El Govern espanyol ha rebutjat informar sobre els dispositius de seguretat del president Pedro Sánchez durant les seves vacances de l’estiu passat a Lanzarote i Andorra, en considerar que fer públiques aquestes dades podria obrir una “bretxa de vulnerabilitat” i posar en risc la seva “integritat personal”. Segons l’Executiu, la difusió d’aquesta informació permetria “dimensionar amb molta precisió el dispositiu de seguretat encarregat de la seva protecció”.
Així consta en una resolució denegatòria del Portal de Transparència, avançada per Servimedia, en la qual el Govern d’Espanya també descarta facilitar dades sobre els dispositius de seguretat utilitzats durant les vacances dels expresidents José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy, José María Aznar i Felipe González.
La petició d’informació reclamava conèixer la despesa en dietes dels agents encarregats de la custòdia tant de l’actual cap de l’Executiu com dels quatre exocupants de La Moncloa durant els seus períodes de descans. El dictamen recorda que l’article 14.1 de la Llei 19/2013 de Transparència, d’Accés a la Informació Pública i Bon Govern, estableix que el dret dels ciutadans a accedir a la informació “pot ser limitat quan aquest accés suposi un perjudici per a la seguretat nacional i per a la prevenció, investigació i sanció d’il·lícits penals, administratius o disciplinaris”.
Risc en seguretat
Segons la resolució, recollida per Servimedia, la condició de president del Govern s’exerceix de manera contínua i ininterrompuda. En aquest sentit, es remet als articles 99, 101, 112 i 113 de la Constitució espanyola, així com a l’article 12 de la Llei 50/1997 del Govern, per subratllar que no existeix cap període —ni determinat ni determinable— en què el cap de l’Executiu deixi d’ostentar aquesta condició entre el seu nomenament i el seu cessament.
A partir d’aquesta premissa, el document assenyala que facilitar dades sobre la despesa en dietes dels agents encarregats de la seguretat del president del Govern durant les seves estades a Lanzarote i Andorra —abonades d’acord amb el que estableix el Reial decret 462/2002, de 24 de maig, sobre indemnitzacions per raó del servei— permetria dimensionar amb una gran precisió el dispositiu de seguretat responsable de la seva protecció.
L’Executiu considera que la difusió d’aquestes dades obriria una “bretxa de vulnerabilitat” que comprometria la integritat personal tant del president del Govern com dels empleats públics encarregats de la seva seguretat.
En la mateixa línia, la resolució adverteix que l’accés a informació equivalent relativa als agents que protegeixen els expresidents permetria establir patrons sobre el dimensionament i el funcionament dels dispositius de seguretat. Això, segons el criteri exposat, implicaria comprometre l’eficàcia dels sistemes de protecció actuals i, en conseqüència, la integritat personal del cap de l’Executiu i dels equips responsables de la seva seguretat.
