Crítiques del Consell d’Europa a la bretxa salarial i la llibertat sindical d’Andorra

El Comitè Europeu de Drets Socials ha emès un informe sobre aspectes concrets de l’aplicació a Andorra de la Carta social europea (revisada). El Principat ha estat un dels 20 països avaluats en set àrees específiques relacionades amb el món laboral a partir de la informació lliurada pels estats abans del 31 de desembre del 2024. El document presenta una conclusió de conformitat i sis de no conformitat, en alguns àmbits en els quals el Govern ja ha avançat de manera significativa durant el 2025, amb posterioritat a la data d’avaluació de l’informe del Consell d’Europa.

Segons l’informe, Andorra obté una conclusió de conformitat en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes, tal com recull l’article 20 de la Carta social. El Comitè reconeix els avenços del país en l’augment de la participació femenina en el mercat laboral, amb un increment sostingut en els darrers anys; en les mesures i quotes per garantir la presència equilibrada de dones als llocs de decisió, especialment en el sector públic, on les dones ja representen un percentatge elevat en càrrecs de responsabilitat, a l’administració general i en l’àmbit judicial.

Així mateix, l’informe constata que el país ha impulsat marcs jurídics de transparència salarial i classificació professional que reforcen el principi d’igualtat entre dones i homes i que faciliten la detecció de possibles biaixos discriminadors en la valoració d’ocupacions. El 2025, s’ha entrat a tràmit, a més, el Projecte de llei per al foment de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’àmbit laboral, que incorpora l’equiparació total de manera progressiva dels períodes de baixa per maternitat i per paternitat, amb la finalitat que la cura dels fills no vagi en detriment de la carrera professional.

Tot i aquests progressos, el Comitè remarca que persisteix un diferencial salarial elevat entre dones i homes i que no s’han registrat progressos mesurables en la seva reducció, tal com exigeix l’article 4.3 de la Carta. Cal assenyalar, però, que en el darrer any 2025, amb posterioritat a la data de tancament de l’avaluació (31/12/2024), s’ha reforçat el desplegament de la Llei d’igualtat pel que fa a la recollida de dades empíriques de la bretxa salarial, així com del registre dels plans d’igualtat a les empreses.

Si bé aquest informe també assenyala la insuficiència de mesures per fomentar la llibertat sindical positiva en alguns sectors, com l’economia digital (article 5), cal assenyalar que des del novembre passat està a tràmit parlamentari el projecte de llei de modificació de la Llei de relacions laborals, acordada i avalada per la patronal i els sindicats en el marc del Consell Econòmic i Social, amb l’objectiu de facilitar la creació de comitès d’empresa al sector privat.

A més, el Comitè Europeu de Drets Socials assenyala que cal millorar la protecció dels treballadors de sectors determinats, com el sanitari o el social (article 2.1), en els aspectes relatius a les hores extraordinàries i les guàrdies. Malgrat que la legislació andorrana fixa la jornada setmanal en 40 hores amb un límit de 12 hores extraordinàries, existeixen excepcions als convenis col·lectius contemplades a la Llei de relacions laborals, que permeten jornades més àmplies en sectors estratègics essencials com el sector de la salut.

L’informe també subratlla la necessitat de desenvolupar la normativa sobre noves formes de treball, com el teletreball o l’economia de plataforma. El Consell d’Europa constata, en aquest sentit, una manca de cobertura normativa adequada per a treballadors autònoms, teletreballadors i treballadors domèstics en matèria de salut i seguretat (articles 3.1, 3.2 i 3.3). En aquest sentit, el Govern ja treballa per desplegar polítiques específiques que abordin els riscos psicosocials, tal com indica l’informe.

El Govern considera que les observacions del Comitè no constitueixen sancions ni constats d’il·legalitat, sinó que responen al compliment d’estàndards europeus exigents, com la necessitat de desplegar polítiques més adaptades a noves realitats del mercat laboral. El Govern recull aquestes observacions com un full de ruta constructiu per seguir avançant en el desplegament dels drets laborals i referma el compromís amb la protecció dels drets socials i laborals.