La llei del català estableix l’obligació al personal mèdic de conèixer l’idioma oficial a Andorra i, per tant el dret dels pacients a ser atesos en català. Tot això ha quedat en suspens des d’avui després que el Consell General hagi aprovat una llei que redueix de forma substancial l’obligació i, a efectes pràctics, acaba amb l’obligació de saber, i per tant d’atendre, en català. S’ha pres la decisió per la falta de personal sanitari. Com cal a tots els països d’Europa si es posa el català com a requisit es complica tant l’atracció de professionals com retenir els que hi ha. El projecte, presentat per la ministra de Salut Helena Mas i aprovat per unanimitat per tot el Parlament, canvia totalment l’escenari. Perquè Andorra competeix pels metges sudamericans que estan arribant a Europa per compensar les mancances i el català és un problema perquè optin per venir al Principat.
Qui millor ha resumit la situació és el conseller de Ciutadans Compromesos Carles Naudí. “Més enllà d’ideologies, la nostra salut passa per davant de tot (…) no podem pensar en radicalismes quan parlem de salut. La nostra salut està per sobre de la llei del català. Si tu t’estàs morint és igual que et parlin en francès perquè el que vols és que et salvin la vida”.
La consellera d’Andorra Endavant, Noemí Amador, ha advertit que “està molt bé treure aquesta exigència del nivell de català per aquest sector de la sanitat, però altres sectors, com la construcció, també haurien de beneficiar-se de la reducció de requisits”. Ha fet una crida a la igualtat en l’aplicació de les normes per a tots els sectors professionals amb manca de mà d’obra qualificada.
Realitat complexa
La consellera socialdemòcrata, Laia Moliné, ha remarcat que la modificació legislativa neix de la necessitat d’adaptar la salut a una “realitat complexa” i ha subratllat que la flexibilització dels requisits lingüístics “ha de ser només una mesura excepcional, limitada en el temps i justificada per l’interès general”. Ha insistit que la confiança de la ciutadania només es manté si les autoritzacions especials es fonamenten en criteris clars i objectius i amb la participació del SAAS i els col·legis professionals. La consellera del grup Concòrdia, Maria Àngels Aché, ha remarcat que la llei “no ha de ser només una norma d’urgència, sinó també una oportunitat per planificar a mitjà i llarg termini,” i ha subratllat que el coneixement de la llengua, com a mínim a nivell B2, ha de continuar essent un requisit ferm per a l’exercici mèdic en l’àmbit públic, garantint alhora una planificació estratègica dels recursos humans.
La llei preveu mesures per atraure i retenir professionals, flexibilitzar els requisits quan les necessitats ho requereixen, facilitar pràctiques i estades formatives, i millorar aspectes com les voluntats anticipades, garantint una atenció més humana. Mas ha conclòs que el text proporciona “un balanç just entre la flexibilització dels requisits exigits per exercir en situacions justificades de necessitat sectorial i la preservació d’altres drets, com són la seguretat de l’atenció sanitària i la promoció i la protecció de la nostra llengua”.
Au va…!!! i el següent pas què serà Sr. Naudi???
Si no veuen els Srs. metges/infermeres/sanitaris l’obligació de parlar en la llengua oficial del País, arribarà un moment que ens RECRIMINARAN per parlar en la nostra llengua!! No ho heu pensat???
Mireu el vostre voltant, i veureu com actuen aquesta gent…són colonitzadors culturals amb la menys mínima empatia pel Paí que els ha acollit…i que cobren!
Suposo que a Alemanya, França, Anglaterra, Estats Units i un llarg etcètera, deuen fer el mateix, oi????
Coi de VENUT…teníeu la meva simpatia i vot, l’acabeu de perdre…
Totalment d’acord
Totalment desacord. Primer la salut, després ja els faràs fer cursets d’idioma.
Carles Carles, manquen metges si, benvingut siguin. Pro et demano si alguns es queden al país per sempre i fan aquí la seva vida amb fills i nets; després de residir mes de 20 anys al país, els deixarás obtenir la nacionalitat andorrana , o els diràs que no.
Els pacients hem de cursar obligatoriament el voseo de Messi i examinar-nos abans d’entrar a urgències ? : estó cóntame vos ………….
No t és igual, no. Si et trobes malament et fa sentir bé la llengua materna. Ara si ets un desnaturalitzat…
sempre m’ha preguntat com fa un metge a tractar un malalt sense parlar la seva llengua.
Sr. Naudi. Amb tot el respecte si el professional sanitari no enten la meva llengua no em podrà tractar be i com a professional genera dubtes.
Una persona que s’ha tret una carrera de mínim 6 anys hauria de tenir capacitat per adaptar-se a la llengua si es vol guanyar el pa.
Es un dret que tenim i ells tenen un deure.
Per ser justos, el Sr. Naudi té raó. Andorra té un problema amb la manca de producció de prou treballadors sanitaris autòctons o la capacitat d’atreure treballadors estrangers. Un exemple d’això és el meu veterinari que no parla “miau” (la llengua dels meus gats), però els meus gats reben un servei de primera classe.
Això passa per contractar preferentment personal sud-americà. L’ús de l’idioma a la sanitat tocarà mínims si és que no els ha tocat ara.
Esto pasa por aferrarse en una lengua minoritaria que no va a ninguna parte, me alegro que de una vez los políticos avanzan , o queréis esperar un año para que os vea un dermatologo o un traumatologo, etc, etc.si queréis avanzar en algo, en los colegios español ,francés e inglés, y dejaros de la retórica del Catalán, esto viene de los independientas que viven a Andorra y poco más
Dirigido al Oku, pedazo de an0rmal, vuélvete a tu querida Ejpaña y déjanos en paz. Gracias.