El Consell General va rebutjar la setmana passada la proposta del Partit Socialdemòcrata (PS) per instar el Govern a reconèixer oficialment l’Estat de Palestina. La iniciativa només va rebre el suport del PS i Concòrdia (8 vots), mentre que la majoria parlamentària (Demòcrates, Ciutadans Compromesos i Acció) hi va votar en contra (20 vots). Amb aquesta decisió, Andorra manté la seva posició neutral en el conflicte entre Israel i Palestina, tot i que països com Espanya, Noruega i Irlanda han reconegut recentment Palestina.
Des de Concòrdia, Cerni Escalé va defensar que reconèixer Palestina seria “un acte de justícia”, però la majoria va argumentar que aquesta decisió correspon a l’executiu i que cal mantenir una línia de pragmatisme i neutralitat en política exterior.
El passat 26 de maig, Rússia va incloure Andorra en la seva llista de països “inamistosos”, ordenant monitoritzar possibles amenaces provinents del Principat. Tot i la seva manca d’exèrcit i capacitat militar, Andorra es va veure inclosa per la seva cooperació amb Brussel·les en les sancions a Rússia arran de la guerra d’Ucraïna.
Un dels fets que ha marcat en major mesura aquesta legislatura ha estat la mort del Papa Francesc, que ha coincidit amb un moment geopolític delicat, on la seva absència ha estat sentida enmig de tensions globals i canvis interns al Principat.
En el funeral del pontífex, el passat 26 d’abril, el president dels Estats Units, Donald Trump, i el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, van mantenir una conversa breu però significativa, aprofitant una pausa en la cerimònia per comentar la situació a Europa, mentre el cap de Govern, Xavier Espot, i el copríncep episcopal Joan-Enric Vives eren presents com a representants d’Andorra.
Tot plegat, en una setmana marcada també pel relleu institucional al Principat: el passat dijous, Serrano Pentinat jurava la Constitució com a nou copríncep episcopal, assumint el càrrec en un moment de transició global i de canvi al Vaticà amb l’arribada de Lleó XIV, el nou Papa.
EUA i Israel ataquen l’Iran en una operació sense precedents
La tensió global ha augmentat després que els Estats Units, en col·laboració amb Israel, hagin bombardejat instal·lacions nuclears iranianes a Fordow, Natanz i Esfahan. Segons el Pentàgon, en l’“Operació Martell de Mitjanit” s’han utilitzat per primer cop en combat les bombes antibúnquer GBU-57, capaces de penetrar 60 metres de formigó armat, llançades des de set caces B-2 nord-americans. En total, s’han utilitzat 14 bombes d’aquest tipus per destruir la planta de Fordow, situada a gran profunditat, mentre que Natanz i Esfahan van rebre també míssils creuer Tomahawk.
Els EUA afirmen que totes les plantes nuclears atacades han quedat “arrasades”, mentre que el president iranià, Masoud Pezeshkian, ha advertit que “els EUA han de rebre una resposta” i ha denunciat que Washington no busca la pau, sinó la rendició de l’Iran.
També, el passat 8 de maig, l’Índia va llançar una ofensiva aèria sense precedents sobre la província pakistanesa del Punjab i zones de Caixmir administrades pel Pakistan, en resposta a un atemptat terrorista que havia causat 26 morts. Fonts pakistaneses han confirmat morts i desenes de ferits, en l’escalada militar més greu entre ambdós països des de 2019.
Andorra condemna la venda d’armes nord-coreanes a Rússia
En paral·lel, el gener passat, Andorra es va sumar a una cinquantena de països en condemnar la venda d’armament nord-coreà a Rússia per utilitzar-lo en la guerra contra Ucraïna, una situació derivada de les sancions occidentals que han deixat Rússia amb escassetat de munició.
En aquest context marcat per noves tensions nuclears, conflictes al Pròxim Orient i l’escalada a l’Àsia, Andorra manté la seva política de neutralitat, tot i les crides a posicionar-se en conflictes globals. Com va recordar recentment Carine Montaner: “Andorra és un país massa petit per agafar posicions en conflictes on no hi tenim a veure”.
