La llei del català estableix l’obligació al personal mèdic de conèixer l’idioma oficial a Andorra i, per tant el dret dels pacients a ser atesos en català. Tot això ha quedat en suspens des d’avui després que el Consell General hagi aprovat una llei que redueix de forma substancial l’obligació i, a efectes pràctics, acaba amb l’obligació de saber, i per tant d’atendre, en català. S’ha pres la decisió per la falta de personal sanitari. Com cal a tots els països d’Europa si es posa el català com a requisit es complica tant l’atracció de professionals com retenir els que hi ha. El projecte, presentat per la ministra de Salut Helena Mas i aprovat per unanimitat per tot el Parlament, canvia totalment l’escenari. Perquè Andorra competeix pels metges sudamericans que estan arribant a Europa per compensar les mancances i el català és un problema perquè optin per venir al Principat.
Qui millor ha resumit la situació és el conseller de Ciutadans Compromesos Carles Naudí. “Més enllà d’ideologies, la nostra salut passa per davant de tot (…) no podem pensar en radicalismes quan parlem de salut. La nostra salut està per sobre de la llei del català. Si tu t’estàs morint és igual que et parlin en francès perquè el que vols és que et salvin la vida”.
La consellera d’Andorra Endavant, Noemí Amador, ha advertit que “està molt bé treure aquesta exigència del nivell de català per aquest sector de la sanitat, però altres sectors, com la construcció, també haurien de beneficiar-se de la reducció de requisits”. Ha fet una crida a la igualtat en l’aplicació de les normes per a tots els sectors professionals amb manca de mà d’obra qualificada.
Realitat complexa
La consellera socialdemòcrata, Laia Moliné, ha remarcat que la modificació legislativa neix de la necessitat d’adaptar la salut a una “realitat complexa” i ha subratllat que la flexibilització dels requisits lingüístics “ha de ser només una mesura excepcional, limitada en el temps i justificada per l’interès general”. Ha insistit que la confiança de la ciutadania només es manté si les autoritzacions especials es fonamenten en criteris clars i objectius i amb la participació del SAAS i els col·legis professionals. La consellera del grup Concòrdia, Maria Àngels Aché, ha remarcat que la llei “no ha de ser només una norma d’urgència, sinó també una oportunitat per planificar a mitjà i llarg termini,” i ha subratllat que el coneixement de la llengua, com a mínim a nivell B2, ha de continuar essent un requisit ferm per a l’exercici mèdic en l’àmbit públic, garantint alhora una planificació estratègica dels recursos humans.
La llei preveu mesures per atraure i retenir professionals, flexibilitzar els requisits quan les necessitats ho requereixen, facilitar pràctiques i estades formatives, i millorar aspectes com les voluntats anticipades, garantint una atenció més humana. Mas ha conclòs que el text proporciona “un balanç just entre la flexibilització dels requisits exigits per exercir en situacions justificades de necessitat sectorial i la preservació d’altres drets, com són la seguretat de l’atenció sanitària i la promoció i la protecció de la nostra llengua”.