Carine Montaner com a líder d’Andorra Endavant va demanar l’empara del síndic Carles Ensenyat perquè Govern no facilitava la identitat de les empreses que van rebre els crèdits tous de la Covid. L’executiu considera que donar els noms afectaria la protecció de dades i la credibilitat d’empreses perquè van necessitar diners per poder fer la seva activitat.
Montaner va portar la reclamació al Tribunal Constitucional en forma de recurs d’empara. Argumentava que “aquesta resposta de Govern suposa una vulneració clara i directa dels drets fonamentals”. Indicava que la informació facilitada seria d’empreses i no de particulars i per tant no es vulneraria la protecció de dades.
El Constitucional no li ha admès a tràmit el recurs. D’entrada, el TC recorda que Montaner s’ha equivocat de via per l’empara. Ho va fer per l’article 94 i ho va fer pel 95. L’aute recull que havia de fer-se per l’article 94, la via per “interposar un recurs d’empara contra les disposicions, les resolucions i els actes del Consell General que no tinguin rang legal i que vulnerin algun dels drets susceptibles de ser protegits pel recurs d’empara”.
El TC indica que no només hi ha errors greus de forma sinó de fons. L’aute assenyala que “el control per part del Tribunal Constitucional de les decisions polítiques adoptades pel Consell General i, en aquest cas, per la Sindicatura s’ha de considerar com a excepcional, sinó del fet que l’objecte del recurs d’empara se cenyeix a les decisions, a les resolucions i als actes del Consell General. En aquest cas, no existeix cap decisió, ni cap resolució, ni cap acte del Consell General, atès que el síndic general es limita a traslladar la petició que se li demana per part del Grup Parlamentari Andorra Endavant al Govern i, una vegada obtinguda la resposta, la remet a la peticionària. I, encara més, la recurrent mateixa identifica l’objecte del recurs com la comunicació del Ministeri de Finances i qüestiona la seva fonamentació (risc reputacional i protecció de dades), de manera que també copsa que no s’està impugnant un acte, una resolució o una decisió del Consell General, sinó un acte del Govern”.
I que esperaveu si la BATLLIA i GOVERN és lo mateix, perdre el temps perquè aquí sols existeix la llei DEL EMBUT
Diga’m amb qui vas…Jo encara recordo aquell advocat en un debat electoral de fa molts anys. No els penso votar.
L’únic que si entendría, es que sortis al Diari i amb lletres ben grans, els que no tornen el deute.