La política d’habitatge torna a obrir un front entre el Govern i el Comú d’Escaldes-Engordany. La cònsol major, Rosa Gili, ha advertit que el projecte de llei per fomentar la construcció d’habitatge assequible pot tenir conseqüències sobre les finances comunals durant 15 anys i ha qüestionat que l’Executiu hagi treballat realment la iniciativa amb totes les corporacions locals.
El principal temor d’Escaldes és econòmic. Les mesures plantejades poden afectar ingressos importants per als comuns, especialment els procedents de l’impost de construcció i de la cessió econòmica.
Gili considera que una modificació d’aquestes característiques no es pot impulsar sense calcular prèviament quant deixarà d’ingressar cada administració.
“Una cosa així s’ha d’estudiar molt bé, veure quin impacte té i, evidentment, treballar-ho amb els comuns”, ha defensat.
Quatre anys de programa i quinze de compromisos
El punt que més preocupa el Comú és la durada real dels efectes de la futura llei.
Segons ha explicat Gili, el programa plantejat pel Govern podria estar operatiu durant quatre anys, però els compromisos que generaria per a les corporacions locals es podrien prolongar durant els quinze anys posteriors.
Això significa que les decisions adoptades ara podrien condicionar els ingressos i la capacitat financera dels comuns durant més d’una dècada.
Per aquest motiu, la cònsol reclama conèixer exactament quin serà el cost per a Escaldes-Engordany abans d’assumir compromisos de tan llarg termini.
Escaldes diu que Govern no els ha consultat
El xoc també arriba per la manera com s’ha preparat el projecte.
El Govern sosté que la iniciativa s’ha treballat conjuntament amb els comuns, però Gili assegura que aquest no ha estat el cas d’Escaldes-Engordany.
“A Escaldes ningú ens ha consultat, per tant, no sabem en base a què hauran fet les xifres”, ha afirmat.
La declaració posa en dubte els càlculs econòmics que acompanyen la futura normativa, almenys pel que fa a l’impacte concret que podria tenir sobre aquesta parròquia.
Gili considera que ara haurà de ser el Consell General qui determini si la memòria econòmica presentada amb el projecte és suficient o si cal reclamar informació addicional abans de sotmetre el text a votació.
L’impost de construcció, una font important d’ingressos
Escaldes posa especialment el focus sobre els diners que pot deixar d’ingressar.
La cònsol recorda que els recursos procedents de la construcció han tingut un pes important en les finances comunals i han permès executar operacions rellevants per a la parròquia.
Gili ha posat com a exemple els més de 1.000 metres quadrats de l’avinguda del Fener obtinguts gràcies als mecanismes vinculats al desenvolupament urbanístic.
La preocupació és que incentivar determinades promocions d’habitatge assequible mitjançant exempcions o reduccions acabi traslladant una part del cost de la política d’habitatge als pressupostos comunals.
Gili defensa els pisos assequibles, però no a qualsevol preu
La cònsol ha volgut deixar clar que Escaldes-Engordany no s’oposa a fomentar l’habitatge assequible.
El Comú donarà suport, segons Gili, a “tot el que siguin bones mesures”, però exigeix conèixer abans les conseqüències econòmiques i jurídiques de les decisions.
La discrepància, per tant, no se centra tant en l’objectiu de construir més habitatge a preus assumibles com en qui assumeix el cost de fer-ho i durant quant de temps.
I aquí és on reapareix el conflicte entre les dues administracions.
Una decisió difícil de revertir
Gili adverteix que una llei d’aquest tipus pot generar efectes que vagin molt més enllà de l’actual legislatura i siguin difícils de revertir una vegada adquirits els compromisos.
Per això reclama “serietat i responsabilitat” abans d’aprovar-la.
El projecte ja es troba al Consell General i el següent pas serà comprovar si la Sindicatura considera suficient la documentació econòmica presentada.
Escaldes espera ara que s’aclareixi quant pot deixar d’ingressar cada comú, durant quant de temps i amb quines conseqüències sobre els seus pressupostos.
La nova batalla institucional per l’habitatge queda així plantejada: Govern vol incentivar la construcció de pisos assequibles, mentre Escaldes alerta que la fórmula escollida pot acabar comprometent les finances comunals durant quinze anys.
