El comú de Sant Julià de Lòria ha aprovat el pressupost del 2026, de 24,08 milions d’euros, amb els vots de la majoria i l’abstenció de la minoria, que el considera poc prudent en un context econòmic incert. El pressupost “equilibrat” preveu un increment notable de la despesa, especialment en personal i inversions, que el cònsol major, Cerni Cairat, justifica per la necessitat de reforçar serveis essencials, millorar infraestructures, impulsar projectes d’energies renovables, avançar en la nova deixalleria i estudiar nous aparcaments públics. La minoria, tot i reconèixer algunes actuacions previstes, critica la manca de contenció i de projectes més concrets en àmbits com el comerç, el transport públic i la sostenibilitat, mentre que el comú defensa que la planificació permetrà tancar el mandat amb un endeutament controlat del 74% i un increment global de la despesa del 17,83%, per salaris i grans inversions.
El conseller de la minoria, Josep Majoral, justifica l’abstenció del seu grup perquè considera que és un pressupost “de mer tràmit, sense un projecte clar de parròquia ni inversions concretes” en àmbits com la lluita contra el canvi climàtic. Majoral defensa que el context econòmic obliga a pressupostos de contenció davant una possible davallada futura dels ingressos, especialment els vinculats a la construcció. Fins i tot, ha alertat que està “plenament convençut” que en dos anys hi haurà una crisi econòmica que provocarà “una davallada dels ingressos”. Per la seva banda, Cairat defensa que el pressupost sí que té “projecte i ambició”, amb inversions en espai públic, xarxa d’aigua, infraestructures viàries, habitatge, ensenyament superior i la reforma integral del Centre Cultural, que es preveu reobrir el primer semestre del 2026. Cairat admet el debat sobre el model de creixement del país, però sosté que això no pot implicar “deixar de garantir serveis públics de qualitat” ni frenar les “inversions necessàries per al desenvolupament de la parròquia”. En resposta a les crítiques, Cairat ha recordat que durant la legislatura anterior, quan governava la minoria, les plaques solars del Centre Cultural mai es van fer servir i tampoc es van instal·lar correctament. A més, davant la qüestió de la dinamització del comerç, el cònsol ha anunciat que “el pressupost preveu una partida d’estudi i execució” d’un nou aparcament i ha reiterat les “petites accions” que el comú fa per activar el comerç durant fires.
Pel que fa a la despesa, el pressupost destina 15,35 milions d’euros a despesa corrent, un increment del 7,42%, i 7,36 milions a inversions, amb un augment destacable de 62,93% que respon a les obres de millora del Centre Cultural o de la xarxa d’aigua. Un dels capítols que més creix és el de personal, que s’enfila fins als 7,04 milions d’euros (+7,11%), principalment per l’actualització salarial segons l’IPC, noves contractacions i la implementació progressiva del nou organigrama. El cònsol major defensa que aquest augment respon a mancances estructurals acumulades, especialment en departaments com Circulació, neteja, aigües o via pública, i subratlla que les millores salarials se centren sobretot en les franges més baixes per fer atractives les places i retenir talent.
En l’àmbit de les inversions, el pressupost inclou actuacions en la millora de la xarxa d’aigua potable, amb una partida d’un milió d’euros, infraestructures viàries com la millora de la corba de la canal de Fontanelles a la carretera de la Rabassa, rehabilitació d’edificis comunals i projectes d’habitatge com els pisos tutelats. També es preveuen partides vinculades a l’ensenyament superior i la recerca, amb el finançament per a l’adquisició de l’antiga Casta, que el Govern preveu començar a intervenir a finals del 2026, en coherència amb l’objectiu de convertir la parròquia en un pol de coneixement.
En el capítol d’ingressos, el pressupost preveu un increment moderat, amb un augment dels impostos directes associats principalment a l’activitat constructiva, tot i que la minoria alerta que aquest model no és sostenible a mitjà termini.
