El Consell General ha aprovat aquest dijous el projecte de llei qualificada de modificació de la Llei de la nacionalitat amb els vots favorables de la majoria demòcrata i d’Andorra Endavant, mentre que el Partit Socialdemòcrata i Concòrdia hi han votat en contra per considerar que la reforma és insuficientment integradora i manté un model massa restrictiu d’accés a la ciutadania.
El debat parlamentari ha estat marcat especialment per la discrepància sobre els anys de residència necessaris per obtenir la nacionalitat andorrana. El conseller general de Demòcrates Jordi Jordana ha defensat que “tal i com està la situació, la mobilitat demogràfica tan accelerada, fa necessari mantenir els terminis de residència actuals per accedir a la nacionalitat”. Segons Jordana, reduir encara més aquests terminis “faria dissoldre la nacionalitat i la identitat del país“.
Flexbilització de requisits
El parlamentari demòcrata ha remarcat que la reforma “flexibilitza els requisits” en diversos aspectes, però manté els “principis fonamentals” de la legislació andorrana, considerant la nacionalitat “com l’expressió màxima de la identitat del país”. “La nacionalitat no es redueix a una mera residència al país”, ha afirmat, tot defensant que ha de ser “una combinació entre un dret i un mèrit”.
Jordana també ha justificat el rebuig de les esmenes que plantejaven reduir els anys exigits per a la naturalització i ha assegurat que el text aprovat “és adequat i adaptat a la realitat del país”. A més, ha subratllat que la modificació introdueix mecanismes “més rigorosos” per evitar situacions de frau, especialment en els casos d’adquisició de la nacionalitat per matrimoni.
Ni menys anys de residència ni doble nacionalitat
El president del grup parlamentari demòcrata al Consell General, Jordi Jordana, ha defensat aquest dijous mantenir els anys de residència...
Defensa de Govern
La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha defensat la reforma assegurant que la regulació de la nacionalitat és “un pressupòsit essencial per preservar la identitat de qualsevol Estat” i ha remarcat que la llei busca reforçar els “vincles jurídics, culturals i socials” amb el país. Molné ha posat en valor que el text incorpora nous supòsits d’adquisició de la nacionalitat, flexibilitza determinats criteris d’escolarització i residència i introdueix garanties per evitar “abusos” en el règim de nacionalitat provisional.
Entre les modificacions destacades, la reforma permetrà adquirir la nacionalitat als fills nascuts a l’estranger de persones andorranes també nascudes fora del país en determinades circumstàncies, flexibilitzarà el còmput dels anys d’escolarització per als joves escolaritzats a Andorra i ampliarà els terminis per renunciar a una nacionalitat d’origen quan s’acrediti que ja s’han iniciat els tràmits corresponents.
Arguments del PS
Des del PS, la consellera general Susanna Vela ha criticat que la reforma “no és una llei integradora” i ha defensat reduir fins als deu anys el termini per accedir a la nacionalitat. “La nacionalitat és un dret, no un privilegi”, ha afirmat, advertint que existeix “una part de la població que pensa que no importa per a res” perquè no pot participar plenament en la vida política del país.
Vela ha qüestionat quin model de societat vol Andorra: “un model cohesionat o fragmentat entre els que tenen drets polítics i els que no”. També ha recordat que els andorrans representen el 46% de la població i que només un 13% són nacionalitzats. En aquest sentit, ha lamentat que “el nacionalisme excloent torni a imposar-se als problemes socials dels nostres temps”.
Allunyament de l’esperit d’integració
En una línia similar, el conseller general de Concòrdia Jordi Casadevall ha assegurat que la reforma “endureix aspectes que no semblen adequats” i “s’allunya de l’esperit d’integració d’Andorra”. Casadevall ha defensat que el debat no és “endurir o no endurir”, sinó decidir “quin model de país es vol construir”. Segons el parlamentari, “Andorra ha de ser un país que integra” i la llei “no va en aquesta direcció”.
Per la seva banda, el conseller general d’Andorra Endavant, Marc Monteagudo, ha avalat el text considerant que “millora la llei actual”, tot i afirmar que el seu grup hauria volgut anar “molt més lluny” en l’enduriment dels requisits. “L’obtenció de la nacionalitat andorrana no és un tràmit, és un privilegi que s’ha de merèixer”, ha declarat, insistint que “la nacionalitat andorrana no es regala”.
SI si molt PROTEGIR la nacionalitat PERÒ VENENT MILS DE PISOS ALS DE FORA PER FOTRE ALS DEL PAIS FORA DE CASA.
PD. No serà per continuar PROTEGIN EL COTORRO DELS 4 TAURONS DE SEMPRE? DONCS JO DIRIA QUE SI
.
La identitat d’Andorra ja està destrossada. No sents parlar català per enlloc i no paren d’arrivar joves “emprenedors” votants de VOX + sudamericans. Andorra apareix constament als mitjans de comunicacó espanyols, i mentalment per a molta gent, Andorra forma part d’Espanya.
Tens tota la raó.,. Regalar 30.000 passaports a innadaptats porta conseqüències i continuar regalant passaports portarà sens dubte a l extermini d’Andorra i de la llengua catalana
L’extermini d’Andorra és ben aprop gràcies als nostres governants. El català ha desaparegut dels nostres carrers. Ja no és la llengua dels joves. Si els joves andorrans de cognoms catalans són quatre gats, submissament s’adapten als joves espanyols i parlen espanyol com està passant, al català li queden 20 anys. El dia que faltin els padrins, adéu al Principat.
I ara continueu mentint i regalant passaports.