L’Assemblea Ciutadana del procés participatiu ‘Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia’, impulsat pel Govern, el Consell General, els comuns i la ciutadania, ha iniciat la seva segona fase amb la constitució dels 50 membres que la integren. Aquest òrgan elaborarà un informe amb propostes estratègiques sobre el futur model de país, però el document no tindrà caràcter vinculant per al Consell General. Així ho ha deixat clar el copresident i representant de l’Assemblea Ciutadana, Manel Riera, qüestionat pels mitjans de comunicació, que ha remarcat que “òbviament, els resultats no poden ser vinculants”, tot i destacar que el procés compta amb el suport d’una àmplia majoria de l’arc parlamentari. En aquest sentit, ha subratllat que totes les forces polítiques han donat suport, en major o menor mesura, a la iniciativa, fet que fa preveure que “seran receptius al que pugui dir la ciutadania”. Tanmateix, informe resultat només es “presentarà als diferents grups parlamentaris” sense que hi hagi garanties del seu estudi en comissió al Consell General o als diferents ministeris, tal com s’han entregat altres vegades informes d’Andorra Recerca i Innovació o de la Cambra de Comerç amb suggeriments específics que mai han sortit a tràmit.
La segona fase, que correspon a l’Assemblea Ciutadana, no té com a missió generar noves idees, sinó treballar les ja existents per seleccionar-les, prioritzar-les, estructurar-les i agrupar-les per definir unes línies estratègiques clares. Aquestes línies s’articularan al voltant de cinc àmbits: salut i benestar social; transició energètica i medi ambient; demografia, habitatge, ordenació del territori i connectivitat; diversificació i transformació econòmica i digital; i identitat, cultura i educació.
L’Assemblea està formada per 50 persones escollides entre 457 candidatures per garantir una representativitat fidel de la societat andorrana. “Són una mostra molt representativa de la societat andorrana, tant pel que fa a edat, gènere, parròquia, nivell de formació i sectors laborals, i això ens permet treballar amb un grau molt alt de fiabilitat sobre allò que pot pensar i proposar la població del país”, ha defensat Riera. La secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, va valorar durant la presentació a mitjans molt positivament la participació ciutadana i va qualificar aquesta segona fase de “decisiva” per al conjunt del procés.
El procés participatiu es va posar en marxa el mes d’octubre passat i té com a objectiu definir escenaris de futur per a Andorra a una generació vista, amb un horitzó de 25 o 30 anys. Segons Riera, “no tenim un model de país”, i aquest exercici col·lectiu vol contribuir a definir-lo “a través de la intel·ligència col·lectiva de la població”.
La primera fase del procés va consistir en debats ciutadans oberts i en debats sectorials adreçats a associacions i col·lectius estructurats. D’aquests espais en van sorgir centenars de propostes, recollides sense voluntat d’assolir consensos. “No es pretenia arribar a cap acord, sinó recollir totes les propostes de manera oberta”, ha explicat Riera.
Entre el 13 i el 15 de gener del 2026, els cinquanta integrants de l’Assemblea Ciutadana es reuniran per treballar les propostes recollides durant la primera fase i elaborar un document final que es traslladarà a les institucions implicades i que es farà públic. El retorn dels resultats a la ciutadania està previst abans que finalitzi el primer trimestre del 2026.
