“No s’hi podrà passar de puntetes”. El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha presentat la modificació de la Llei de l’ensenyament superior del 2018, que introdueix un nou marc de planificació per al sistema universitari andorrà. Baró ha explicat que l’objectiu és “donar coherència, estabilitat i projecció al sistema universitari” i ha subratllat que la reforma “marca un abans i un després en la manera d’entendre la política d’ensenyament superior al país”. El text, que es troba en fase d’aprovació parlamentària, estableix una moratòria en la creació de noves universitats fins que s’hagi definit i aprovat una Estratègia Nacional.
Segons el ministre, “no podem seguir autoritzant noves universitats fins que no tinguem clara quina és l’estratègia de país”, ja que “no es tracta de créixer sense direcció, sinó d’orientar el sistema cap als àmbits que aportin valor real a Andorra”.
El director del departament d’Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica, Xavier Campuzano, ha remarcat que “la moratòria es mantindrà fins que el Govern aprovi l’Estratègia Nacional”, un instrument que “ha de servir per definir quins sectors o disciplines són prioritaris per al país”. L’estratègia tindrà una vigència de cinc anys, un cop acabats aquests es revocarà i s’haurà de tornar a fer una nova. “No es podrà renovar tàcitament”, ha sentenciat Barò. En aquest sentit, la voluntat de la llei és ser “més restrictiva” i “apostar per la qualitat, més que la quantitat”.
Al mateix temps, Baró ha reconegut que les actuals universitats tenen “coses a millorar” i s’ha establert aquest “primer pas” per arribar a una excel·lència acadèmica, professional i d’innovació i investigació concorde a “les necessitats d’Andorra i el seu teixit empresarial”.
Campuzano ha exemplificat que “no tindria sentit acceptar una universitat que ofereixi uns bachelors similars als que ja tenim”. I ha afegit: “El mercat de l’educació no és un lliure mercat de comerç”. Tot vol apuntar “a la qualitat, no a la quantitat”.
Adaptació de les universitats existents
La modificació de la llei preveu també que les universitats ja existents disposin d’un període de cinc anys per adaptar-se al nou marc. Campuzano ha precisat que “les universitats existents tindran un període de cinc anys per adaptar-se a la llei”, i ha explicat que aquesta adaptació “no serà obligatòria si la seva activitat no entra en conflicte amb els àmbits prioritaris de l’Estratègia Nacional”.
En aquest sentit, ha afirmat que si una universitat no té res a veure amb l’estratègia que es defineixi, no caldrà que s’hi adhereixi. En cas d’incomplir-la, segons la gravetat, s’establiria un càstig proporcionat. En tot cas, no es revocaria el permís a la universitat d’ensenyar al principat.
Un sistema més restrictiu i participatiu
El ministre Baró ha assegurat que la reforma “fa el sistema més restrictiu, més exigent i més coherent amb les necessitats del país”. Ha insistit que “volem universitats fortes i sòlides, no una proliferació desordenada de centres”.
Campuzano ha explicat que el nou model “posa l’accent en la qualitat, la coherència i la planificació” i que “no es tracta de tenir moltes universitats, sinó un sistema que respongui a l’estratègia de país”.
A més, la llei contempla la participació i consulta dels actors del sistema. Campuzano ha detallat que “s’inclouen processos de consulta amb els sectors professionals, amb les universitats i amb els estudiants”, amb l’objectiu “que l’estratègia s’elabori de manera col·lectiva i adaptada a la realitat del país”. Els garants del compliment de l’Estratègia Nacional serà el mateix ministeri que ja ha començat a contractar dos nous tècnics, per tal de donar continuïtat a la qualitat de l’ensenyament superior andorrà.
