Un dels reptes que té el país a mitjà termini són les pensions. Ho ha explicat el ministre de Finances, Ramon Lladós, aquest dijous durant la trobada que ha mantingut amb l’Empresa Familiar Andorrana per explicar l’evolució dels pressupostos del Principat. Lladós ha afirmat, durant la seva intervenció, que cal fer una reforma de les pensions i això ha suposat l’obertura d’un meló ben sucós pels grups parlamentaris presents en el col·loqui. En el torn d’intervencions, tan demòcrates com el Partit Socialdemòcrata no s’han pogut estar d’opinar sobre com ha de ser el sistema de pensions del futur, unes opinions que han evidenciat dues visions clarament diferenciades sobre el futur model.
El conseller del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró, ha estat taxatiu en defensa del sistema públic. “Nosaltres el que tenim molt clar és que defensarem sempre un sistema públic de pensions”, ha afirmat Baró. Pel PS una línia vermella és qualsevol intent de privatització i segons Baró, les propostes que s’han exposat des de Demòcrates apunten cap a un canvi de model que, al seu entendre, suposaria traslladar el sistema cap a l’àmbit privat. “Ells el que volen és passar per un sistema, per molt que diguin que hi ha moltes maneres de fer-ho, un sistema privat, i nosaltres pensem que és l’estat que ha de ser garant del sistema públic de pensions i si no és públic, nosaltres no ens hi trobarem”, ha asseverat el conseller.
El conseller general de Demòcrates per Andorra, Jordi Jordana, ha rebutjat que es pugui parlar de privatització i ha defensat una reforma basada en un model de capitalització. “Nosaltres entenem que hauria de ser més de capitalització, és a dir, que cadascú faci la seva pròpia guardiola. Això també introduint uns elements de solidaritat que és el que s’està mirant”, ha comentat Jordana.
El president del grup de DA ha reconegut que la transició cap a un sistema d’aquest tipus planteja reptes tècnics i d’equitat, especialment pel que fa al repartiment de càrregues entre generacions. En aquest sentit, ha advertit que cal evitar penalitzar els joves que ara s’incorporen al mercat laboral i que podrien assumir una part important del cost del canvi. També ha descartat que la solució impliqui incrementar l’aportació de l’Estat via pressupostos o impostos, una opció que, segons ha recordat, la majoria no comparteix.
Jordana ha explicat que la reforma fa anys que s’havia d’haver portat a terme perquè el sistema actual està pensat per una esperança de vida diferent de l’actual, atès que amb els anys l’envelliment ha anat creixent. Tanmateix, Jordana ha anunciat que aviat es presentarà l’esborrany de la reforma. “Jo crec que l’hem de tenir ja, però bé, en el moment de posar-se a redactar surten inconvenients, hem fet diverses reunions i esperem tenir-lo ja”, ha informat Jordana.
Jordana ha comentat que s’haurà de veure si hi ha la possibilitat d’arribar a acords de consens mínims per aquesta reforma. “Estem en una etapa de posar-nos d’acord amb uns mínims, uns mínims, però que siguin uns màxims suficients perquè serveixin per a aquesta reforma, perquè posar-nos d’acord amb uns mínims que no serveixin de gran cosa, doncs tampoc servirà de res. Ha de ser uns mínims que siguin contundents o almenys que tinguin prou pes per arreglar la situació”, ha exposat el president del grup.
Però des del PS han deixat clar que tanquen la porta aquests acords quan aquests siguin a curt termini. “Soc escèptic, nosaltres el que tenim molt clar és que el que no farem és modificacions que trobin solucions per a dos o tres anys”, ha precisat Baró. “Ells saben molt clarament cap a on volem anar i saben molt clarament què volem”, ha etzibat Baró, que a continuació ha afegit: “El que no volem anar és cap al sistema privat de Demòcrates per Andorra”.
Jo el que tinc clar és que el que vol el PS de finançar en base a impostos, enclavaria Andorra en la pobresa compartida, típic del socialisme. Menys diners per a l’Estat i per a les inversions privades al pais.
I tu és funcionari veritat?
Esteu una mica obsessionats amb els funcionaris i esteu rodejats d’ells donau-vos servei. No, no soc funcionari. Però estic segur que si tinguéssim d’escriure amb nom i cognoms, molts callaríeu com…
Senyor Lladós,
D’entrada, el primer que ens hauríem de preguntar és: on han anat a parar tants milions, quan resulta que la generació dels baby boomers és la que va viure els millors anys econòmics i pràcticament tots han cotitzat entre 35 i 45 anys?
Parlem d’una generació que va treballar en els anys de màxim creixement del país.
Que han desaparegut uns quants milions, això ja ho sabem. Però… i la resta?
On són els diners cotitzats durant dècades de bonança econòmica?
Per un altre costat, vostès no poden posar tothom al mateix sac. Els que avui tenim 60 anys (i ni un dia més) ens hem guanyat la jubilació de sobres. Quan dic tots, és tots. Uns hauran cotitzat per salaris més alts i altres per salaris més baixos, però tots hem complert amb el sistema.
No es poden canviar les regles del joc a una generació que, molts com jo, amb 13, 14, 15 o 16 anys ja estàvem treballant.
Això seria robar-nos la mínima tranquil·litat dels anys que ens queden.
Si volen canviar les regles, facin-ho amb els que avui tenen 30 o 40 anys. Però no amb nosaltres, que ja hem donat tot el que havíem de donar.
Si avui a la CASS no hi ha prou diners per pagar les pensions dels baby boomers, això és conseqüència d’una mala gestió dels recursos acumulats durant dècades. Durant anys, els milions entraven a cabassos. I, en canvi, ningú no va blindar el sistema amb visió de futur.
I hi ha una qüestió encara més greu:
Per què no han volgut mai limitar pensions de molts milers d’euros?
Per què alguns continuen cobrant quantitats desorbitades mentre d’altres han de sobreviure amb 300 euros al mes?
Això no és només una xifra.
És una qüestió de dignitat.
Mantenir pensions altíssimes mentre hi ha padrins que malviuen és indignant, indecent i políticament irresponsable.
Si realment volen parlar de sostenibilitat, comencin per aquí.
Comencin per posar límits a l’excés abans de retallar la base.
Senyor Lladós,
Al país no li calen milers d’immigrants sense qualificació per pagar pensions. Omplir el país d’economia precària és perpetuar un model de subsistència.
El que ens cal és immigració altament qualificada, talent que cotitzi alt i generi valor real. Amb una tercera part del volum actual, però amb salaris elevats, la CASS respiraria.
Comencin a canviar el xip.
L’economia massiva de baixa qualificació no és futur, és dependència.
Això no pot representar més d’un 10 o 15% del model econòmic, però no pot ser la columna vertebral del país.
Potser el que ens cal són polítics amb visió d’Estat i no només de legislatura.
Perquè el problema no és que faltin diners.
El problema és com s’han gestionat i a qui s’ha protegit.