El Consell General ha donat aquest dijous llum verda al projecte de llei del registre d’entitats religioses, un text que té com a objectiu crear i regular un registre per atorgar personalitat jurídica a les entitats religioses que s’inscriguin. Malgrat que la proposta ha tirat endavant amb el suport de gran part de l’oposició -només els consellers d’Andorra Endavant hi han votat en contra- les conselleres generals del Partit Socialdemòcrata i Concòrdia, Suanna Vela i Núria Segués, han volgut deixar clar que es tracta d’una llei “incompleta” i s’han mostrat contràries al fet que el text incorpori una modificació de la llei qualificada d’immigració, la qual permet l’acollida de persones refugiades en moments d’urgència.
Durant la defensa del projecte de llei, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha posat en relleu que “amb aquest text es dona resposta a una demanda històrica de les entitats presents a Andorra i, alhora, es compleix amb el consens internacional que contempla que aquest tipus de registres són un instrument jurídic rellevant per garantir el dret a la llibertat religiosa”. De fet, ha assenyalat que per elaborar el text s’han mantingut reunions amb el grup de diàleg interreligiós, que treballa en cooperació amb la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco.
Pel que fa als detalls del registre, es podran inscriure -de manera gratuïta- totes les entitats religioses radicades al Principat que practiquen o desitgen practicar la seva fe en el marc constitucional andorrà. S’entén per entitat religiosa l’entitat sense ànim de lucre constituïda per un mínim de vint persones físiques que tenen en comú unes mateixes creences religioses i de culte. En aquest sentit, Molné ha recordat que l’Església catòlica i les seves entitats ja tenen reconeguda la personalitat jurídica a través de l’article 11 de la Constitució.
Per contra, ha continuat la ministra, no es consideren entitats religioses, a l’efecte d’inscripció al registre, les entitats i associacions centrades en l’estudi i l’experimentació dels fenòmens psíquics i parapsicològics o en la difusió de valors humanístics, espiritualistes o altres finalitats anàlogues alienes a les religioses.
Des de la visió dels grups, Vela ha asseverat que es tracta d’un projecte de llei “que fa molt temps que hauria d’haver estat una realitat” i que s’hauria de tractar d’una “llei més àmplia que emmarqués la realitat religiosa”, ja que el registre aprovat només suposa la creació d’un “instrument jurídic”. A la vegada, ha mostrat el seu rebuig per incloure en el text una modificació de la llei d’immigració, ja que tot i tenir sentit perquè permet l’acollida de persones refugiades, “es barregen aspectes que requereixen legislacions úniques i pròpies”.
En aquest sentit, ha instat al Govern a l’elaboració i aprovació d’una llei d’asil, una assignatura pendent des del març del 2018 des de l’acollida als refugiats sirians. “Han passat set anys i el Govern, malgrat el seu compromís, no ha elaborat una llei que desenvolupi el dret a l’asil”, ha sentenciat.
Al seu torn, Segués ha defensat la necessitat de disposar “d’una llei marc que reguli de forma integral la llibertat religiosa i de culte” mitjançant un nou text, ja que, a parer seu, “és indispensable per assegurar l’exercici dels drets de les persones evitant buits legals que puguin derivar en desigualtats”. Tot i això, la consellera general de Concòrdia ha celebrat que el projecte de llei del registre d’entitats religioses “és un pas endavant per reconèixer i protegir les comunitats religioses al país”.
Així mateix, el conseller d’Andorra Endavant, Marcos Monteagudo, ha reiterat les crítiques envers una modificació “per la porta del darrere” de la llei d’immigració. En aquest sentit, el conseller també ha estat crític amb el fet que les persones refugiades puguin gaudir posteriorment d’un permís de residència temporal “saltant-se els filtres de l’experiència laboral” com qualsevol altra persona que vol arribar al país.
ANA
“Tard, incompleta i per la porta del darrera”: lleis a l’andorrana.