Andorra viu períodes d’alta afluència i mesos de baixa activitat turística. Negocis especialment vinculats al turisme, com l’hoteler o la restauració, fan front a aquesta realitat havent de tancar temporalment l’establiment quan la demanda davalla, tot i cada cop més negocis intenten mantenir l’activitat al llarg de l’any.
Per això, la formació Virtus entén les decisions que pugui o hagi de prendre cada empresari perquè al darrere hi ha raons prou importants, especialment econòmiques i humanes. “El nostre compromís és donar suport als actors de cada sector professional perquè puguin triar la solució que els resulti més viable i sostenible per a la seva activitat”, expliquen en un comunicat.
Suport al teixit econòmic
Més enllà de les decisions empresarials, asseguren que Govern ha de donar suport al teixit econòmic mitjançant una regulació clara, rigorosa i sense improvisacions. “Parlem d’improvisació perquè a l’inici d’aquest mateix estiu, el Ministeri de l’Interior va haver de modificar determinades resolucions un cop adoptades.
L’Executiu no ha de governar amb tants giravolts. Ha de conversar, dialogar i conèixer de primera mà les necessitats de tots els sectors per establir criteris coherents, previsibles i ajustats a la realitat del nostre país, en particular en matèria d’immigració”, sentencien.
Residents passius
En aquest sentit, detallen que un primer grup el conformen els residents passius, aquelles persones que escullen Andorra com a lloc de residència sense exercir-hi una activitat econòmica. Molt sovint ho fan en cerca de seguretat i qualitat de vida. “Durant l’actual legislatura s’han modificat les normes d’aquesta modalitat de residència, requerint el pagament d’un dipòsit recuperable a l’AFA o amb una obligació d’adquirir un bé immoble per un import mínim.
Aquest perfil de resident, generalment, disposa del coixí financer necessari per assumir aquestes regles. Tanmateix, li serà incomprensible, a ell i a tothom, si Govern modifica les regles de joc en funció de les circumstàncies, generant una inevitable percepció d’inseguretat jurídica”, indiquen.
Residents que no generen activitat econòmica
Al marge d’aquesta categoria, Virtus exposa que també s’han establert determinats residents “que no generen activitat econòmica, no creen llocs de treball i no contribueixen al PIB, però que poden i saben utilitzar la legislació únicament en benefici propi. Es creen societats que no presenten estats financers, no dipositen comptes i no presenten declaració de l’impost sobre societats. Davant d’aquesta realitat, l’Executiu hauria d’actuar amb fermesa liquidant les societats pantalla i cancel·lant la renovació del permís de residència al seu administrador únic”.
“Cal emparar els residents que compleixen la legislació vigent i s’adapten a les normes del país, tot protegint-los d’aquells que intenten burlar la normativa fent valdre el principi de feta la llei, feta la trampa”, afegeixen.
Distingir les realitats
Amb tot, afirmen que Govern hauria de saber distingir realitats diferents. “Una persona d’edat avançada que vol acollir-se al règim de residència passiva no és el mateix que una persona en edat productiva que busca únicament un avantatge fiscal en territori andorrà. Cal criteri i rigor a l’hora d’establir les condicions. És imprescindible evitar que els buits legals permetin casos i situacions que precisament la normativa no vol que es produeixin”.
Pel que fa al grup de residents amb contracte de treball, “cal acabar amb la picaresca d’alguns empresaris per captar personal d’altres negocis un cop aquest ja ha estat regularitzat. Qui es fa càrrec d’una primera contractació, sigui en origen o en altres supòsits, i per tant assumeix els tràmits de residència i treball d’aquella persona, ha de tenir la seguretat que l’empleat mantindrà el vincle amb l’empresa en qüestió. Com a mínim fins a la renovació del seu primer permís de residència i treball. Virtus defensem la claredat de les regles de joc”.
Reagrupament familiar
Quant al reagrupament familiar, d’acord amb els principis de digitalització que van tenir un protagonisme especial en la legislatura anterior, “Andorra ha de ser capaç de disposar d’un cens fiable i fidedigne. Tota persona que vulgui acollir-se al règim de residència i treball ha d’informar les autoritats competents de l’existència de persones dependents, siguin o no menors d’edat.
El Servei d’Immigració n’ha de tenir coneixement i ha d’atorgar els permisos corresponents amb total transparència, evitant qualsevol situació d’irregularitat o urgències sobrevingudes. Els contractes en origen són una eina molt útil quan estan ben definits i responen a les necessitats reals”.
Temporers i fronterers
En el capítol de temporers i fronterers, “cal ser més clars i responsables”. Virtus assenyala que “amb les dades del teixit empresarial i de les petites i mitjanes empreses, s’ha de disposar d’un registre complet i actualitzat de les persones que compleixen els requisits corresponents per treballar en qualitat de transfronterers. Pel que fa als temporers, l’Administració ha d’escoltar les necessitats reals dels sectors demandants i definir els contingents migratoris d’acord amb dites necessitats. Això només s’aconseguirà si es mantenen converses fructíferes, discretes i orientades a trobar solucions, també pel que fa a l’allotjament temporal d’aquest col·lectiu”.
Tant fronterers com temporers han d’assumir, de la mateixa manera que ho ha de fer els titulars d’un permís de residència i treball, “les exigències mínimes establertes per l’empresa que els contracta”. Per això, “Virtus vol reforçar el Servei d’Immigració perquè esdevingui un veritable instrument de control, anticipació i ordenació dels fluxos migratoris tant en l’àmbit de l’oferta que de la demanda. Immigració sí, però amb ordre, rigor, previsió i respectant les necessitats reals d’Andorra”.
A veure si bé algú a posar ordre, ara es un desgavell, s´han carregat el país que teniem. Algú pot arreglar aixo??????