Ha calgut que passessin més de dos anys perquè un nom estigui posant d’acord a bona part dels demòcrates com a relleu al capdavant de la formació. Es tracta del ministre d’Educació Ladislau Baró que és qui fa, l’únic que fa, un consens important per liderar el projecte en els propers comicis. Diferents fonts de la formació han confirmat que Baró tindria els suports per estar al capdavant i que el principal problema és el mateix Baró. De moment, el polític lauredià ha rebutjat la possibilitat. L’entorn demòcrata espera poder convencer-lo. El principal pes pesant i valedor de Baró, especialment ara que ha pogut treballar conjuntament a l’executiu, és Xavier Espot. El Cap de Govern està convençut que la millor aposta per al futur Cap de Govern és el lauredià.
Baró no accepta, de moment, per dos motius fonamentals. Un de ‘forma’ i un de ‘fons’. Respecte al primer, el ministre d’Educació no acaba de veure que en aquest punt de la seva carrera política, amb 63 anys, tingui tota l’empenta i el sacrifici necessari per a una feina que requereix una dedicació absoluta i ‘perdre’ quatre o vuit anys gairebé sense fer res més. El seu perfil, que ell mateix reconeix com més analític que executiu, també és un punt que el frena. I com a afegitó, la seva carrera política va començar, precisament també com a ministre d’Educació, el 1990. Porta, excepte una pausa, 35 anys en l’arena política i no té massa clar, segons les fonts consultades, no només si vol aspirar a liderar el país sinó si vol seguir en primera línia política.
UE i Aliances
Baró veu també un escenari força incert tant per a les eleccions com per a gestionar una hipotètica victòria posterior. Sent un consumat analista de la política andorrana veu clar el paper decisiu de Carine Montaner en les pròximes eleccions. Andorra Endavant pot fer ‘perdre segur’, si té unes llistes mínimament acceptables, Andorra la Vella, Escaldes i Sant Julià. I fins i tot posa en perill Ordino que és clau per aconseguir la quarta territorial que permeti la governabilitat. Sense algun tipus de pacte el bloc PS-Concòrdia pot perfectament fer més consellers, que els demòcrates.
I si els demòcrates guanyen tenen un Tsunami esperant-los al rebedor. El referèndum sobre l’acord d’associació. El ‘no’ és actualment molt favorit. El problema, segons les fonts consultades, no és perdre un referèndum sinó gestionar amb Brussel·les el rebuig a la Unió Europea. És un escenari incert i ple de riscos on Espanya i França poden aprofitar per canviar una sèrie de situacions en status quo, i que l’acord permet mantenir, que poden anar en orris ràpidament. Tabac, immigració…. Trobar-se enmig d’aquest vesper no seria de gust de Ladislau Baró, segons les fonts consultades.












No pot ser que els carregs de màxima responsabilitat, que’ns manen a tots, no sapiguen que es treballar..