El president del Grup Parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, ha retret a Andorra Endavant que no hagi volgut obrir una via de negociació sobre les propostes de transacció plantejades per la majoria durant el debat de les propostes de resolució al Consell General. “Andorra Endavant prefereix no negociar per després dir que no els escoltem”, ha afirmat Jordana, que ha defensat que la majoria ha intentat arribar a acords sobre les iniciatives presentades per la formació liderada per Carine Montaner.
Jordana ha explicat que Andorra Endavant va presentar 22 propostes de resolució i que la majoria va plantejar deu propostes de transacció per modificar alguns dels textos. Segons el president del grup demòcrata, aquestes modificacions “no es tractava de canviar coses grans, sinó de clarificar les propostes”. “La sorpresa és que Andorra Endavant no ha volgut ni tan sols parlar d’aquestes propostes ni comentar-les”, ha assegurat.
Rebuig sistemàtic
El conseller general ha remarcat, però, que aquesta situació no implica que la majoria rebutgi sistemàticament totes les iniciatives d’Andorra Endavant. “Quina és la nostra posició? Que votarem en contra de totes les seves propostes? No”, ha indicat Jordana, que ha defensat que el criteri de vot és el contingut de cada proposta. “Si considerem que són positives per a la ciutadania, ho farem”, ha afegit. Segons el president del Grup Parlamentari Demòcrata, la majoria comparteix el fons de la proposta, però considera que cal concretar-ne millor el funcionament.
Demòcrates i CC diuen ‘no’ a treballar menys hores a Andorra
La majoria parlamentària i el Govern han rebutjat aquest dimarts la proposta de resolució del Partit Socialdemòcrata (PS) que demanava...
Jordana ha posat com a exemple la proposta de resolució d’Andorra Endavant relativa a la millora de la protecció dels andorrans que viuen a l’estranger. La iniciativa plantejava la creació d’un registre en línia voluntari per als ciutadans andorrans residents fora del país. La proposta, però, finalment no ha prosperat i ha estat rebutjada amb 5 vots a favor i 21 en contra. Durant el debat, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha defensat que el Govern ja disposa d’eines com el registre de viatgers i ha remarcat que les ambaixades ofereixen serveis consulars als ciutadans andorrans a l’exterior.
Neutralitat d’Andorra
Durant el debat, Andorra Endavant també ha defensat una proposta de resolució relativa a recuperar la neutralitat d’Andorra, una iniciativa que finalment ha estat rebutjada amb 2 vots a favor i 24 en contra. La consellera general Carine Montaner ha argumentat que alguns posicionaments del Govern en els darrers anys han allunyat el país d’aquesta neutralitat i ha defensat que aquesta forma part de “l’ADN d’Andorra”. Des del Grup Parlamentari Demòcrata i el Govern han rebutjat aquesta interpretació i han defensat que la neutralitat andorrana és una “neutralitat activa”, que no implica mantenir-se al marge davant vulneracions del dret internacional.
Com és la nova ‘neutralitat a la suïssa’ d’Andorra en els conflictes internacionals?
La ministra d'Afers Exteriors Imma Tor ha explicat que Andorra ha modificat el principi de "neutralitat" que el Principat ha...
La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha afirmat que la proposta no és compatible amb la política exterior desenvolupada pel Govern els darrers anys i ha recordat que Andorra ha adoptat les mesures impulsades per la Unió Europea en el context de la guerra d’Ucraïna i Rússia. Tor ha defensat que el Principat continua mantenint relacions amb la comunitat internacional i ha remarcat que la neutralitat “mai ha significat passivitat davant les vulneracions del dret internacional”.
Recompensa a empreses
Pel que fa a la proposta per recompensar les empreses que incrementin els salaris més baixos, Andorra Endavant ha plantejat estudiar mesures fiscals per incentivar aquestes pujades. La iniciativa ha rebut el suport de Concòrdia, mentre que el PS ha compartit el fons però s’ha abstingut en considerar que calia treballar millor la proposta.
El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha defensat que l’eina plantejada no és l’adequada perquè podia beneficiar empreses que no necessiten aquest suport i ha remarcat que qualsevol mesura hauria d’anar dirigida a les situacions que realment ho requereixen.
