“Estic convençut que la meva condició de treballador assalariat d’una empresa titular d’una concessió no és incompatible amb l’exercici del meu mandat de conseller comunal”. Així de contundent va ser David Pérez en la valoració de la seva situació i va carregar fort contra la cònsol major Rosa Gili. “Tot plegat és el resultat d’una voluntat, públicament expressada per la cònsol major, d’apartar-me de la política comunal perquè no soc un elegit disciplinadament obedient als seus designis autoritaris”.
La duresa de la resposta situa en un punt molt complicat la possibilitat de reconduir la relació entre Pérez i Gili i la continuïtat del conseller comunal en un escenari molt complicat. Amb més de dos anys de mandat per endavant la situació pot esdevenir un punt de greu conflicte intern a la majoria comunal.
Pérez està temporalment de la junta de govern mentre s’examina si hi ha incompatibilitat entre el seu càrrec al comú i a l’empresa privada Empark. Ha presentat un escrit d’oposició a l’acord de la junta de govern del 23 de juliol on detalla que s’oposa a aquesta decisió i també critica la “flagrant desviació de poder i la clara arbitrarietat que configuren l’actuació de la majoria comunal”.
Claríssim. I no li perdona que estigués en contra de la decisió dictatorial d’anular l’exposició. Sol cal mirarli la cara.