seva participació al programa Sobrellengua de L’Avui serà un bon dia, ha explicat que el metge alemany per a qui va treballar com a secretària durant la dècada dels seixanta amagava un passat inquietant: segons el seu relat, era un antic criminal de guerra nazi refugiat a Andorra.
Punsola ha rememorat uns fets que va viure quan tenia només 18 anys. Segons ha relatat, el facultatiu havia fugit després de la Segona Guerra Mundial i s’havia instal·lat inicialment a les Illes Canàries. El seu passat, però, estava vinculat al camp de concentració de Buchenwald, on presumptament hauria participat en experiments amb presoners. Quan la seva identitat va començar a despertar sospites, hauria decidit traslladar-se a Andorra amb la voluntat de passar desapercebut.
Gir inesperat
La història, segons recull ATV, va fer un gir inesperat després de la seva mort. Segons ha explicat Punsola, una jove alemanya que convivia amb ell va desaparèixer sobtadament. Poc després, les autoritats van ordenar l’exhumació del cos i l’autòpsia va concloure que havia mort enverinat. Aquella descoberta va alimentar la hipòtesi que es tractava d’una venjança planificada per persones que l’havien localitzat després d’anys de recerca.
Quan la seva identitat va començar a despertar sospites, hauria decidit traslladar-se a Andorra amb la voluntat de passar desapercebut
El relat ha estat contextualitzat per l’historiador Pau Chica, també present al programa. Segons ha explicat, existeixen informes elaborats pels serveis d’intel·ligència nord-americans i britànics que documenten l’existència de xarxes clandestines que operaven als Pirineus durant la postguerra. Les xarxes volien facilitar la fugida i desaparició de nazis implicats en crims de guerra.
Intenció d’ocultar-se
Aquestes rutes van servir per facilitar el pas de persones perseguides pels conflictes bèl·lics, incloent-hi jueus, militars i també alguns exmembres del règim nazi que intentaven escapar de la justícia. Chica ha citat, per exemple, un informe datat l’1 de setembre de 1944 que descriu la presència d’un grup d’alemanys escortats per policies andorrans a la zona de Llorts.
Malgrat això, l’historiador puntualitza que les grans xarxes organitzades d’evasió pràcticament havien desaparegut a finals dels anys cinquanta. Per aquest motiu, considera que la decisió del metge alemany d’establir-se a Andorra respondria més a una iniciativa individual per intentar ocultar-se que no pas a l’ajuda d’una estructura clandestina encara activa.
