El Partit Socialdemòcrata ha presentat aquest dimarts una proposició de llei per regular les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, un model, que completa l’actual llei de societats cooperatives i que permet a un grup de persones impulsar conjuntament la construcció o rehabilitació d’un edifici, viure-hi de manera estable i participar en la seva gestió sense convertir els habitatges en actius individuals subjectes a l’especulació.
La iniciativa pretén incorporar una nova eina a les polítiques d’habitatge del país, davant d’un escenari en què moltes persones es troben davant d’una disjuntiva entre assumir una hipoteca o viure de lloguer. El Conseller general i President suplent del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere Baró, ha defensat que «Andorra necessita més eines i més actors capaços de crear habitatge» i ha remarcat que les cooperatives «poden ser una d’aquestes eines». Baró ha volgut deixar clar que el model cooperatiu no pretén substituir el parc públic, el lloguer o la propietat privada. «No diem que aquest model sigui la solució al problema de l’habitatge. Diem que és una pota més que Andorra encara no té regulada», ha assenyalat.
Un habitatge que no es converteix en un actiu especulatiu
La proposta estableix que la cooperativa sigui la propietària de l’edifici, mentre que les persones sòcies disposin d’un dret estable d’ús sobre un habitatge concret. Això significa que les persones que hi viuen participen en les decisions de la cooperativa i disposen d’una llar estable, però no poden vendre individualment l’habitatge ni apropiar-se de la revalorització de l’immoble. Laia Moliné ha explicat que «la gran diferència és que l’habitatge canvia de persona, però no perd la seva finalitat».
Quan una persona abandona la cooperativa, recupera les aportacions que siguin reemborsables d’acord amb les condicions establertes, però l’habitatge continua dins del projecte i pot passar a una altra família. D’aquesta manera, el valor generat per l’edifici no es converteix en una plusvàlua individual, sinó que es manté vinculat a la funció residencial del projecte.
Els comuns reclamen més veu al Govern en les noves mesures d’habitatge
El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, ha valorat positivament el paquet de mesures que va anuciar...
Quotes calculades a partir del cost real
Un dels principals elements de la proposició és que les quotes mensuals no es fixin en funció del preu de mercat de l’habitatge. El projecte haurà de disposar d’un pla econòmic que detalli el cost del terreny, la construcció, el finançament, les aportacions inicials, les quotes previstes i els riscos associats. Les quotes podran cobrir conceptes com el préstec, el manteniment, les assegurances, els tributs, la gestió o les reserves necessàries per garantir la conservació de l’edifici.
«El que no pot passar és que la quota augmenti simplement perquè els lloguers de la zona han pujat», ha explicat Moliné.
El sistema, per tant, no elimina els costos de construir o finançar un habitatge, però evita incorporar-hi una plusvàlua especulativa vinculada al valor de mercat.
Sòl públic sense necessitat de vendre’l
La proposició també obre la porta a la col·laboració entre les administracions i les cooperatives. Govern i comuns podran facilitar sòl o edificis públics mitjançant cessions temporals, així com concedir préstecs, avals, subvencions o suport tècnic.
Per exemple, un comú podria mantenir la propietat d’un terreny i concedir un dret de superfície durant un període prou llarg perquè la cooperativa pugui construir, amortitzar la inversió i gestionar els habitatges. «Això permet mobilitzar sòl sense que l’Administració el vengui», ha destacat Moliné.
La proposta estableix, però, que l’accés a aquests recursos públics haurà de fer-se amb publicitat, concurrència i criteris objectius, i que els projectes que rebin suport públic hauran d’assumir més obligacions en matèria d’accés, assequibilitat, transparència i conservació.
El preu de l’habitatge continua disparat a Andorra mentre l’oferta de lloguer gairebé es duplica
El mercat immobiliari d’Andorra manté una forta tensió entre uns preus de venda que continuen a l’alça i una activitat...
Un model amb control democràtic
Les persones que entrin en una cooperativa no seran simples usuàries de l’habitatge, sinó sòcies del projecte.
Els estatuts hauran d’establir criteris d’accés objectius, transparents i no discriminatoris. Les persones sòcies participaran en l’assemblea i, com a regla general, disposaran d’un vot independentment de la quantitat de diners aportada. L’assemblea haurà d’aprovar, entre altres qüestions, els comptes, les quotes, els pressupostos, les obres importants i el pla de conservació de l’edifici.
La proposta també estableix garanties davant situacions com una separació, una defunció, una situació de discapacitat o dependència, violència de gènere o una absència temporal justificada. En cas d’impagament, no es podrà extingir automàticament el dret d’ús. La cooperativa haurà de requerir el pagament, oferir mecanismes de regularització i valorar, si escau, la situació de vulnerabilitat.
Protecció dels recursos públics
La proposició incorpora també mecanismes perquè els projectes no es puguin desvirtuar amb el pas del temps. Les cooperatives que vulguin accedir a mesures públiques de foment hauran d’inscriure’s en un registre administratiu i informar periòdicament sobre els habitatges, les quotes, les vacants, els comptes, el deute i els ajuts rebuts.
El text preveu controls i sancions i estableix multes de fins a 30.000 euros per a les infraccions molt greus, com intentar vendre individualment els habitatges, repartir plusvàlues, falsejar dades per obtenir ajuts o destinar reiteradament els habitatges a ús turístic.
«No és la solució única, però és una eina que avui Andorra no té»
El PS defensa que les cooperatives d’habitatge han de formar part d’una resposta més àmplia al problema de l’accés a l’habitatge. «No afirmem que qualsevol cooperativa serà econòmicament viable ni que tots els habitatges tindran una quota molt baixa. Cada projecte dependrà del sòl, de l’obra i del finançament», ha apuntat Moliné.
En aquest sentit, Baró ha remarcat que «els socialdemòcrates sabem que les cooperatives no són la solució al problema de l’habitatge, però sí que són una pota més que hem d’incorporar».
El model permet, segons ha explicat, que ciutadania, entitats, Govern i comuns puguin sumar esforços per generar habitatge i que els immobles creats mantinguin la seva funció residencial al llarg del temps.
«Andorra necessita més habitatge, però també necessita que l’habitatge que creem avui continuï sent accessible demà», ha conclòs Baró.
El PS espera que la majoria parlamentària i el Govern entrin a debatre la proposició de llei i que durant la seva tramitació es puguin incorporar les aportacions de les entitats, els comuns i les persones interessades a impulsar projectes cooperatius d’habitatge.
Pals de cec