Durant la 38a Diada Andorrana celebrada a la 57a Universitat Catalana d’Estiu a Prada, una altra de les ponències que han tingut lloc aquest diumenge al matí és la que ha articulat la politòloga i directora de l’Institut Andorrà de les Dones Judith Pallarès. L’exconsellera general ha reclamat tenir una mirada amb perspectiva de gènere davant la crisi de l’habitatge a Andorra. Pallarès ha advertit que les dones viuen aquesta crisi d’una manera més vulnerable, especialment per la seva situació econòmica. La conferenciant ha asseverat que les dones ingressen menys diners i tenen trajectòries laborals més precàries, un aspecte que acaba implicant que tinguin més dificultats en aquesta crisi de l’habitatge que viu el Principat.
De fet, Pallarès ha explicat que les dades de l’estadística de gènere del 2023 mostren que la mitjana anual del sou dels homes assalariats aquell any va ser de 2.703 euros, mentre que per a les dones va ser de 2.158 euros. És a dir, 546 euros de menys de mitjana. Una xifra on queda palesa la bretxa salarial. Un altre indicador per mostrar el poder adquisitiu de les dones és la compra d’un vehicle. Segons ha relatat la directora de l’Institut de les Dones, l’any passat 62.050 homes eren titulars d’un vehicle, en comparació amb les 21.673 dones. Una proporció aproximada d’un a tres de diferència.
Per aquest motiu Pallarès ha acabat la seva intervenció demanant integrar la perspectiva de gènere en l’anàlisi de les dades i en la planificació de l’habitatge amb la finalitat d’assegurar que les polítiques d’habitatge siguin justes, inclusives i sensibles a totes les realitats.
Paral·lelament, el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles d’Andorra, Jordi Marticella, en la ponència no presencial titulada ‘Ous amb bacon’, ha reclamat la importància d’oferir seguretat jurídica als propietaris de béns immobles per a quan lloguen un immoble a llogaters. D’altra banda, la doctora en estudis catalans i transfronterers, Claudine Fabresse, ha ofert una anàlisi històrica i política de la crisi de l’habitatge del Principat, tot destacant com el pas d’una societat rural a una economia orientada al turisme i la construcció ha generat un parc immobiliari desequilibrat.
