Polèmica pel nou règim retributiu de la Justícia: “El mínim exigible és conèixer els estudis que ho justifiquen”

El PS reclama la documentació tècnica que avala la nova classificació professional i l’estructura salarial del personal

Façana de la Seu de la Justícia / Google

Façana de la Seu de la Justícia.

La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata Laia Moliné ha registrat una demanda d’informació per obtenir tota la documentació tècnica que ha servit de base al projecte de llei del personal del Consell Superior de la Justícia.

La iniciativa respon a la voluntat d’analitzar amb rigor una reforma que modifica profundament el model d’organització del personal de l’Administració de Justícia i que tindrà un impacte directe en la classificació professional, el règim retributiu i la distribució de competències entre el Govern i el Consell Superior de la Justícia.

Autonomia institucional

Per al Partit Socialdemòcrata, la Justícia requereix un grau especial d’autonomia institucional que garanteixi la seva independència respecte del poder executiu. Precisament per aquesta singularitat, qualsevol modificació del règim del seu personal ha d’estar especialment motivada i sustentada en criteris objectius, transparents i verificables.

La memòria del projecte defensa el nou model i argumenta la necessitat d’apropar el règim del personal de l’Administració de Justícia al de la Funció Pública, mantenint alhora determinades especificitats.

Graella retributiva diferenciada

El que el PS considera que encara no s’ha justificat és per què aquestes especificitats es tradueixen en una graella retributiva diferenciada i quins criteris tècnics s’han utilitzat per determinar la classificació de cada lloc de treball.

En aquest sentit, Laia Moliné considera que abans que el Consell General debati el projecte és imprescindible disposar dels estudis que acreditin que aquesta classificació respon a una valoració objectiva dels llocs de treball.

“Si la reforma crea un règim singular per al personal de l’Administració de Justícia, el mínim exigible és conèixer els estudis que el justifiquen. Les decisions que afecten les condicions laborals i les retribucions dels treballadors públics han d’estar fonamentades en criteris tècnics, objectius i transparents.”

Detalls de la demanda d’informació

Per aquest motiu, la demanda d’informació registrada per la consellera socialdemòcrata sol·licita, entre d’altres, la relació de llocs de treball vigent, el manual descriptiu de cada plaça, els informes de valoració, la metodologia utilitzada, els factors de puntuació, les puntuacions assignades a cada lloc, els informes jurídics que avalen la classificació retributiva i els estudis econòmics que sustenten el nou model.

Per al Grup Parlamentari Socialdemòcrata, aquesta documentació és imprescindible per determinar si la reforma respon realment als objectius que proclama el projecte — reforçar l’organització de la Justícia i preservar-ne la independència— o si, per contra, encara resten decisions essencials sense la suficient justificació tècnica.

“No qüestionem que l’Administració de Justícia pugui requerir un tractament específic. El que demanem és que aquesta especificitat estigui degudament acreditada. Si s’ha d’aprovar una nova classificació professional i una nova estructura retributiva, ha de poder fer-se sobre la base d’estudis objectius i no únicament de declaracions de principis.”

Exit mobile version