Hi ha una reacció que es repeteix entre molts dels que arriben per primera vegada al Pont Tibetà de Canillo. Just abans de començar a caminar, s’aturen uns segons. Per moltes fotografies o vídeos que hagin vist abans a Instagram o TikTok, contemplar en directe una passarel·la de 603 metres de longitud suspesa sobre la muntanya provoca una sensació difícil de reproduir a través d’una pantalla.
Sota els peus hi ha més de 158 metres de buit.
I el primer pas ja deixa clar que travessar-lo no consisteix simplement a contemplar un paisatge espectacular.
El pont té moviment. És lleuger i completament normal en una infraestructura d’aquestes característiques, però suficient perquè cada passa recordi que s’està caminant suspès sobre la vall.
El soroll metàl·lic de la passarel·la, el vent entre els cables i la visió de la Vall del Riu sota els peus converteixen el recorregut en una experiència en què el paisatge competeix constantment amb el vertigen.
Diferents reaccions
Les reaccions són molt diferents. Alguns visitants avancen amb aparent tranquil·litat, altres riuen per descarregar els nervis i també n’hi ha que prefereixen caminar agafats a la barana i sense mirar cap avall.
Perquè és quan es dirigeix la mirada cap al fons de la vall quan realment es percep l’altura.
L’activitat extrema al pont tibetà que sacseja Andorra: salt de 130 metres i ple total
Dissabte passat, el pont tibetà de Canillo, a Andorra, va inaugurar la temporada de jumping amb totes les entrades exhaurides,...
Els arbres es converteixen en petites taques verdes i les dimensions del paisatge canvien completament. Durant uns instants, la sensació és gairebé la d’estar caminant sobre el no-res.
Aquesta combinació de paisatge, altura, vertigen i adrenalina és una de les claus que expliquen l’èxit que ha tingut l’atracció des de la seva inauguració.
Icona turística
El Comú de Canillo va apostar per una infraestructura que va suposar una inversió superior als 4 milions d’euros i que inicialment podia semblar arriscada per les seves dimensions i característiques.
El temps, però, ha acabat convertint el pont en una de les grans icones del nou turisme d’Andorra.
Inaugurat el 2022, s’ha consolidat com una de les experiències turístiques més singulars dels Pirineus i com un important reclam per a visitants que busquen alguna cosa més que excursions, compres o esquí.
Només durant el 2025, més de 94.000 persones van passar pel Pont Tibetà, malgrat les jornades en què les condicions meteorològiques van obligar a tancar-lo.
Però la proposta de Canillo va encara més enllà de travessar els 603 metres de passarel·la.
L’opció per als més atrevits
Per als que busquen una dosi superior d’adrenalina existeix la possibilitat de practicar puenting i passar de caminar sobre el buit a llançar-s’hi directament.
És una experiència completament diferent.
Travessar el pont permet avançar progressivament i acostumar-se a l’altura. En el salt, en canvi, arriba un moment en què cal situar-se davant del buit i prendre la decisió de deixar-se caure.
Tres propietaris estudien portar a la justícia la construcció del telefèric fins al Pont Tibetà
El projecte del telefèric que unirà el centre de Canillo amb el Pont Tibetà ha d'afrontar noves dificultats. Si ja...
És precisament l’instant anterior al salt el que acostuma a generar més tensió.
El monitor prepara el participant, arriba el compte enrere i, durant uns segons, l’instint diu exactament el contrari del que s’està a punt de fer.
Davant només hi ha aire i muntanya.
Després arriba el salt.
La sensació inicial és de caiguda absoluta, amb el vent colpejant el cos i el paisatge canviant a gran velocitat fins que el sistema frena el descens.
Alguns participants criden durant la caiguda. Altres pràcticament no reaccionen fins que ha passat el primer impacte de l’experiència. Però l’adrenalina és inevitable.
És aquesta capacitat de generar sensacions la que explica bona part de l’èxit del Pont Tibetà de Canillo.
Experimentar
El visitant no hi va simplement per contemplar un paisatge o aconseguir una fotografia espectacular. Hi va per experimentar físicament l’altura i el vertigen.
Aquesta filosofia encaixa amb una nova manera d’entendre el turisme de muntanya, en què les experiències tenen cada vegada més pes.
El Comú de Canillo treballa, de fet, per ampliar les activitats, els paquets turístics i les propostes vinculades al pont amb l’objectiu de reforçar-ne la capacitat d’atracció.
A Europa existeixen altres infraestructures espectaculars, com el Sky Bridge 721 de la República Txeca, però el gran atractiu del de Canillo és la combinació entre les dimensions de la passarel·la i el paisatge d’alta muntanya que l’envolta.
Aquest any hem vaig atrevir a pujar al pont, pensava que no el passaria tot però, amb la por el cos si ho vaig fer, les vistes són espectaculars, l’experiència va ser de por, però, quan veus les vistes sents l’aire, que sembla que camines per sobre de les muntanyes, és una experiència que crec que repetiré, encara que tenia molta por hem va agradar molt
Aquest any hem vaig atrevir a pujar al pont, pensava que no el passaria tot però, amb la por el cos si ho vaig fer, les vistes són espectaculars, l’experiència va ser de por, però, quan veus les vistes sents l’aire, que sembla que camines per sobre de les muntanyes, és una experiència que crec que repetiré, encara que tenia molta por hem va agradar molt
Mercè,
És vostè el paradigma del tipus de persona que fa ús d’aquestes instal·lacions.
És lamentable que haguem de contaminar un entorn natural per a que escòria humana hi vingui. Però encara és més lamentable que gent nascuda, criada i mantinguda pel nostre país el vengui d’aquesta manera.
Aquest estiu vaig anar al Pont Tibeta i em vaig atrevir a passar- ho tot sencer. La veritat es que tenía una mica de por al principi i em feia molt de respecte, pero va ser una experiencia extraordinaria quan vaig sentir l’ aire i em vaig sentir rodejada per les muntanyes i la natura. Va ser com caminar pels nuvols. La tornada va ser molt mes tranquil.la i relaxant.