El debat entorn la llei de descongelació de lloguers continua en un punt àlgid en la sessió de Consell General que s’està desenvolupant aquest dijous. En el moment d’agafar la paraula, el cap de Govern, Xavier Espot, ha reconegut que, durant les reunions mantingudes amb els propietaris, “he hagut de sentir que el meu avi sentiria vergonya de les mesures intervencionistes que he adoptat els últims anys“.
Espot, tal com ha fet prèviament el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha reconegut que la seva família té pisos en propietat a Andorra que es troben en el mercat de lloguer, i tots dos han coincidit que, malgrat la situació del mercat, no s’ha de criminalitzar aquestes persones. Paral·lelament, el cap de Govern també ha assegurat que molts llogaters, tal com es va sentir durant la visita d’Emmanuel Macron a la plaça del Poble, li han dit que “érem unes persones absolutament desconsiderades i que som nosaltres qui havíem d’anar a viure a la Seu“.
Espot diu que les xiulades demostren que la llibertat d’expressió està protegida a Andorra
El cap de Govern, Xavier Espot, ha qualificat de "bona notícia" per a la salut democràtica les xiulades rebudes recentment....
Crítiques per part de propietaris i llogaters
Havent rebut crítiques d’una banda i l’altra, Espot ha assenyalat que tot plegat “no ens fa plaer” i que moltes vegades, “si no tinguéssim sentit de la responsabilitat ni sentit d’estat, haguéssim pogut optar per sentir només una de les dues coses”, ja sigui donant compliment només a les demandes dels propietaris i tenir descontents els llogaters, o bé a l’inrevés, apostar per mesures “absolutament intervencionistes” i tenir “els propietaris enfadats“.
“No ho hem fet no per tossuderia, sinó perquè creiem que les mesures que hem anat adoptant, i el temps ho dirà, són les mesures que havíem d’adoptar com a Govern“, ha afegit.
I la teva iaia també tindria vergonya de tu.
Doncs si la veritat era un altre tipis de empresaria amb valors diferents
Pobriçó, no ens el mereixem. Que cruels que som, realment.
potser que miris els vius que tenen / tenim vergonya ja no de vos , tots plegats , el vostre equip ,
Es tan caxondo quan parla que no hi ha manera de creure’l al pobret