Gerard Alís aposta per apujar la pressió fiscal als contribuents amb més ingressos. El candidat del Partit Socialdemòcrata ha defensat que les persones que guanyen més de 180.000 euros anuals haurien de tributar entre un 15% i un 20% en el tram superior de l’IRPF, una mesura que considera necessària perquè “cadascú contribueixi segons les seves possibilitats”.
En una entrevista al programa Avui serà un bon dia de Ràdio Nacional, Alís ha assegurat que fins i tot una part dels residents amb alt poder adquisitiu compartirien aquesta proposta i estarien disposats a assumir una major càrrega fiscal. Segons ha apuntat, les reticències provenen sobretot d’una part de la població que rebutja qualsevol increment d’impostos. També ha afirmat que aquesta visió podria ser compartida per altres formacions com Concòrdia.
Gerard Alís serà el candidat del PS a les properes eleccions generals
El Partit Socialdemòcrata (PS) ha oficialitzat la designació de Gerard Alís com a candidat a cap de Govern per a...
Candidatura al capdavant del PS
Més enllà de la fiscalitat, Alís ha abordat la seva candidatura al capdavant del PS. Ha explicat que Pere Baró era considerat inicialment el candidat natural de la formació, però que mai no va mostrar predisposició a assumir aquest rol. Per aquest motiu, la seva designació es va acabar consensuant internament, presentant-se com una figura capaç d’unir els fundadors històrics del partit amb les noves generacions. Tot i això, ha remarcat que Baró hauria de tenir un paper destacat en el futur Consell General. El candidat socialdemòcrata també ha reconegut la necessitat que el PS recuperi espai polític i reconnecti amb antics militants que han abandonat la formació. Sobre una possible aproximació amb l’entorn de Jaume Bartumeu, ha admès que els intents impulsats en el passat no han fructificat.
Pel que fa a possibles aliances o preferències polítiques, Alís ha assegurat que preferiria veure Cerni Escalé com a cap de Govern abans que un candidat de Demòcrates, mentre que ha descartat qualsevol entesa amb Andorra Endavant, una formació que considera propera a posicionaments extremistes i que, segons ell, podria representar en alguns aspectes la ultradreta andorrana.
Habitatge
En matèria d’habitatge, ha qualificat d'”indignant” que persones que treballen i paguen impostos no puguin accedir a un habitatge al país i ha criticat els missatges que els conviden a traslladar-se a la Seu d’Urgell. Per fer front a aquesta situació, defensa la creació d’un parc públic real d’habitatges i una major intervenció de les administracions per garantir l’accés a l’habitatge.
Entre les mesures que planteja hi ha l’obligació que el 20% de les noves promocions immobiliàries es destinin a habitatges assequibles, ja siguin públics o privats. També reclama definir amb precisió la figura del gran tenidor, que situa a partir de tres o quatre pisos en propietat, i suggereix que la presència d’aquests perfils dins de Demòcrates podria influir en determinades decisions polítiques.
Finalment, considera que les institucions han reaccionat tard davant la crisi de l’habitatge i defensa noves pròrrogues dels contractes de lloguer per evitar que la venda de blocs sencers deixi més famílies sense alternatives residencials.