Andorra no disposa actualment d’un cens oficial de nacionals residents a l’estranger. Així ho assegura el ministeri d’Afers Exteriors mitjançant la resposta escrita que ha fet arribar a la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que demanava al Govern sobre la previsió de posar en marxa un sistema de registre oficial i actualitzat dels ciutadans andorrans que viuen o viatgen a l’exterior, enfocat especialment en zones de conflicte, risc sanitari, catàstrofe natural o qualsevol altra situació d’emergència internacional.
En la resposta, des del ministeri es recorda que actualment es disposa del Registre de viatgers, una eina a disposició de tota persona nacional o resident desplaçada a l’estranger, sigui per motius personals, professionals o turístics. Aquest registre permet al ciutadà comunicar les dades bàsiques del desplaçament (dates, llocs, motiu i dades de contacte) perquè, en cas d’emergència o crisi, es pugui establir contacte directe i ràpid per oferir assistència i orientació.
Tot i això, des de l’executiu s’assenyala que la inscripció al Registre de viatgers és voluntària i, per tant, en cas de crisi o catàstrofe, no reflecteix les dades reals de possibles ciutadans d’Andorra desplaçats a l’estranger. A la vegada, i malgrat que les ambaixades d’Andorra mantenen bases de dades dels andorrans establerts en diferents països, des del Govern es posa en relleu que “aquesta informació no és exhaustiva, atès que l’aportació de les dades també és voluntària i el marc legislatiu actual no permet crear un registre obligatori”.
Així doncs, i en el cas que el Govern es plantegés crear un registre consular, assenyalen que “caldria establir-lo mitjançant un instrument jurídic, el rang del qual dependria en gran mesura de l’abast del registre, de les implicacions que aquesta inscripció tingués sobre la situació administrativa de la persona o, arribat el cas, del seu caràcter obligatori”. D’aquesta manera, afegeixen que “depenent doncs d’aquests elements, el rang de la norma aniria des d’un reglament a una llei que eventualment hauria de modificar altres lleis vigents i que fins i tot per matèria podria ser considerada com a qualificada. A més, caldria dotar les missions diplomàtiques de les estructures i competències pròpies necessàries per a l’exercici d’aquestes funcions consulars”.
Pel que fa a la identificació d’andorrans en zones de conflicte o de risc, Afers Exteriors posa en relleu que el departament d’Afers Bilaterals i Consulars del ministeri “efectua un seguiment diari de les informacions relatives a situacions de risc o conflicte a l’estranger a través dels canals diplomàtics, organismes multilaterals, mitjans oficials i premsa internacional”. Per tant, en cas que es detecti alguna emergència, el departament “consulta el Registre de viatgers i estableix contacte directe amb les persones registrades i amb els familiars de contacte per comprovar la seva situació i oferir suport consular”.
Aquest seguiment, afirmen, “és continu, proactiu i preventiu, i es realitza en col·laboració amb la xarxa d’ambaixades del Principat, així com amb les ambaixades i consolats dels estats acreditats a Andorra, especialment les ambaixades i consolats d’Espanya i França”. A més, quan es confirma la presència de ciutadans en zones compromeses, “s’estableix una comunicació constant per aconsellar i difondre les recomanacions de seguretat de les autoritats locals, així com per recollir possibles necessitats logístiques o assistencials”.
De la mateixa manera, el Govern afirma que en situacions d’urgència internacional, Afers Exteriors actua d’immediat mitjançant contacte directe i seguiment diari; assistència consular d’emergència les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any; sol·licita col·laboració als ministeris d’exteriors espanyol i francès; i difon alertes de viatge a través de les xarxes socials i els canals oficials del Govern i les ambaixades.
Montaner també demanava al Govern si té la voluntat d’estudiar la possibilitat de vincular aquest Registre de viatgers amb altres bases de dades públiques, com ara els volants de desplaçament o els canvis de cotització notificats a la CASS. En aquest sentit, l’executiu respon que cal tenir present que la CASS és una entitat parapública independent del Govern, amb un règim propi de protecció de dades i uns tractaments regulats específicament per la seva normativa sectorial.
A més, exposen que les notificacions disponibles a la CASS i els volants de desplaçament “únicament fan referència a desplaçaments a França, Espanya o Portugal, per la qual cosa no poden esdevenir una base global per fer el seguiment de la presència de ciutadans andorrans en altres destins internacionals”. En tot cas, conclouen a la resposta, en aquests països —França, Espanya i Portugal— el ministeri “manté una estreta relació amb les autoritats diplomàtiques i, sempre que ha estat necessari, s’ha comptat amb la seva col·laboració per identificar la presència d’andorrans en zones afectades i facilitar el contacte directe amb els interessats”.
