L’enquesta dóna el tret de gràcia als Liberals. En 2 anys de poder governar a abocats a desaparèixer

Quan els Liberals van rebutjar l’oferta demòcrata d’un conseller i dos ministres (quan no havien arribat ni a 800 vots) en honor al pacte preelectoral vaig parlar amb alguns d’ells. Vaig augurar (i fins i tot un rellotge com jo espatllat encerta l’hora dos cops al dia) que si no acceptaven el tracte era la mort del partit. Un em va dir que “un cop lliures” de coalicions que els castigaven electoralment es convertirien en el partit de referència per al 2027. L’altre em va dir que els demòcrates no havien complert el pacte (i és cert) que contemplava dos consellers i un ministre. I va afegir “prefereixo honra sin barcos que barcos sin honra”.  Els vaig pronosticar que en un any i mig serien tan intranscendents que mai més podrien tenir vaixells, però podien esmorzar, dinar i sopar orgull. Et voilà.

L’enquesta política ha donat el tret de gràcia a una agonia. Els resultats són aclaparadors. I que consti que Cristina Rico no és la responsable. Ho són tots els irresponsables al capdavant del partit després dels comicis del 2023 que van demostrar una miopia política de dimensions bíbliques.

Set de cada deu votants no saben qui és Cristina Rico. A veure qualsevol persona a Andorra amb una feina més o menys de rellevància pública estaria en unes xifres, com a mínim, similars. Un líder polític que el 70% dels electors ni tan sols saben el seu nom ho té una mica magre. I no és culpa de Rico, com ja he dit. La presidenta dels liberals diu que posa el càrrec a disposició que canviaran la junta i que intentaran entrar en alguna coalició. Jo els recomano que portin ‘els de l’honra’ a negociar. Serà important. De governar a desaparèixer. En dos anys. Són uns cracks. Ara en comptes de dos ministres i un conseller, un cop la seva aportació és tendent a zero, segurament els ofereixin portar el carretó dels gelats al final dels mítings. Però m’han dit que el gelat d’honra és espectacular.

Rico ni ha pogut demostrar si tenia la capacitat de liderar el partit. Li van entregar un cos agonitzant, però molt digne, i ha assistit com tota la resta de l’executiva a la vetlla d’una formació que anava exhalant les darreres convulsions. M’agrada que Rico hagi posat una mica de seny entre tanta irresponsabilitat i cridi a tothom a files. Quan dic tothom em refereixo a la desena d’afiliats que participen del parell de vegades l’any que hi ha alguna reunió. Que marxi o no Rico no arregla res. Em sap greu dir-ho, però el que facin els liberals té impacte zero a la vida política andorrana.

Cal veure si es dissolen i intenten entrar en aquesta ‘casa del centredreta’ que els tarongetes volen crear per combatre el temible bloc d’esquerres format per Concòrdios i Roses Roges. És difícil saber si és bo o dolent que conservin la marca o entrin individualment en la ‘coalició de drets’. Veient els resultats de l’enquesta potser la marca resta més que suma.

Dels 402 electors consultats només 1 diu que votaria els liberals en les properes eleccions. Un vot. El vot de l’honra.

PD: Liberals va votar per unanimitat no acceptar l’oferta demòcrata per entrar a Govern. Per unanimitat! Valga’m Déu Santa Matrona Beneïda.