El president de l’Association Mondiale Des Victimes du Genocide Kurde (AMVGK), Tchiayi Emin, oferirà a Andorra una conferència centrada en la denúncia i la visibilització dels genocidis que ha patit el poble kurd al llarg de les darreres dècades.
Emin, resident a Montauban i amb vincles personals amb el Principat, exposarà en format de taula rodona els quatre grans genocidis: les campanyes repressives dels anys setanta i vuitanta al Kurdistan iraquià; l’eliminació de més de 8.000 membres del clan Barzani el 1983; la campanya d’extermini del 1988 coneguda com a operació al-Anfal, amb 182.000 víctimes; i el genocidi dels yazidites perpetrat el 2014 per Estat Islàmic.
Segons Emin, només al Kurdistan iraquià s’han registrat prop de 840.000 víctimes, sense comptar les afectacions a l’Iran, Turquia o Síria. Per això defensa que aquests episodis no es poden analitzar de manera fragmentada, sinó com un procés continuat d’extermini i persecució que, assegura, “ha canviat de rostre” però no ha desaparegut.
Memòria, testimoni i context geopolític
La conferència repassarà especialment els fets vinculats al règim de Saddam Hussein, responsable de l’ús d’armes químiques contra població civil kurda —malgrat la prohibició internacional— i d’una política de terra cremada al nord de l’Iraq. L’operació al-Anfal de 1988 va comportar bombardejos químics, execucions massives i fosses comunes, moltes de les quals encara s’estan documentant.
Emin parlarà també des de l’experiència personal, ja que ell mateix es defineix com a supervivent d’aquella campanya. El relat que presentarà a Andorra inclou la fugida a través de les muntanyes, la persecució de l’exèrcit iraquià i les dures condicions als camps de refugiats, amb la voluntat de posar rostre a unes xifres que sovint queden diluïdes entre dades i estadístiques.
Un altre dels eixos de la intervenció serà el context històric i geopolític que, segons el president de l’AMVGK, explica la vulnerabilitat del poble kurd. La manca d’un estat propi i la fragmentació territorial han facilitat polítiques d’assimilació, repressió cultural i marginació econòmica. Actualment, afirma, la pressió no és només militar, sinó també cultural i estructural, especialment en zones disputades del nord de l’Iraq.
Periodistas kurdos y trabajadores de los medios contra la guerra genocida turca en Kurdistán
Objectius i presència a Andorra
L’objectiu immediat de l’associació és aconseguir el reconeixement oficial dels quatre genocidis en un “paquet únic” i promoure mesures de protecció internacional per a la població kurda, amb la voluntat de reforçar la defensa dels drets humans.
La presència d’Emin a Andorra no és circumstancial. El president de l’entitat manté una relació d’afinitat amb el país des de fa anys, on viatja sovint i on ha establert contactes amb representants polítics i professionals del dret. Fins i tot ha traslladat una carta al cap de Govern per explorar possibles vies de col·laboració.
Barwari subratlla el paral·lelisme simbòlic entre Andorra i el Kurdistan com a territoris de muntanya i defensa que el país pot esdevenir un espai de sensibilització humanitària i cultural. La voluntat, assegura, és teixir ponts que puguin derivar en cooperació institucional, acadèmica o fins i tot econòmica.
Hotel Roc Blanc
La conferència tindrà lloc el dia 24 a les 19.30 h a l’Hotel Roc Blanc, en el marc de l’Speaker’s Corner —amb arribada prevista dos dies abans per preparar l’acte— i vol ser un primer pas en aquesta direcció. Més enllà del relat històric, la intervenció pretén obrir un debat sobre la memòria, els drets col·lectius i la responsabilitat internacional davant els crims massius.
Així doncs, l’acte situarà al centre de l’agenda andorrana una qüestió sovint absent del debat europeu: la persistència del conflicte kurd i la demanda de reconeixement d’un genocidi que, segons les víctimes, encara no ha trobat la resposta que mereix.
