Els membres del Govern de Toni Martí qualifiquen de “falsa” i “covarda” l’acusació d’una conspiració amb Rajoy contra BPA

Jordi Cinca, Gilbert Saboya, Xavier Espot, Francesc Camp, Cristina Rodríguez, Roser Suñé, Albert Esteve, Jordi Torres, Sílvia Calvó, Èric Jover Olga Gelabert, Jordi Casadevall, Esteve Vidal, Iago Andreu i Guillem Casal.

Aquests són els signataris d’un article que ha publicat avui el Diari d’Andorra, i que demà tindrà una segona part, on es desmenteix de forma absoluta les informacions publicades per RAC1 respecte a una conspiració entre l’executiu de Toni Martí i el govern de Mariano Rajoy per acabar amb BPA. No només qualifiquen l’acusació de “falsa” sinó també de “covarda” perquè s’aprofita que l’antic cap de Govern va morir i “no es pot defensar”.

Preservar la memòria de Toni Martí

S’indica que “no es tracta només de recordar els fets i reivindicar la veritat, sinó -sobretot- d’honorar el llegat de qui en aquell moment era Cap de Govern; de preservar la seva memòria i de netejar el seu nom, que s’ha intentat embrutar amb la informació falsa publicada per un grup de comunicació de Barcelona”.

S’apunta que “quan diem que la informació publicada per RAC1 és falsa ho fem no només perquè sabem del cert que el Govern d’Andorra no va formar part mai de cap conxorxa no guerra bruta, sinó perquè -a més- cap membre de l’executiu no va tenir cap coneixement de cap element relacionat amb BPA fins el 4 de març del 2015”. Aquesta data és sis dies abans que es fes pública la nota de la policia financera dels Estats Units que va portar a la caiguda del banc.

Tot el possible per parar-ho

A l’article s’expliquen tots els intents que va fer l’executiu, amb Martí al capdavant, per intentar aturar la nota pel daltabaix que significava per a Andorra. BPA “era un banc sistèmic (representava prop del 20% de la plaça financera) i la seva caiguda potencial -a conseqüència de la publicació de la nota- posaria seriosament en risc el conjunt del sistema bancari i, per extensió, el país”.

Ni els intents amb els Estats Units ni demanant ajuda als països veïns, Copríncep francès François Hollande inclòs, van servir de res. L’ambaixada americana a Andorra havia informat que hi hauria la nota, però no va ser fins el 9 de març, un dia abans de fer-la pública, no es va entregar el text a les autoritats andorranes.

Els motius de la intervenció

En l’escrit es recorda que el Tresor dels Estats Units va decidir que BPA era “una preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals” i que alts directius del banc “proveïen serveis per a individus o organitzacions involucrades en crim organitzat, corrupció, tràfic de persones, blanqueig de capitals basats en el comerç i el frau”.

Més enllà dels casos que citava, com Veneçuela i Sinaloa (on les autoritats judicials dels dos països han empresonat persones en comprovar la veracitat dels fets) s’especifica que el Tresor americà tenia les proves del blanqueig perquè s’havia fet (les operacions a Amèrica Llatina i Centre Amèrica amb BPA es feien en dòlars) a través del sistema financer dels Estats Units.

Els propis bancs americans van fer saltar les alarmes. La nora indicava que “entre el 2009 i el 2014 BPA va processar centenars de milions de dòlars a través dels seus corresponsals americans. Aquestes operacions contenien nombrosos indicadors  de risc elevat de blanqueig de capitals, incloent l’ús d’empreses pantalla, transmissors de diners no autoritzats i altres clients d’alt risc”.

Conclou que “queda clar que les motivacions del FinCEN (Tresor dels EUA) poc tenien a veure amb els diners que l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol tenia en un compte a BPA”. Res a veure amb la suposada guerra bruta contra l’independentisme.