20 famílies immigrants expulsades d’Andorra per portar els fills irregularment

Portar els menors a viure a Andorra sense complir els requisits suposa l'anul·lació del permís de residència i treball dels pares

Frontera hispanoandorrana / Wikipèdia

Frontera hispanoandorrana / Wikipèdia

Una vintena de famílies immigrants han estat expulsades d’Andorra durant aquest curs escolar després que les autoritats detectessin que havien portat els seus fills al Principat sense disposar de l’autorització de reagrupament familiar exigida per la legislació vigent.

Els casos han acabat comportant l’anul·lació dels permisos de residència dels progenitors i la seva obligació d’abandonar el país, una situació que està tenint un impacte directe en els centres educatius andorrans.

La problemàtica coincideix amb les advertències formulades a principi de mes per la directora del col·legi espanyol María Moliner, que alertava d’un increment de les baixes escolars d’alumnes extracomunitaris durant el curs. Segons apuntava, l’enduriment dels requisits vinculats als permisos de residència i a la renovació de les autoritzacions estaria provocant la sortida de diverses famílies del Principat.

Afecta totes les etapes educatives

Al sistema educatiu andorrà l’impacte és evident. Segons dades facilitades per l’Associació de Mares i Pares de l’Escola Andorrana (AMPAEA), un total de 228 alumnes han causat baixa des de l’inici del curs fins a les portes de les vacances d’estiu. Es tracta d’una xifra superior a la que habitualment es registra durant un any acadèmic i que afecta totes les etapes educatives, des de maternal fins a batxillerat. Aquest augment està vinculat en part a les expulsions.

Fonts governamentals confirmen que una part d’aquestes baixes està relacionada amb famílies que han perdut el dret de residència després d’incomplir les condicions establertes per al reagrupament familiar. En concret, una vintena de nuclis familiars han vist anul·lades les seves autoritzacions de residència en detectar-se que els menors havien entrat o residien al país sense haver completat els tràmits obligatoris.

Requisits econòmics cada vegada més exigents

El reagrupament familiar és un dels mecanismes que permet als residents portar els seus fills o altres familiars dependents a viure legalment a Andorra. No obstant això, per obtenir aquesta autorització cal acreditar una sèrie de requisits econòmics i d’habitatge que s’han anat incrementant amb els anys.

Actualment, el resident que vulgui reagrupar un fill ha de demostrar que disposa d’un habitatge adequat per a tota la unitat familiar i acreditar uns ingressos suficients per garantir la manutenció dels familiars que pretén portar al país. Els imports mínims es calculen a partir del salari mínim interprofessional i augmenten en funció del nombre de persones reagrupades.

A més dels ingressos, les autoritats també verifiquen que l’habitatge compleixi les condicions d’habitabilitat exigides i que la superfície sigui compatible amb el nombre de residents previstos. En un context de forta tensió immobiliària i d’encariment dels lloguers, moltes famílies tenen cada vegada més dificultats per complir aquests requisits.

La reforma legal endureix les conseqüències

La situació s’ha vist reforçada per les modificacions introduïdes recentment a la legislació d’immigració. La reforma aprovada mitjançant la Llei 5/2025 amplia les conseqüències administratives derivades de les irregularitats relacionades amb els menors.

La normativa estableix que la situació irregular d’un fill pot arribar a afectar directament els permisos dels progenitors. Això significa que, en determinades circumstàncies, l’incompliment dels requisits de reagrupament pot comportar no només la denegació de l’autorització del menor, sinó també la revocació dels permisos de residència i treball dels pares.

L’objectiu declarat pel Govern és evitar situacions de residència irregular i garantir que totes les persones que s’instal·len al país compleixin les condicions econòmiques i administratives previstes per la legislació.

Impacte a les escoles

Els centres educatius són un dels primers llocs on es perceben els efectes d’aquests moviments migratoris. Cada baixa implica sovint la marxa de tota una família i, en alguns casos, es produeix de manera sobtada en ple curs escolar.

Des de la comunitat educativa es reconeix que la mobilitat d’alumnes és habitual en un país amb una elevada presència de població estrangera, però es destaca que les 228 baixes registrades aquest curs constitueixen una xifra especialment significativa.

L’evolució de les dades durant els pròxims cursos permetrà determinar si es tracta d’un fenomen puntual relacionat amb l’enduriment dels controls administratius o si marca l’inici d’una nova tendència en la composició de la població escolar andorrana.

Exit mobile version