La coalició de dretes es prepara, sense Montaner i el dubte de si serà només a les territorials

La legislatura dels demòcrates ha estat criticada per bona part del seu electorat en considerar que algunes de les grans decisions s’han pres amb esperit socialdemòcrata i no liberal. Les diferents fonts de partits dretans consultats coincideixen en dues etapes d’aquesta legislatura. La primera segurament marcada pel xoc que va suposar la primera manifestació multitudinària contra un govern d’Andorra (per l’habitatge). Ua part important d’aquells que havien votat ‘taronja’ es va sentir clarament defraudats amb les mesures ‘esquerranoses’ que van culminar amb l’aprovació d’una llei que permet expropiar temporalment els pisos buits. La segona, segons aquestes fonts, es veu com un retorn a l’ideari tradicional dels demòcrates.

La desafecció d’una part gens negligible dels seus votants ha obert des de fa més d’un any una via per a un partit de dretes que representi tot aquest gruix electoral. D’una banda, ho intenta Carine Montaner i el seu partit Andorra Endavant. De l’altra, grups ja preexistents o de nova creació que han vist ‘forat’ per tenir una potencial electoral fins ara escàs.

Dins d’aquests outsiders el més poderós és Ciutadans Compromesos que pot ser el gran favorit per guanyar a la Massana, però que per si mateix no pot aspirar a una llista nacional de mínims. I és el més potent perquè no s’entra a valorar el partit de Montaner ja que des del primer moment, i sembla que per voluntat de totes les parts, mai ha estat en el full de ruta d’integrar la coalició de dretes que liderarà DA. En el projecte si hi ha però diferents satèl·lits. Liberals posa la tradició encara que el seu pes ara és minúscul. Unió Laurediana, dreta dura, no se sap ben bé que conserva després d’una increïble fugida en ‘massa’ dels seus suports a un partit clarament d’esquerra com Concòrdia. Virtus Unita té pesos pesants de la vella guàrdia. Representa la dreta tradicional, propietària i empresarial. La dreta andorrana de tota la vida.

Hi ha un gran dubte fonamental. Cal saber si tot els que es troba a la dreta dels demòcrates serà capaç d’articular una espècie de plataforma conjunta que es presenti amb una llista nacional. Les fonts consultades indiquen que aquest és el camí més sensat. Es tractaria d’intentar tenir el vot dretà a la nacional d’aquells que de cap manera votaran demòcrata. Competirien amb Carine Montaner amb un objectiu de tenir dos consellers que serien clau per a la governabilitat. A les territorials entrarien en la coalició amb demòcrates. Intentar fer llistes diferents a les dels ‘taronja’ només provocaria un triomf bestial de la coalició d’esquerres Concòrdia-PS. El vot a Montaner ja està clar que serà un suport indirecte per al govern d’esquerres perquè no anirà al bloc conservador unit. Una tercera papereta dretana per dividir el vot podria fer arrasar a l’esquerra.

En realitat els dos blocs seguirien el mateix patró. Llistes separades a la nacional i juntes a la territorial. Les mateixes fonts han assenyalat que el gran problema d’aquesta atomització de formacions complica moltíssim arribar a acords.