Virtus defensa la protecció del patrimoni cultural d’Andorra, però reclama que aquesta preservació no es faci a costa dels propietaris que tenen edificis o terrenys dins dels entorns dels monuments protegits. La formació aposta perquè la legislació busqui el consens i garanteixi que les restriccions imposades per protegir els béns públics no acabin perjudicant de manera desproporcionada els drets dels privats.
La qüestió ha generat controvèrsia els darrers anys, especialment perquè delimitar un entorn de protecció pot afectar directament les possibilitats de construir, ampliar o reformar els immobles que hi queden inclosos.
La mateixa Llei del patrimoni cultural d’Andorra estableix que el Govern pot fixar o proposar limitacions d’edificabilitat quan siguin necessàries per preservar els valors, les perspectives o la contemplació d’un bé d’interès cultural.
Virtus demana equilibrar patrimoni i propietat privada
És en aquest punt on Virtus vol posar l’accent. La formació considera imprescindible conservar els monuments i els espais que expliquen la història del país, però defensa que “els privats que tenen propietats dins d’aquests entorns puguin gaudir dels seus drets sense que la defensa dels béns públics els perjudiqui”.
La seva proposta passa, per tant, per buscar un equilibri entre la preservació del patrimoni i els drets urbanístics i patrimonials dels propietaris afectats.
El debat no és teòric. La delimitació dels entorns determina què es pot fer en determinades parcel·les i introdueix una relació directa entre el Govern, que protegeix el patrimoni; els comuns, responsables de l’ordenació urbanística parroquial, i els propietaris dels terrenys afectats.
El conflicte de Casa de la Vall arriba als tribunals
Un dels exemples més clars s’ha produït als voltants de la Casa de la Vall i l’església de Sant Esteve, a Andorra la Vella.
El Govern va aprovar el 2025 l’entorn de protecció conjunt dels dos monuments. La zona més pròxima estableix criteris d’obligat compliment que el Comú d’Andorra la Vella ha d’incorporar al seu planejament urbanístic, mentre que a la zona preventiva els criteris tenen caràcter de proposta per al comú.
Diversos propietaris afectats van recórrer la delimitació perquè consideraven que vulnerava els seus drets i van denunciar, entre altres qüestions, deficiències en la notificació del procediment. Posteriorment, el conflicte va arribar a la Batllia.
La disputa continua oberta. El Govern va confirmar l’abril del 2026 que havia recorregut al Tribunal Superior una sentència que qüestionava la manera com s’havia comunicat el procediment, però no el contingut de la delimitació. L’executiu sosté que, si es confirmen les deficiències procedimentals, es podrà repetir la publicació incorporant les correccions necessàries.
Les restriccions afecten cada vegada més propietats
El debat pot guanyar pes a mesura que s’aprovin nous entorns. Aquest 2026, per exemple, el Govern ha aprovat els de Sant Miquel d’Engolasters i Sant Joan de Caselles.
En el primer cas hi havia 77 propietats concernides i es van presentar set al·legacions. A Sant Joan de Caselles, l’expedient afectava 15 propietats, es van presentar dues al·legacions i el Govern va acabar incorporant modificacions en la delimitació i les prescripcions inicials.
La protecció patrimonial té, per tant, conseqüències que van més enllà de conservar una església o un edifici històric: pot condicionar directament el desenvolupament urbanístic de les parcel·les situades al seu voltant.
Preservar també les tradicions andorranes
La proposta de Virtus forma part d’una defensa més àmplia del patrimoni i la identitat andorranes. La formació reivindica la manera de parlar pròpia del país i tradicions com les caramelles, la crema del mai, les escudelles populars o les benediccions del bestiar.
També aposta per potenciar les visites escolars als museus tradicionals i implicar els joves en la conservació del llegat cultural.
Per a Virtus, però, preservar aquest patrimoni ha d’anar acompanyat d’un principi: protegir un monument no hauria de significar ignorar els drets de les persones que ja tenen propietats al seu voltant. La formació reclama que la normativa dels entorns de protecció busqui precisament aquest consens entre interès general, conservació del patrimoni i propietat privada.
