La líder de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, podrà optar a les eleccions presidencials franceses del 2027 malgrat haver estat condemnada en apel·lació a tres anys de presó —un dels quals sota vigilància amb braçalet electrònic— i a una pena d’inhabilitació parcial. La decisió judicial li permet, en principi, presentar-se per quarta vegada a l’Elisi.
Si aconseguís guanyar les presidencials a les urnes, Le Pen es convertiria automàticament en copríncep d’Andorra, un càrrec que exerceix el cap d’Estat francès des dels Pariatges de 1278, que van establir el sistema de coprincipat entre el bisbe d’Urgell i el sobirà francès.
Primera possible Coprincipesa
La seva eventual victòria tindria també un valor històric: seria la primera dona que exerciria el càrrec de copríncep d’Andorra en més de 740 anys d’història.
El primer Pareatge d’Andorra es va signar el 8 de setembre de 1278 a Lleida, entre el bisbe d’Urgell, Pere d’Urtx, i el comte de Foix, Roger Bernat III. Aquest acord va establir la sobirania compartida sobre Andorra i és considerat l’acte fundacional del coprincipat andorrà.
Des de llavors tots els Coprínceps ha estat homes.
Tot i això, el seu futur polític encara presenta incògnites. Le Pen ja havia assegurat que no volia fer campanya portant un braçalet electrònic perquè considera que limitaria la seva llibertat de moviments. A més, encara disposa de la possibilitat de presentar un recurs davant la Cort de Cassació, una decisió que podria alterar el calendari judicial abans dels comicis.
Candidat alternatiu
La condemna està relacionada amb el conegut cas dels assistents parlamentaris del seu partit al Parlament Europeu, en què la justícia considera acreditat un ús irregular de fons europeus destinats al pagament de personal.
Macron surt il·lès de dues explosions a prop de l’hotel on s’allotjava a Síria
El copríncep francès i president de França, Emmanuel Macron, ha sortit il·lès després que aquest dimarts es registressin dues explosions...
En cas que finalment renunciés a la candidatura, totes les mirades se centren en el president de la seva formació, Jordan Bardella, que apareix com el principal candidat a substituir-la al capdavant de l’extrema dreta francesa.
Anem bé cirerer, si el que tenim ara ja és quelcom d’estrany, només ens falte aquesta.