Concòrdia considera que quinze anys de residència són suficients per conèixer prou el país i obtenir la nacionalitat andorrana, però planteja un increment dels requisits. És a dir, ho condiciona a noves limitacions en cas de delicte i a l’aprovació de proves d’assimilació més àmplies. En aquest sentit van les principals esmenes que el grup parlamentari ha formulat al projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat.
La formació proposa que en el cas dels delictes sancionats amb pena de presó no es pugui adquirir la nacionalitat andorrana mentre no hagin estat cancel·lats els antecedents penals. No podrà adquirir en cap cas la nacionalitat aquella persona que hagi comès delictes especialment greus o que afecten a la seguretat i als valors fonamentals de l’Estat. Aquest supòsit inclou quan una persona es trobi sota d’una ordre d’expulsió o de prohibició d’entrada o de residència al Principat, o en cas que es comprovi que s’ha mentit en el procés d’accés a la nacionalitat.
Concòrdia també augmenta els requisits de llengua catalana, considerant com a referència mínima per a l’obtenció de la nacionalitat el nivell B2 de català, i afegeix un nou criteri d’inclusió social, en el qual el comitè d’accés a la nacionalitat haurà de valorar si la persona ha dut a terme una participació activa en el teixit associatiu o en la vida comunitària del Principat. Es considera que aquests criteris són importants a l’hora de valorar l’arrelament, que depèn no només del temps que una persona hagi pogut passar al país, sinó també de la seva voluntat real d’integració.
Fonamentalment, el propòsit de Concòrdia és el de permetre més ràpidament la participació política plena, però només si es garanteix el manteniment de la identitat i de la tradició andorrana. Aquest equilibri entre obertura i preservació de la cohesió social alhora, es considera central en les propostes de la formació.
En les seves setze esmenes, el grup parlamentari de Concòrdia planteja, també, la possibilitat de renunciar a la nacionalitat andorrana en tots els casos, ja que actualment la llei només ho permet en supòsits molt concrets. A criteri del grup, aquesta s’ha de dur a terme mitjançant declaració escrita i signada davant del Registre Civil del Principat, acompanyada d’un document acreditatiu d’identitat i d’un justificant de possessió o adquisició d’una altra nacionalitat, per evitar situacions d’apatrídia.
Com a SUÏSSA Segona generació així se sap si sa prècia lo país.